1. Zaniah 1977, 91: «Ocurren aproximadamente el 21 de marzo, al entrar el Sol en el signo de Aries, y el 21 de setiembre cuando entra en Libra. Son los momentos del año en que la duración de la noche es igual a la del día: 12 horas». GEC, VI, 690, s.v. equinocci m ast Cadascun dels punts de l'esfera celest en els quals l'equador celest talla l'eclíptica. Aquests dos cercles màxims de l'esfera celest es tallen segons un diàmetre gamma Libra, que rep el nom de línia dels equinoccis. El punt gamma és el lloc pel qual el Sol passa de l'hemisferi austral al boreal, i és anomenatequinocci de primavera, punt vernal o punt Àries. El punt Libra és el lloc pel qual el Sol passa de l'hemisferi boreal a l'austral, i és anomenatequinocci de tardor o punt Libra. Quan el Sol és un dels punts equinoccials, el dia i la nit tenen la mateixa durada a tots els punts de la Terra. El Sol passa pel punt Àries el 21 de març de cada any, i pel punt Libra, el 23 de setembre.
2. Zaniah 1977, 131: «Lapso en que el Sol se halla en su punto màximo de declinación y lo más alejado del Ecuador celestial. Allí permanece durante tres días en el vigésimo tercer grado de declinación, antes de que empiece a descender hacia su nodo. Hay dos solsticios, el de verano cuando el Sol se halla a 0º de Cáncer, aproximadamente el 21 de junio; y el de invierno, en 0º de Capricornio, hacia el 21 de diciembre, tomándolo en el hemisferio norte, para el sud hay que invertir las estaciones». GEC, XIII, s.v. solstici m astr 1 Cadascun dels dos punts de l'eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim. Quan el Sol arriba a un d'aquests punts deixa d'augmentar la seva distància a l'equador celest. El solstici corresponent a la màxima separació boreal té lloc cap al 21 de juny, i el corresponent a la màxima separació austral té lloc cap al 21 o 22 de desembre. La primera data marca el començament de l'estiu a l'hemisferi nord, i correspon al solstici d'estiu o punt Càncer, mentre que l'altra data assenyala el començament de l'hivern, i correspon al solstici d'hivern o punt Capricorn. Quan el Sol és al solstici d'estiu, la Terra passa per l'afeli de la seva òrbita, i quan és al solstici d'hivern passa pel periheli. La diferència de duració entre el dia i la nit és màxima als solsticis. És evident que la denominació dels solsticis no és adequada per a l'hemisferi sud, on les estacions se succeeixen en l'ordre invers de l'hemisferi nord. (JMVH) 2 Moment en què el Sol passa per un solstici. 3 línia dels solsticis Línia imaginària que és perpendicular a la línia dels equinoccis els punts d'intersecció de la qual amb l'eclíptica determinen els solsticis.
3. Cirlot 1979, s.v. tetramorfos, 436-38 (molta informació); Morales 1984, 317-18: «Representación de los cuatro evangelistas por medio de la unión de sus cuatro símbolos, león, toro, ser humano y águila, de acuerdo con la visión de Ezequiel (cap. I) y del Apocalipsis de San Juan (IV, 6). Como simplificación suele aparecer una figura con cuatro rostros y cuatro o seis alas. Esta imagen aparece en el siglo iv, principalmente en códices sobre todo en los bizantinos y en capiteles o extremos de cruces, viniendo a significar la omnipresencia de Dios, relacionándolo Cirlot con la manifestación del principio de cuaternidad, ligado a la idea de situación (como el ternario a la de actividad) y a la intuición del espacio como orden. Durante la Edad Media se da este nombre a los querubines. San Jerónimo interpretó los emblemas evangélicos de la siguiente forma: león, resurrección; águila, ascensión; hombre, encarnación, y buey, pasión.Chevalier 1988, 988-89 (informació amb textos).