[GEC, XIV, 325): 1.1. Nom genèric donat a certes doctrines del Renaixement (filosofia natural de Paracels i mística de Böhme) i del Romanticisme (F.X. von Baader i del darrer Schelling), per tal com en aquestes el coneixement de Déu i de les forces espirituals que són ocultes al món és atès independentment de la revelació, la qual cosa comporta, alhora, un panteisme místico-naturalista o místico-racionalista que no sembla compatible amb la fe.

1.2. Moviment religioso-esotèric, conegut també per Societat Teosòfica, fundat a Nova York per Jelena P. Blavatskij. Fou traslladat a l'Índia (1879) i es constituí com a entitat social a Madràs (1905). Tingué una gran activitat social i política sota l'impuls d'Annie Besant, successora de Blavatskiij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l'Índia colonial i un focus de llur independència nacional. Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglo-saxons i germànics; atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial. Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d'una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren uns quants aspectes adaptant-los a les condicions culturals de cada època i lloc. Fonamentalment sincrètica, hi predominen els elements hindús, bé que inserits en una forma mental típicament occidental i del segle XIX: hom hi retroba, de fet, l'evolucionisme, l'humanitarisme, el monisme filosòfic, etc. Malgrat les tendències de tipus gnòstic i supraracional, la manca de culte no permet de considerar-la una religió. Segons la cosmologia teosòfica, tot procedeix de l'U, concebut com una Supraconsciència, de la qual prové primerament el Creador (que és alhora Ésser, Amor i Intel·ligència) i, a través d'ell, l'univers, disposat en set plans, des del material i el mental fins als plans superiors, accessibles només a través d'experiències místiques i parapsicològiques. La finalitat de l'home és el retorn de l'U, però el seu perfeccionament gradual exigeix un gran nombre d'existències o de reencarnacions regides per la llei del karma. Dins la teosofia tenen lloc, encara, diverses tendències culturals i humanitàries: l'estudi de les religions, l'acceptació de mitjans cognoscitius extraracionals, la tesi de la igualtat de tots els homes, etc. el moviment tingué diverses escissions, entre les quals sobresurt la de Rudolf Steiner (1861-1925), que fundà la Societat Antroposòfica. (JTR).

2. En la filosofia de Rosmini, denominació equivalent de la "teoria general de l'ésser", emprada com a títol de la seva obra pòstuma del 1859.

El mot teosofia està, ell també, tocat de sospita. Una vegada més, estiguem disposats a pensar etimològicament. Recordarem, en moltes ocasions, que l'expressió àrab hikmat ilâhiya és l'equivalent exacte del grectheosophia; designa aquesta «saviesa divina» que no solament té per objecte l'ésser en tant que ésser, sinó els universos espirituals als quals la gnosi obre l'accés. El seu òrgan no són ni les facultats de percepció sensible, ni l'intel·lecte subtil, sinó una tercera activitat de l'ànima que és intuïció íntima, percepció visionària interior (kashf, moshâhadat), etc. No sabríem, doncs, estar-nos d'aquest mot, ni aïllar de la filosofia el que designa, atés que Sohrawardî requereix en el seu deixeble la més seriosa de les formacions filosòfiques abans d'intentar anar «teosòficament» més avant.»

Henry Corbin (En Islam iranien, I, XIV-XVI)

Bibliografia: DR1977: 1741-42. Michel Delahoutre. "Teosofía".

SpiritWeb: Theosophy, Western Approach to Eastern Mysticism

Antroposofia