Primera edició: «El nom de Salem», 300 aniversari del Miracle de Sant Miquel (1694-1994), Salem, 1994, p. 50.
Tot nom té una història al darrere, una història que ens retorna a èpoques llunyanes en què les coses, les persones, els llocs que ara poblem eren d'una altra manera i els seus habitants pensaven i sentien també de manera diferent de com ho fem ara. Així podem dir que, darrere dels nostres noms de lloc, dels nostres topònims, se'ns conserva una part de la memòria dels habitants d'altres èpoques i dels seus costums, de les seues lleis, de la seua religiositat, de la seua relació amb la terra que els envoltava.El nom de Salem té una clara relació amb tot això que diem. Si ens remuntem als temps en què els territoris de la nostra vall formaven part d'un àmbit cultural, religiós i lingüístic ben diferent de l'actual, els temps de l'Islam (segles VIII-XVII), podem veure exemplificada aquesta estranya relació que els noms ens fan tenir amb els nostres predecessors.
Salâm és una paraula clau per a entendre el concepte que tenen els musulmans de la religió. Salâm significa en llengua àrab bàsicament 'pau, sanitat' i forma part de les salutacions diàries de la cultura àrabo-musulmana: Assalâmu 'alaykum! o simplement Assalâm! significa 'que la pau siga amb vosaltres', és a dir 'que estigueu bons, que tingueu un bon dia!'. Així mateix una salutació ben corrent de comiat és Ma' assalâma! que vindria a significar 'Salut!'. Aquesta paraula, d'altra banda, procedent de l'arrel SLM, forma part de la mateixa família lèxica que els mots islam, islàmic, islamisme, musulmà, és a dir la religió dels qui practiquen l'obediència, la submissió, la resignació, l'acolliment. Podem afirmar, doncs, que el significat del topònim Salem és senzillament 'pau'. Aquesta paraula també és un component de noms de persona; bàsicament apareix en el nom masculí 'Abdussalâm, que vol dir 'servidor de la pau'. I és d'aquest nom de persona d'on procedeix el nom de la població actual de Salem. El testimoni, l'extraiem del Llibre del Repartiment [any 1248, registre 1968, ed. A. Ferrando, València, 1979], importantíssim document escrit en llatí on es consignen els beneficiaris de les terres, cases i altres possessions a qui el rei cristià Jaume I va fer donacions en recompensa pels serveis prestats durant la conquista dels territoris valencians musulmans: «Dominico Andres, adalil, cum se duodecim tenentibus caballos, unicuique V jovatas terre in valle de Albayda, in alcherii que dicuntur Vinanaja et Abduçalem, que sunt in termino de Carbonera; et si ibi non sufficerint, in propinquioribus alcheriis. = [A Doménec Andreu, adalil, i a deu companys seus que duien cavalls, cinc jovades de terra a la Vall d'Albaida, a les alqueries anomenades Vinanajà i Abduçalem, que estan en el terme de Carbonera; i si no n'hi hagués prou, a les alqueries més properes].» Per aquest document sabem que el primer senyor cristià de Salem fou Doménec Andreu, adalil, és a dir, guia dels exèrcits del rei, al qual se li concediren terres en les alqueries musulmanes de Beniatjar i Salem [Vinanajà et Abduçalem]. Els pobles musulmans solien dur, com passa encara en els actuals països àrabs, un nom que feia referència a l'antic terratinent o a la família que posseïa el terme, la masia o l'alqueria corresponent. Per tant, podem suposar que el terme de l'alqueria musulmana de Salem degué pertànyer, en una època indeterminada anterior a la conquista cristiana, a un senyor anomenat ben probablement 'Abdussalem, com hem dit abans; de la mateixa manera que el terme de Beniatjar degué pertànyer a la família dels Bani Annajjâr o Bani Najjâh·, els 'fills del Fuster' o els 'fills de Najjah·'.(1)
Ben prompte, en el mateix segle XIII, sembla que el nom de la població de Salem quedà reduït al segon element i així ha perdurat fins avui(2). En els segles XVI i XVII Salem va donar nom a una baronia de moriscos, propietat del comte del Real i anomenada Baronia de la Foia de Salem, on s'integraven les poblacions morisques de Benigerví, Elca, el Ràfol, l'Alcúdia i Beniatjar fins a l'expulsió de 1609.
Hi ha altres llocs arreu del planeta que duen aquest mateix nom o altres que s'hi relacionen. Per exemple hi ha tres Salems més: una ciutat de l'estat de Tamil Nadu, al sud de l'Índia, i dues dels Estats Units, una és la capital de l'estat d'Oregon i l'altra pertany a l'estat de Massachusetts, prop de Boston, famosa per una despietada persecució de bruixes que hi tingué lloc el 1692. A més hi ha una ciutat importantíssima que comparteix part del nom amb Salem: la capital de l'actual Tanzània, Dar Assalâm, és a dir, 'la Casa de la Pau', colonitzada també pels àrabs en la seua expansió medieval. I finalment, dins del nostre territori lingüístic, tenim una caseria, antic lloc de moriscos, al municipi de Tàrbena (Marina Baixa), anomenada antigament Benissalim o el Ràfol de Benissalem; i a l'illa de Mallorca, la població de Binissalem, situada al mig del pla, que produeix un famós vi elogiat pel novel·lista Llorenç Villalonga. Idò, salut i pau! I bones festes!
1. Aquestes són les etimologies que dóna Carme Barceló, Toponímia aràbiga del País Valencià. Alqueries i castells, Canals, 1983, p. 111. Tanmateix, pel que fa a aquest topònim, el gran lingüista Joan Coromines, en l'Onomàsticon Cataloniae, II, 446-47, argumenta que la seua etimologia és Bäni Ajjâr 'fills del veí' o 'd'En Veí', i descarta altres paraules àrabs que lingüistes anteriors havien apuntat com a possibles mots originaris.
2. Segons Carme Barceló, obra citada, p. 204, apareix sota la forma Çalem en un document de 1279 i en un altre de 1413: «Podria venir de l'àrab / 'Abd Assalâm /, nom propi de diverses tribus nord-africanes (cfr. Ibn Khaldûn).»© Salvador Jàfer i Sanxis
[La Terra d'Enlloc: Produccions Alternatives]
València, març de 1998-octubre de 2002