|
Adam Dârayavaush khshâyathiya vazarka, khshâyathiya khshâyathiyânâm, ...Vishtâspahyâ puthra, Hakhâmanishiya, Pârsa Pârsahyâ puthra, Ariya Ariya-cithra. = Sóc Darius, el Gran Rei, el Rei de Reis, ...el fill de Vishtâspa, l'Aquemènida, un persa, el fill d'un persa, un ari de llinatge ari. Inscripció de Darius el Gran a Naksh-i
Rustam |
|
Divendres, 12 d'abril de 2002 He obert l'únic llibre que tinc de Mahmud Darwix: Només un altre any. Edició bilingüe. Traducció de Dolors Cinca. Pròleg de Kadhim Jihad. Barcelona: Edicions 62 (Poesia Universal Segle XX, 10). 1993, i m'han aparegut aquests versos que copie:
|
Laberint. (GEC, VI, p. 81). Dèdal [gr: Daídalos] MIT «Heroi mític cretenc, de genealogia molt complexa, en el qual hom personificà el prototip d'artista universal. Expatriat per l'areòpag atenés, es refugià a Creta, on fou acollit per Minos. Segons la tradició, esculpí una vaca buida perquè Pasífae pogués tenir contacte carnal amb un brau. El rei Minos li encomanà la construcció del famós Laberint. Allí fou reclòs, juntament amb el seu fill Ícar, quan més tard s'enemistà amb Minos, però aconseguí d'escapar-se'n per mitjà d'unes ales fetes de plomes i cera. Arribat a Sicília, fou hoste del rei Cocal, per al qual desplegà tot el seu enginy en nombroses construccions i obres d'art. Llegendes posteriors el fan arribar a indrets molt llunyans (Cumes, Memfis), en alguns dels quals hom li tributà honors divins, i li atribueixen diverses obres mestres.» // dedàlic -a adj «Dit de l'estil propi de l'escultura arcaica grega, en memòria del personatge mític Dèdal. És el més primitiu després del de l'època geomètrica, i n'és representant típic la Dama d'Auxerre.» |
|
Dhammapada |
|---|
|
Així com l'abella recull l'essència de la flor i se n'allunya sense destruir-ne la bellesa ni el perfum, així el savi peregrini en aquesta vida. Dhammapada, 49 |
|
Diamant. Etimològicament és un nom derivat del sànscrit dyu (ésser brillant). És el símbol de la llum i del resplendor. Adamantí es relaciona amb el grec adamas (inconquerible). Apareix en els emblemes amb el sentit freqüent de "centre" místic irradiant. Com totes les pedres precioses, participa del sentit general dels tresors i riqueses, símbol del coneixements morals i intel·lectuals. S'assimila a la "pedra angular", o millor a la "clau de volta", símbol de coronament d'un procés constructiu. Juan-Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos
Un diamant divisible en autant de diamants qu'il en faudrait pour se baigner à tous les bengalis. André Breton, 'Noeud de miroirs' (Le
revolver à cheveux blancs) |
|
Contraportada de Joan Navarro, Drumcondra Diu una dita alemanya que quan els àngels viatgen sol fer bon temps. Llavors què podria passar si els àngels de Dublín decidissin un dia fer una escapada fins al cor de Berlín? De Dublín a Berlín hi ha un vol ample i estès. Doncs bé, en el trajecte podrien xarrar hores i hores sobre la direcció de les brises, es pararien una estona a prendre's una pinta de cervesa amb un personatge de Joyce, traçarien rutes noves per als éssers fugitius, i obrint el pla d'una ciutat recorrerien amb un dit vials desconeguts. Sempre ens movem com a éssers fugitius i en el moment que volem arrelar despleguem les ales, recollim el bagatge dels records i aspirem el perfum fort i suau de cada paisatge, obrim el cor a rutes inexplicables que en acabant reconeixerem. Són els viatges del cor: avingudes del somni, ponts de l'amor, travesseres dels ulls, barris de la pell, la botànica del desig. De Berlín a València. Salvador Jàfer, juny 1991
|