La Terra d'Enlloc / Poesia
Salvador Jàfer
6.5. [NO] NAVEGANT OBSCUR (1984-1986)
5. Imperi de l'ombra
Primera edició: Escorpio, núm. 3, Madrid, novembre de 1986, ps. 7-8.
Quina mancança hi ha si llum extasiada
en els vestits del dia vigila amb ales fràgils
la claredat nocturna?El déu ja se n'ha anat. No cantarem mai més
les pregàries aquelles que solíem vessar
en calzes opalins.Solca un raig de dolor la immensitat de l'aire.
La xàrcia no podrà recollir ella sola
tots els fruits de la mar,ni l'amor, que la mort presagia,
curarà cap ferida.En el combat extrem que des d'ara lliurem
no hi haurà vencedor.És un repte imperant d'extrema solitud.
Com el monjo que va de la cel·la al jardí,
baixa el cel a l'infern, on àngels i dimonis,
despengen cortinatges.I l'esperit que em feia consagrar les paraules
fa foc en un racó.Oh, quin plany alçaré als déus que m'estimaven!
Oh, quin desert consol s'alçarà en l'aridesa
de l'horitzó espectral!Enamorat d'espectres he passat els meus dies,
il·luminant estances on no es veia ningú.A vegades una ombra difuminava lenta,
sobre el mur fetiller, paisatges expectants,
llampecs en rius dels tròpics.Quin dolor infernal puja per les ferides!
Quina bacant superba assassina els meus llavis!
Quin destructor profana la vida dels meus fills!Ploreu també vosaltres, filles de la misèria!
Quina mancança hi ha quan la llum esclatada
en les destrals del sol governa foscament
un llarg imperi d'ombres?
© Salvador Jàfer i Sanxis
[La Terra d'Enlloc: Produccions Alternatives]
València, març de 1998-juny de 2001
