Lá-bas, je ne sais où...
Vespra de viatge, campana...
No m'aviseu estridentment!
Vull gaudir del repòs
d'estació de la meva ànima
Abans de veure avançar
cap a mi l'arribada de ferro
Del comboi definitiu,
Abans de
sentir la partida veritable a la boca de l'estómac
Abans
de posar un peu a l'estrep
Que no aprengué mai a no sentir
emoció sempre que hagué de partir.
Vull, en aquest
moment, fumant al baixador d'avui
Estar encara un bocí
agafat a la vella vida.
Vida inútil, que era millor
deixar, què és una cel·la?
Tant hi fa!
Tot
l'Univers és una cel·la, i estar presoner no té res
a veure amb la mida de la cel·la.
La cigarreta em sap a nàusea
pròxima. El comboi ja ha partit d'una altra estació...
La
meva família abstracta i impossible...
Adéu dia
d'avui, adéu baixador d'avui, adéu vida, adéu
vida!
Quedar com un embalum retolat oblidat,
Al cantó
d'espera de passatgers de l'altre costat de la línia.
Ésser
trobat pel guarda casual després de la partida --
"I
això què? Llavors no hi hagué ningú que
deixà això ací?"
Quedar-se només
pensant en la partida
Quedar-se i tenir raó,
Quedar-se
i morir-se menys...
Vaig cap al futur com cap a un examen difícil.
I si el comboi no arribés mai i Déu tingués
pena de mi?
Ja em veig a l'estació fins ací simple
metàfora.
Sóc una persona perfectament presentable.
Es veu --diuen-- que he viscut a l'estranger.
Les meves
maneres són d'home educat, evidentment.
Agafo la maleta,
prescindint del mosso, com si fos un vici vil.
I la mà amb
què agafo la maleta em tremola i ella també.
Partir!
No tornaré mai més,
No tornaré mai més
perquè no es torna mai.
El lloc on es retorna sempre és
un altre lloc,
L'estació on es retorna és una altra
estació.
Ja no hi ha la mateixa gent, ni la mateixa llum,
ni la mateixa filosofia.
Partir! Déu meu, partir? Em fa
por de partir!... |