La recuperació del nostre patrimoni col·lectiu

Cinquantenari de la imatge del Diví Salvador, El Ràfol de Salem, agost de 1992, ps. 21-24.

Salvador Jàfer i Sanxis

Ja feia molts anys que al Ràfol no es produïa un esdeveniment capaç d'aglutinar tots els sectors del poble i gràcies a la comissió que ha decidit organitzar el cinquantenari de la imatge del Diví Salvador podem disposar avui d'un llibre de festes que pretén ser molt més que un repertori d'actes. Els qui hem col·laborat en la seua confecció voldríem que també fóra un punt de reflexió enmig de l'alegria festiva. Voldríem que fóra una invitació a continuar treballant, col·laborant i investigant perquè la comunitat del Ràfol prenguera consciència de la seua identitat, de la seua història i del seu futur.

A punt d'acabar el segle XX, amb la complexitat que han adquirit les relacions socials i econòmiques a nivell mundial, la supervivència de les petites comunitats com la del nostre poble exigeix un esforç gran de solidaritat per part de tots. Només així podrem sobreviure amb tota la dignitat que ens mereixem. I aconseguir això és possible si sabem fer-nos hereus de les nostres tradicions i integrar-nos en el futur sense perdre la nostra personalitat.

El patrimoni col ·.lectiu d'una comunitat menuda com és el nostre poble té la mateixa importància que la d'una altra comunitat més gran; i a vegades més encara, a causa de l'escassa informació que sobre els pobles menuts hi ha hagut fins fa ben poc. Aquest patrimoni, per més gran o més menut que siga, és del tot digne de respecte, valoració i estudi. Aqueixa és una part de la tasca que ens hem marcat gràcies a aquest cinquantenari.

La faena que queda per fer és encara molta, però ja hem posat les primeres bases per a anar recuperant tot allò que és nostre, tot allò que hem anat fent entre tots, els rafolins d'ara i els que ens van precedir, al·llarg dels anys. Tot això forma part del nostre patrimoni col·lectiu. I és obligació de tots anar salvant-lo de l'oblit, refrescar la memòria i deixar als nostres fills un llegat ambiental, paisagístic i cultural que valga la pena de ser viscut.

El respecte i l'estudi del nostre passat ens ha de servir per a millorar el futur i pensar qui som i cap a on volem anar. És per això que cal conservar, catalogar i estudiar els nostres arxius: l'arxiu de la parròquia, l'arxiu municipal i tot els altres arxius on es puga trobar qualsevol informació sobre el Ràfol i el seu terme municipal.

Una altra part del patrimoni històric la formen totes les restes antigues o modernes que apareixen en el seu terme municipal. Pot tractar-se de restes d'edificis antics, cases, molins, peces de ceràmica, eines de camp, moles de molí, armes antigues, documents, fotos, diaris vells o qualsevol altra cosa, que pot tenir un valor inimaginable... És el nostre patrimoni arqueològic, arquitectònic i documental, imprescindible per a conéixer com vivien els rafolins d'altres èpoques, des de les més remotes fins als nostres dies. Són peces que algun dia podrien formar part d'un museu històric municipal.

Enmig de la gravetat que travessa el medi ambient a escala planetària, els habitants d'una comunitat menuda com el Ràfol, que a més està situada en un dels paisatges més bells i fins fa no-res encara ben conservats de la Vall d'Albaida, no podem deixar de prendre consciència de com és d'important protegir i conservar la natura que ens envolta, evitant els incendis, preservant les espècies naturals animals i vegetals del nostre terme, lluitant contra la contaminació del riu, de les fonts, que són les nostres aigües, d'on bevem i d'on reguem les nostres hortalisses. Tot això és el patrimoni ecològic de la gent del Ràfol, el seu entorn naturnal i paisatgístic, que en un futur no massa llunyà pot ser la seua base de subsistència, perquè un patrimoni natural ben conservat atrau els visitants de fora i dóna vida als seus habitants.

Els rafolins parlem una varietat de valencià molt rica fonèticament i lèxicament que constitueix el nostre patrimoni lingüístic. La nostra llengua té una cultura i una literatura ben important entre la resta de les cultures europees, que avui dia està sent novament estudiada i recuperada. Transmetre l'interés per aquesta llengua i aquesta literatura a tots els valenciano-parlants és un deure que hem d'exercir. Contribuir al seu ús en totes les esferes socials, sense pors ni vergonyes, és un dret al qual no podem renunciar.

Tot això no es podrà dur a terme sense un treball solidari, sense la participació i la col·laboració de tots els rafolins, tant si viuen al poble com si no, cadascú en la mesura de les seues possibilitats, donant informació, recuperant fotos velles del poble i de la nostra gent, ensenyant cançons, acudits, endevinalles i històries als més menuts... És per això que el respecte als vells, que són els dipositaris dels records i les tradicions del poble, és la peça clau de la recuperació i alhora ha de ser el nostre homenatge a tota una vida d'arrelament al Ràfol. Amb aquesta aportació nostra deixem obertes les portes als joves, que en el futur hauran de salvaguardar i continuar respectant les nostres tradicions, les nostres festes, la nostra llengua, la nostra cultura i, al capdavall, el nostre patrimoni, en bé de les generacions futures. Amb aquesta esperança hem col·laborat tots.


A la Terra d'Enlloc
© Salvador Jàfer i Sanxis
La Terra d'Enlloc
València, agost de 1992-agost de 2009