Vet aquí que un rei digué a un
dervix: «Què és aquest mantell i què és
aquesta gorra al cap?».
El dervix respongué: «Oh rei
d'il·lustre llinatge: el mantell és la meva tomba, la gorra és
la meva pedra tombal».
El rei digué: «Com pot ser que
un mort parli, oh pare? Ningú no ho ha sentit en aquest món».
L'altre
digué: «No has sentit dir, oh rei, que hi ha un interrogatori
a la tomba i que hom hi respon?».
L'altre digué: «El
mort dansa en aquest món? Qui és que li prepara el lloc per
a dansar?».
L'altre digué: «En el moment mateix en què
ressonarà la trompeta, els morts s'aixecaran per a dansar».
L'altre
digué: «Quin és el secret de la dansa circular dels
mawlawîs, oh amic?».
L'altre digué: «Pel que fa
als seus secrets, vet aquí el que podria bastar: cal que te'n vagis
d'on ets vingut».
L'altre digué: «És el secret
de l'origen i del retorn; exposar-lo és un favor del nostre mestre».
L'altre
digué: «Respon, doncs, quin és el secret del mestre que
és com el sol en el seu signe?».
L'altre digué: «Escolta'm,
oh rei del món!, jo te'l diré i t'exposaré el meu
secret.
»Abans que el món no fos creat, quan cap criatura
ni l'home existien,
»aquest Déu era un tresor amagat, res
més que Ell no existia, oh rei!
»Amb Ell, tan sols hi
havia noms i atributs. El que era altre que Ell era no-res per a la seva
essència.
»Ell desitjà ser conegut amb els Seus
atributs, donà una ordre i creà amb un kâf i
un nûn [1]
»Es va fabricar, oh rei, un mirall; i Déu
Es veié Ell mateix amb els Seus atributs.
»Hom diria que
aquesta essència pura és un punt; és de la velocitat
de la seva evolució que vénen els possibles.
»Sàpigues
que aquest cercle té dues cares diferents; posa'n una a la dreta i
l'altra a l'esquerra.
»La cara de la dreta és el món
exterior, la cara de l'esquerra és el món interior.
»Enfront
d'Ell es troba el lloc de l'home: l'home és el Mirall del
Misericordiós.
»El punt evoluciona al llarg del cercle
imaginari, gira tot tornant vers ell mateix.
»Quan el punt torna
al seu punt de partida, totes les branques desapareixen per elles
mateixes.
»Tot el que és altre que Déu, els éssers
possibles, són, diríem, un punt.
»Evolucionen al
llarg del cercle imaginari com la ciència evoluciona dins el saber.
»Quan
els possibles tornen al seu origen, allò que és altre que Déu
desapareix i resta la Seva essència pura.»
[1] Kûn ("sigues"). El fiat creador.
Rûmî, El cant del sol, edició establerta per Eva de Vitray-Meyerovitch i Marie-Pierre Chevrier, traducció d'Esteve Serra, Palma, J. J. de Olañeta, editor, "Els petits llibres de la saviesa", 26, ps. 63-65, 1998.