| afroasiàtic amazic berber camiticosemític tamazic tuareg |
|
|---|---|
|
Linguasfera / 1=Afroasiàtic / 10=Tamazic filozona |
|||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Descripció | [GEC 1981]: El
berber és una llengua del grup camítico-semític,
anomenada actualment afroasiàtic, parlada, en diversos dialectes,
per uns deu milions de persones. Tradicionalment hom en distingeix tres
grups, no ben definits ètnicament ni històricament:
Els tuaregs [GEC, XIV, 752], petit nucli que conserva en la forma més pura la primitiva llengua berber, utilitzen un alfabet de caràcters consonàntics anomenat tifinag, el qual hom emparenta amb l'antiga escriptura líbica. La resta d'escrits berbers són en caràcters estrangers (àrabs o llatins); el berber és, doncs, una llengua quasi exclusivament oral, l'estructura de la qual encara és poc coneguda. Els mots berbers comporten un tema i unes desinències. L'arrel hi és sempre consonàntica, i el sistema, anàleg al de l'àrab. Com en l'àrab, les vocals son a, i, u, bé que apareix un nou so [e]. Els gèneres són dos: masculí, marcat per una vocal incial, i femení, que presenta una t davant aquesta vocal. El nombre és singular o plurar, marcat per la vocal a abans o després de l'última consonant (ex. sing.: agadir, 'graner'; pl.: igudar), o bé per l'addició d'una n final (sing.: argaz, 'home'; pl.: irgazen). El verb es presenta en forma simple, i la derivada es construeix mitjançant l'addició de prefixos. La construcció de frases subordinades és molt poc usual. Quant al lèxic, hom hi nota una gran quantitat de vocabulari àrab, especialment en mots referents a la vida intelectual i religiosa. [M Josepa Hermosilla, GEC: II, 452]. Per a l'etimologia: [DECLC: II, 638-639, s.v. bàrbar]. [1989 Junyent: 125]: «Segurament, el berber era parlat en una zona contínua al nord de l'Àfrica. Actualment, però, la dispersió és el tret més característic d'aquest grup de llengües per a les quals no s'ha arribat a cap classificació concloent. En tot cas, dels tres grups de llengües berbers, un inclou totes les llengües vives i els altres dos corresponen a dues llengües extingides,
|
||||||||||||||||||||||||||||||
| Denominacions | [Ethnologue 1996]: Berber; [Dalby 1998]: Berber Languages; [Linguasphere 2000]: 10 Tamazic; català: amazic -iga, tamazic -ziga. | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Nombre de parlants | Escala: 7 | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Geografia | [Tamazgha] Algèria, Egipte, Líbia, Mali, Marroc, Mauritània, Níger, Tunísia. Emigració: Espanya, França, Israel. | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Filiació lingüística |
Filo-sector 1= Afroasiàtic / 10= Tamazic filozona [10-A Tamasheq+Qabaylith] Berber, "Tamazic" o sèrie de llengûes Tamasheq+Qabaylith; part de l'afinitat intercontinental "Afroasiàtica" o "Camítico-Semítica"; comprén 1 sèrie de llengües (4 llengües externes) parlades per comunitats en les muntanyes, oasis i àrees urbanes del Nord d'Àfrica. |
||||||||||||||||||||||||||||||
| Escriptura | [Coulmas 1999]: Tifinagh, Àrab, Llatí | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Classificació |
|
||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipologia lingüística | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Sociolingüística | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Etnologia | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Enllaços | |||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
| Bibliografia | |||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
| Discografia | |||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||