FERNANDO PESSOA

(Lisboa, 1888-1935)

Estel dels navegants

(Traducció catalana de Salvador Jàfer)

Darrera revisió: 11 d'abril de 1998

Edicions de les traduccions

  • Fernando Pessoa, «Poemes», Raval, núm. 4-5 (1984), p. 33-43: «Abdicació», «Lisbon revisited», «Quan fa fred en el temps del fred», «Per a ser gran sigues sencer: no-res».
  • Fernando Pessoa, «Dos poemes d'Alvaro de Campos: Estanc, Oda a la Nit», La rella, núm. 5 (1985), p. 93-105.
  • Jàfer i Sanxis, Salvador, Navegant obscur, Gregal Llibres, Consorci d'Editors Valencians, («Poesia», 7), València, 1987, «Glosses» p. 96.

Algunes referències bibliogràfiques

Fernando Pessoa

ABDICACIÓ | GLOSSES

Versió portuguesa: Abdicaçâo | Glossas

Alberto Caeiro

"Quan fa fred en temps de fred"

Versió portuguesa: "Quando está frio"

Álvaro de Campos

ODA A LA NIT | ESTANC | LISBON REVISITED

Versió portuguesa: Dois excertos de odes | Tabacaria | Lisbon revisited

Ricardo Reis

"No sols qui ens té odi o enveja"

"Per a ser gran, sigues sencer: no-res"

Versió portuguesa: Nâo só quem nos odeia ou nos inveja

Para ser grande, sê inteiro: nada

Algunes referències bibliogràfiques

  • 1952 Pessoa, Fernando, Obras completas, VI: Poemas Dramáticos, Ediçôes Atica, Lisboa, 1952.
  • 1960 Pessoa, Fernando, Obra poètica, a cura de M.A. Galhoz, C.J. Aguilar Editora, Rio de Janeiro, 1960.
  • 1983 Pessoa, Fernando, Obras completas, IV: Odes de Ricardo Reis, Lisboa, Ediçôes Atica, 1983.
  • 1985 Fernando Pessoa, «Comerç i cultura», trad. S. Jàfer, Aurora. Revista de filosofia, núm. 3 (1985), p. 50-52.
  • 1986 Pessoa, Fernando, Obras completas, II: Poesias de Álvaro de Campos, Lisboa, Ediçôes Ática.
  • 1986 Pessoa, Fernando, El regreso de los dioses, traducción del portugués y del inglés, organización, introducción y notas de Ángel Crespo, Barcelona, Seix Barral (Biblioteca Breve), 1986.
  • 1987 Pessoa, Fernando, Álvaro de Campos. Poesias / Dichtungen, Portugiesisch un Deutsch. Aus dem Portugiesischen übersetzt und mit einem Nachwort versehen von Georg Rudolf Lind, Frankfurt am Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 1987.
  • 1988 Centenari Fernando Pessoa (1888-1988), Centre Municipal de Cultura, Alcoi, 1988.
  • 1988 Pessoa, Fernando, El mariner, trad. de Moisès Maicas, pròl. de Moisès Maicas i Manel Guerrero, Edicions 62 («Els llibres de l'Escorpí, Teatre», 105), Barcelona, 1988.
  • 1990 Pessoa en persona: Antonio Tabucchi, Una llamada para Pirandello, traducción de Joaquín Hinojosa; Fernando Pessoa, El marinero, traducción de Ángel Campos, València, Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana / Primer Acto, edición al cuidado de Julio A. Máñez, 1990.
  • 1992 Pessoa, Fernando, Odes de Ricardo Reis, ed. bilingüe, trad. de Joaquim Sala-Sanahuja, prol. Pilar Gómez-Bedate, Edicions 62 («Poesia universal del segle XX», 8), Barcelona, 1992.
  • 1992 Pessoa, Fernando, Odes de Ricardo Reis, ed. bilingüe, trad. de Joaquim Sala-Sanahuja, prol. Pilar Gómez-Bedate, Edicions 62 («Poesia universal del segle XX», 8), Barcelona, 1992.
  • 1999 Edició electrònica: Pessoa Revisitado

Fernando Pessoa

ABDICACIÓ

Agafa'm, Nit Eterna, en els teus braços
i digues-me fill teu... Un rei he estat
que voluntàriament he abandonat
el meu seti de somnis i fracassos.

El meu glavi, pesat en braços lassos,
en mans virils i calmes l'he lliurat,
i el meu ceptre i corona els he deixat
en l'antecambra, com romputs domassos.

Amb la cota de malla, tan inútil,
els esperons de retrunyir tan fútil,
els vaig deixar en la freda gradaria.

Lleví'm la Reialesa, el cos i l'ànima,
i vaig tornar a la Nit, antiga i calma,
com el paisatge mentre mor el dia.

(1913)

GLOSSES

Tota obra és vana, i vana l'obra tota.
el vent tan va, que fulles vanes roda,
figura el nostre esforç i el nostre estat.
El dat i el fet, tots dos els dóna el fat.

Serê, damunt de tu mateix, visita
la possibilitat erma infinita
d'on el real sorgeix inútilment.
Calla, i només el teu pensament sent.

Ni bé ni mal defineixen el món.
Lluny de tot bé i tot mal, del cel pregon,
fingit, pensat, el fat que diem Déu
regeix ni bé ni mal terra i cel seu.

Riem, plorem i travessem la vida.
Distinta és la cara adolorida,
distinta a l'aigua amb un pessic de sal.
El fat prescriu llunyà del bé i del mal.

Dotze signes del cel el sol percaça
i, renovant el curs, naix i s'ajaça
en horitzons d'allò que contemplem.
Tot en nosaltres fita allà on estem.

Ficcions de la nostra consciència,
enderroquem l'instint i la ciència
i el sol parat mai no recorregué
dotze signes que el cel mateix no té.

Recital: Nocturn Imperi
Veu: Salvador Jàfer
Música: "Portugaler". Anònim.Música Ibérica da Idade Média e do Renascimento. Segréis de Lisboa. A Voz do Dono / Valentim de Carvalho. 1974.

Alberto Caeiro

Quan fa fred en temps de fred, per a mi és com si fes bon oratge, perquê per al meu ésser adequat a l'existència de les coses el natural és bo només per ser natural.

Accepte les dificultats de la vida perquê són el destí, com accepte el fred excessiu en el ple de l'hivern calmadament, sense queixar-me, com qui merament accepta, i troba alegria en el fet mateix d'acceptar, en el fet, sublimement científic i difícil, d'acceptar el natural inevitable.

Quê són per a mi les malalties que patesc i el mal que m'arriba sinó l'hivern de la meua persona i de la meua vida? L'hivern irregular, les lleis d'aparició del qual desconec, però que existeix per a mi en virtut de la mateixa fatalitat sublim, de la mateixa inevitable exterioritat a mi, que la calor de la terra en el ple de l'estiu i el fred de la terra en el ple de l'hivern. Accepte per personalitat. Nasquí subjecte com els altres a errors i a defectes, però mai a l'error de voler comprendre massa, mai a l'error de voler comprendre només amb la inteligència, mai al defecte d'exigir al món que fos alguna cosa que no fos el món.

(De Poemas inconjuntos, Alberto Caeiro, 1917)

Ricardo Reis

No sols qui ens té odi o enveja,
ens limita, ens estreny; qui ens estima
no ens limita menys.

Concedesquen-me els déus que, deslliurat
d'afectes, tinga la llibertat freda
dels bergants sense res.

Qui vol poc, tot ho té; qui no vol res
és lliure, qui no té ni desitja
és home igual al déus.
 

Per a ser gran, sigues sencer: no-res
de teu exageres o exclogues.
Sigues-ho tot en tot. Posa el que ets
en el mínim que fas.
Així en cada llac la lluna tota
brilla, perquê viu ben alta.

(1933)

© Salvador Jàfer i Sanxis

La Terra d'Enlloc: Produccions Alternatives
València, abril de 1998-octubre de 1999