La Terra d'Enlloc / Poesia
Salvador Jàfer
6.4. [NO] NAVEGANT OBSCUR (1984-1986)
4. La Nau dels Argonautes
"A los remos, remadores!
Ésta es la nave de amores."Gil Vicente
Aquests cinc textos formaven part de l'espectacle poètico-musical que tingué lloc al Teatre Princesa de València el dia 13 de febrer de 1986, com a part de les jornades de Poiemusia. Hi participaren Salvador Jàfer i Montse Anfruns en la recitació i Pep Llopis en l'orquestració i execució musical. Després foren enregistrats en el disc de Pep Llopis, Poiemusia. La Nau dels Argonautes, Madrid, Grabaciones Accidentales, 1987.
Em dius que sóc una illa, i tu, quin navegant!
Que grans són els deserts si tot és un desert!Moriré amb l'enyorança de no ser un jaguar.
Que llargs són els deserts, si tot és un desert!Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!
Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!
Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!Un rei fosc i boscà s'endú el desig de tu
amb un delit obscur a un espai sense torres.Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!
Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!
Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!T'oferiré els rulls foscos quan arribe l'hivern.
Quan arribe l'hivern, portaré el cap rapat.Portaré el cap rapat, t'oferiré els rulls foscos.
T'oferiré els rulls foscos quan arribe l'hivern.T'enyore amb l'enyorança, t'enyore d'enyorança.
Enyore amb l'enyorança d'enyorar-te, enyorança.T'enyore d'enyorança, t'enyore en l'enyorança.
T'enyore amb l'enyorança d'enyorar-te, enyorança.Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!
Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!
Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!Em vist el sac de frare i em dispose a dormir
vora els llacs i els marenys, sense pressa ni afany.Sense pressa ni afany, vora els llacs i els marenys,
em dispose a dormir, sense pressa ni afany.Sense pressa ni afany, vora els llacs i els marenys,
portaré el cap rapat, em vestiré de frare.Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!
Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!
Portaré el cap rapat, portaré el cap rapat!Òmplic el temps de llàgrimes, de calitges i espills.
Camine sol i el fred ve provocant les hores.No vull res, no vull res; ja he dit que no vull res.
No vull res, no vull res; ja he dit que no vull res.
Em dius que sóc pirata, i tu, quin vell corsari!
Amor meu, amor meu, quan rebliràs la casa?
Recorde els teus ulls fosos, liquats, mercurials,
recorde els teus ulls fosos, liquats, mercurials,
fosos, liquats, mercurials.El vell rei de la serp conta dies i faules,
governa espases, gats; pastura linxs, gaseles.Sembra blat, sembra blat, sembra blat,
sembra blat, sembra blat i cull llàgrimes,
sembra blat, sembra blat, sembra blat.Abelles i llimacs, mel i cera liquada.
Governa espases, gats; pastura linxs, gaseles.
Abelles i llimacs, mel i cera liquada.-Tinc els nervis malats, queda't amb mi una estona!
queda-t'hi un poc i parla'm! Tinc els nervis malalts.Oh torna, torna, torna! Torna i parla'm com sempre!
Tinc els nervis malalts. Queda't amb mi una estona!Queda-t'hi un poc i parla'm! Torna i parla'm com sempre!
Dormiré a la ventura, reposaré en els braços
d'un déu fort i enigmàtic. Esperar la ventura
en els braços suaus d'un déu fort enigmàtic.No vull res, no vull res,
ja he dit que no vull res.
JARDINS AQUÀTICS
Vas venir travessant el foc sobre les aigües.
Un foc de malefici il·luminà les nits.
El vent sota la porta desfulla contaralles.
Els pensaments llangueixen sobre jardins aquàtics.Misteris, algues, llavis.
Llavis, misteris, algues.
Algues, llavis, misteris,
consumeixen paraules làbils com les fumeres.El signe de les coses desdibuixa les coses.
El signe de les coses desdibuixa les coses.L'aire damunt del foc,
i el foc damunt de l'aigua.Una màscara es riu sobre els blancs caps rapats,
sobre els blancs caps rapats,
sobre els blancs caps rapats,
sobre els blancs caps rapats,
sobre els blancs caps rapats,-Quin ofici feu vós, navegant de proeses?
Paraules, fumeres làbils.
Paraules, fumeres, llavis.
Un camí de silenci acompanyà el corsari.
No sents aquest soroll?Pensa, pensa: aquest vent... Pensa aquest vent i oblida'm!
El foc del malefici ha il·luminat la nit.
El vent, sota la porta, desfulla amants erràtics.
Els pensaments llangueixen sobre els sospirs de l'aigua.-Oh torna, torna, torna! Torna aviat i parla'm!
No veus la meua estirp isolada i deserta?
Oh torna, torna, torna! Torna i parla'm com sempre!
Som fills del desamor del vent que ara es desperta.Recorde que els teus ulls eren perles i flames.
No recordes el vent? No recordes la casa?
La pluja no vindrà, enguany, si no plorem.
Mestre Foll dels Grans Mots, allibereu la calma!Oh vella i clara terra cisellada en cristall!
recerques la revenja en l'erm de la saviesa,
però no hi ha valor, només racons i llàgrimes.-Transmuta-ho tot! Transmuta-ho!
Transhumana! Organitza!S'han capgirat les cartes, els jocs i els jugadors.
Si podeu, algun dia, canteu-nos tres cançons
i obriu totes les portes!
LA NAU DELS ARGONAUTES
En quina nau de folls naveguem, amics meus?
Quina espessa bardissa ens consumeix el foc?
En quin lloc, en quin àmbit, en quin redòs sagrat
consagrarem els màrtirs?Quin sacrifici immola la llum als nostres ulls?
Somiem maleficis, confegim encanteris,
collim roses, ballem la dansa dels cinc dits,
omplim flascons d'aromes!Vigilem des del far la Nau dels Argonautes!
Vigilem des del far la Nau dels Argonautes!
Vigilem des del far la Nau dels Argonautes!
Vigilem des del far la Nau dels Argonautes!
Vigilem des del far la Nau dels Argonautes!
© Salvador Jàfer i Sanxis
La Terra d'Enlloc
València, març de 1998-juny de 2001
