L'execució d'un text poètic en la seva forma oral planteja un ample ventall de qüestions pendents de treballar i de resoldre dins el camp de la fixació de la prosòdia catalana.
Un text poètic oral pot ser presentat a l'auditor amb dues tècniques bàsiques d'elocució: o bé s'hi utilitzen només els recursos fònics del llenguatge natural, o bé el text poètic es recolza sobre una estructura melòdica i musical.
En el primer cas ens trobem amb la forma oral del poema recitat; en el segon, amb la forma d'execució coneguda com a cançó. A meitat de camí entre ambdues formes podem situar el text psalmodiat.
D'entrada cal advertir que en qualsevol de les tres formes d'execució una bona elocució pot ajudar a millorar la recepció d'un poema o d'un text poètic poc treballat i, així mateix, una elocució defectuosa pot destrossar el millor poema. No cal dir, per tant, que l'adequada elocució d'un text poètic potencia la comprensió del seu sentit profund.
Considerem que la primera fase d'acostament a un poema ha de ser sempre la lectura del seu text com a manifestació prosòdica i oral. En la realització d'una lectura poètica, tant si és recitada, cantada o psalmodiada, hom fa una tria entre les diverses possibilitats elocutives i interpretatives que el text és capaç d'oferir-nos. I és justament en aquest procés de selecció on es plantegen les qüestions tècniques que facilitaran, reduiran o obstaculitzaran les possibilitats de comprensió del text performat.
L'estudi i el millorament de la recitació és una qüestió en què s'impliquen els emissors i els receptors de textos poètics, i hauria d'interessar d'una manera seriosa i conscient tant els productors de poesia, com els educadors, professors de llengua i literatura catalanes, o professors de dicció en les escoles d'art dramàtic. Només elevant el nivell de la dicció cap a la contudència, la claredat i l'expressivitat podrem crear una categoria futura de recitants i d'auditors que dignifiquin l'acte humà de la comunicació poètica.
Segons S. Oliva, es poden distingir tres nivells en l'elocució d'un text poètic(1):
Com que els nivells a i b són els que guarden una relació més estreta com a sistemes de modelització primaris, els tractarem conjuntament.
Els principals problemes que hauria d'estudiar un programa d'aprenentatge de la recitació en els nivells oral i discursiu es poden resumir breument, sense pretensió de ser exhaustius en els següents punts:
En aquesta sèrie d'aprenentatges s'hauria de valorar i tractar explicativament i pràctica un seguit de coneixements lingüístics bàsics aplicats al català:
Pel que fa al nivell mètric, el que hem anomenat nivell c, només tindrà efectes d'elocució en aquells textos versificats sobre la base de clàusules rítmiques (isomètriques o anisomètriques), és a dir en els poemes mesurats.
El domini de la recitació del text versificat comporta la utilització pràctica d'uns coneixements addicionals indispensables que es refereixen a la superposició del sistema lingüístic i del sistema mètric.
El programa mínim que s'hauria d'estudiar en el treball d'aquest tercer nivell comporta els següents punts bàsics:
El fet que hi hagi unes determinades pautes mètriques d'entonació no vol dir que només comptem amb una sola possibilitat interpretativa. Precisament l'ofici tècnic del recitador ha de ser triar la possibilitat que millor s'adigui a la seva veu i a la seva respiració, sempre amb l'adequat respecte a la tipologia poètica predeterminada per l'autor del text.
Generalment els actor i/o lectors de versos solen menystenir l'aprenentatge dels aspectes tècnics esmentats en favor d'una interpretació personal i intuïtiva del text.
En els diversos nivells de l'ensenyament, i més concretament en especialitats relacionades amb la filologia, la lingüística i l'art dramàtic, caldria introduir un programa teòric i pràctic de les qüestions tractades en aquesta comunicació. En l'aspecte teòric s'haurien d'introduir els estudis mètrics d'una manera sistemàtica, intensificant-los en els nivells mitjà i universitari, molt més enllà de la desdibuixada imatge que ara s'ensenya. En l'aspecte pràctic, caldria reforçar els exercicis de lectura i recitació en veu alta, tant d'autors clàssics com contemporanis, per part del professorat i de l'alumnat en les classes de llengua, literatura o interpretació. Com a exercici bàsic i essencial hem de dir que l'anàlisi prosòdica i mètrica, i la seva realització oral, han de precedir sempre l'anàlisi semàntica o semiòtica de qualsevol text poètic.
València, febrer de 1987
Coromines, Joan, "Sobre l'elocució catalana en el teatre i en la recitació, Lleures i converses d'un filòleg, Club editor, Barcelona, 19732, ps. 94-105.
Escrivà, Vicent, "Una anàlisi poemàtica del `fet poètic d'ara'", La rella, 2 (1984), ps. 61-82.
Jàfer, Salvador, "L'energia és el subjecte del poema", L'espai del vers jove. Mostra poètica jove 85, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, 1985, ps. 22-28.
Oliva, Salvador, "Aproximació als models d'execució", cap. xii de Mètrica catalana, Quaderns crema, Barcelona, 1980, ps. 145-156.
--"L'elocució dels versos", cap. viii d' Introducció a la mètrica, Quaderns crema, Barcelona, 1986, ps. 93-105.
Vallverdú, Francesc, Elocució i ortologia catalanes, Jonc, ("El blau marí", 10), Barcelona, 1986.
1. En aquest breu comunicat hem seguit els criteris de Salvador Oliva exposats en el capítol viii de la seva Introducció a la mètrica catalana, Barcelona, 1986.