orquidàcies

[GEC, XI, 2-3]: f BOT 1 pl Família d'orquidals constituïda per plantes herbàcies perennes --a vegades lianoides--, terrícoles, saprofítiques o epifítiques, sovint bulboses i sempre micorríciques. Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques. Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epíginies i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils. La peça mitjana del verticil intern, anomenada label, és de forma diferent i més grossa, i en molts casos preenta un esperó. Les antenes i els estigmes són concrescents i formen el ginostem. Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel. El pol·len es presenta aglutinat en masses anomenades pol·linis. Els fruits són càpsules de dehidiscència longitudinal, amb moltes llavors petites. És una família important que comprèn unes 20000 espècies d'arreu del món, però sobretot de les zones càlides. 2 sing Planta de la família de les orquidàcies. (AMH)

orquidàcies

Cephalantera rubra: curraià Cypripedium calceolus: cipripedi Ophrys sp: abellera, sabatetes Ophrys apifera: abelles, flor d'abella Ophrys arachnites: aranyosa Ophrys bombyflora: mosques petites Ophrys lutea: abellera groga, mosques groques Ophrys muscifera: abellera mosquera, mosques d'ase Ophrys scolopax: mosques becada Ophrys tenthredinifera: mosques vermelles Orchis sp: botons de gos Vanilla planifolia: vainilla

orquídia [urkíðiæ]

f bot 1 Flor de les orquidàcies. 2 Nom donat popularment a les plantes de la família de les orquidàcies.

[DS 1988, 786]: A la Xina antiga les orquídies s'associaven a les festes de primavera, on s'usaven per a expulsar les influències pernicioses. La principal, convé precisar-ho, era l'esterilitat. Aquest orquidal, com el nom indica, és un símbol de fecundació. D'altra banda, també a la Xina, l'orquídia afavoreix la generació i és penyora de paternitat. Però la mort d'un nen, concebut sota la seva influència, sobrevé en tallar les flors. Tèrbola flor que lleva el que ha donat.

La bellesa de la flor la presenta, tanmateix com a símbol de la perfecció i de la puresa espiritual. [P.G.]

Salvador Jàfer: Orquídia (1978-1998)