CLASSIFICACIÓ DE L'AFROASIÀTIC

Classificació de l'afroasiàtic per codis
Classificació de l'afroasiàtic per països
Classificació de l'afroasiàtic per filiació lingüística
Classificació de l'afroasiàtic per llengües

  1. Omòtic
    1. Septentrional
    2. Meridional
  2. Afroasiàtic estricte
    1. Semític
      1. Semític oriental
      2. Semític occidental
    2. Egipci
    3. Berber
    4. Cuixític
    5. Txàdic

1. Omòtic (Etiòpia)

1.1. Septentrional (24): 1. Dizoid (3), 2. Gonga-Gimojan (17), 3. Mao (4)

1. Dizoid (3):

  1. DIZI [MDX] (Etiòpia)
  2. NAYI [NOZ] (Etiòpia)
  3. SHEKO [SHE] (Etiòpia)

2. Gonga-Gimojan (17) : 1. Gimojan (13), 2. Gonga ()

  1. Gimojan (13) : 1.Janjero (1), 2Ometo-Gimira ()
    1. Janjero (1):
      1. YEMSA [JNJ] (Etiòpia)
  2. Ometo-Gimira (12) : 1. Chara, 2. Gimira, 3. Ometo
    1. Chara (1):
      1. CHARA [CRA] (Etiòpia)
    2. Gimira (1):
      1. BENCH [BCQ] (Etiòpia)
    3. Ometo (10): 1. Central, 2. Est, 3. Sud, 4. Oest
      1. Central (5):
        1. DORZE [DOZ] (Etiòpia)
        2. GAMO-GOFA-DAWRO [GMO] (Etiòpia)
        3. MELO [MFX] (Etiòpia)
        4. OYDA [OYD] (Etiòpia)
        5. WOLAYTTA [WBC] (Etiòpia)
    4. - - - - - - Est (3):
    5. - - - - - - - KACHAMA-GANJULE [KCX] (Etiòpia)
    6. - - - - - - - KOORETE [KQY] (Etiòpia)
    7. - - - - - - - ZAYSE-ZERGULLA [ZAY] (Etiòpia)
    8. - - - - - - Sud (1):
    9. - - - - - - - MALE [MDY] (Etiòpia)
    10. - - - - - - Oest (1):
    11. - - - - - - - BASKETTO [BST] (Etiòpia)
  3. - - - Gonga (4) : Central, Nord, Sud
  4. - - - - Central (1):
  5. - - - - - ANFILLO [MYO] (Etiòpia)
  6. - - - - North (1):
  7. - - - - - BORO [BWO] (Etiòpia)
  8. - - - - South (2):
  9. - - - - - KAFICHO [KBR] (Etiòpia)
  10. - - - - - SHAKACHO [MOY] (Etiòpia)

3. Mao (4) : Est, Oest

  1. Est (1):
    1. BAMBASSI [MYF] (Etiòpia)
  2. Oest (3):
    1. GANZA [GZA] (Etiòpia)
    2. HOZO [HOZ] (Etiòpia)
    3. SEZE [SZE] (Etiòpia)

1.2. Meridional (4)

  1. AARI [AIZ] (Etiòpia)
  2. DIME [DIM] (Etiòpia)
  3. HAMER-BANNA [AMF] (Etiòpia)
  4. KARO [KXH] (Etiòpia)

2. Afroasiàtic estricte

2.1. Semític

Aquest grup s'estén per tot el nord d'Àfrica i arriba fins a l'Iran sud-occidental a l'Àsia, a més de les zones on ha arribat l'Islam.

2.1.1. Semític oriental

També anomenada branca assírio-babilònica. L'accadi, al seu origen (3.000 aC), fou la llengua dels semites que ocuparen la baixa Mesopotàmia i desplaçà la llengua sumeria (1), de la qual conservà unes característiques fonètiques que la diferenciaven de les altres llengües semítiques. És coneguda a través de nombrosos monuments d'escripturacuneiforme (inscripcions de les estàtues, llibres i cartes escrits sobre maons), els primers documents de la qual daten aproximadament del 2.400 aC.

L'accadi antic es ramificà després del 2000 aC en dos grans dialectes,

El babiloni s'imposà també com a llengua de cultura a l'assiri, que romangué d'ús popular. Després de la caiguda de Babilònia (segle VI aC), l'accadi inicià la seva decadència, i després del segle IV aC sobrevisqué només com a llengua culta i religiosa fins al principi de l'era cristiana. L'arameu el substituí com a llengua parlada i com a llengua diplomàtica. L'accadi, en les seves diverses etapes, fou el vehicle de la literatura assírio-babilònica. [Josep M Pujol]»

2.2.2. Semític occidental

[1972 Hetzron] (2)

A. Semític occidental central

A.1. Arameu: 1. [Junyent]: És l'única llengua semítica parlada actualment per a la qual tenim proves escrites de fa uns 3.000 anys. Al principi de l'era cristiana era la llengua dominant de Mesopotàmia a Palestina, però va ser substituïda per l'àrab després. El nombre de parlants no deu arribar als 100.000. 2. [GEC: II, 358]: Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental. Fou parlada pel poble arameu, fins i tot després de la seva desaparició com a entitat política, i esdevingué la lingua franca del pròxim orient. Es caracteritza pel triliteralisme, per la pèrdua de la vocal de cas en la declinació i pel fet de formar els plurals mitjançant l'anexió de sufixos. És la llengua semítica que ha sofert més infiltracions estrangeres, principalment en el lèxic. Poc important literàriament fou tanmateix transmissora de la cultura greco-romana a Orient i d'Orient a Europa.

L'arameu antic es remunta probablement ja al II mileni aC. Quan els arameus caigueren sota vassallatge assiri, la llengua aramea fou adoptada pels vencedors. Durant l'imperi babilònic esdevingué la llengua oficial, i, a partir del segle VII aC, suplantà l'accadi. Substituí també l'hebreu, a partir del bandejament dels jueus a Babilònia, en temps de Nabucodonosor. L'arameu antic és la llengua de diversos documents de Zenirlí (segle IX), d'uns papirus d'Elefantina i de gairebé la major part del text dels dos llibres bíblics de Daniel i d'Esdres.

L'arameu dialectal es diferencia de l'antic en l'ús del sufix n en lloc de y a l'imperfet dels verbs, i en la debilitació de l'article afix a , que perd el seu valor original. El pas de l'arameu antic al dialectal és marcat per dues llengües,

Arameu occidental: És parlada en alguns pobles al nord de Damasc.

Arameu oriental: Es reparteix en pobles d'Iraq, Iran, Síria i sud de la Unió Soviètica.

A.2 Àrabo-cananeu

Àrab: Aquest grup inclou totes les variants de l'àrab, excepte l'àrab meridional (Península Aràbiga).

Cananeu

Fenici

Hebreu

Moabita

Ugarític

Meridional

Àrab meridional: sabeu [GEC: XIII, 14] «Llengua semítica del grup sud-aràbic. D'escriptura consonàntica, se'n conserven 2400 inscripcions.»

Etiòpic: [Musiques ethiopiennes, OCR 75]

Septentrional: geez (5), tigre (6), tigrinya (7)

Meridional: amhàric, argobba, harari, gurage

2.2. Egipci

Bibliografia:

2.3. Berber: Classificació

El berber és una llengua del grup camítico-semític, actualment afroasiàtic, parlada, en diversos dialectes, per uns deu milions de persones. Tradicionalment hom en distingeix tres grups, no ben definits ètnicament ni històricament:

Els tuaregs [GEC, XIV, 752], petit nucli que conserva en la forma més pura la primitiva llengua berber, utilitzen un alfabet de caràcters consonàntics anomenat tifinag, (8) el qual hom emparenta amb l'antiga escriptura líbica. La resta d'escrits berbers són en caràcters estrangers (àrabs o llatins); el berber és, doncs, una llengua quasi exclusivament oral, l'estructura de la qual encara és poc coneguda. Els mots berbers comporten un tema i unes desinències. L'arrel hi és sempre consonàntica, i el sistema, anàleg al de l'àrab. Com en l'àrab, les vocals son a, i, u, bé que apareix un nou so [e]. Els gèneres són dos: masculí, marcat per una vocal incial, i femení, que presenta una t davant aquesta vocal. El nombre és singular o plurar, marcat per la vocal a abans o després de l'última consonant (ex. sing.: agadir, 'graner'; pl.: igudar), o bé per l'addició d'una n final (sing.: argaz, 'home'; pl.: irgazen). El verb es presenta en forma simple, i la derivada es construeix mitjançant l'addició de prefixos. La construcció de frases subordinades és molt poc usual. Quant al lèxic, hom hi nota una gran quantitat de vocabulari àrab, especialment en mots referents a la vida intelectual i religiosa. [M Josepa Hermosilla, GEC: II, 452].

Per a l'etimologia: [DECLC: II, 638-639, s.v. bàrbar].

[1989 Junyent: 125]: «Segurament, el berber era parlat en una zona contínua al nord de l'Àfrica. Actualment, però, la dispersió és el tret més característic d'aquest grup de llengües per a les quals no s'ha arribat a cap classificació concloent. En tot cas, dels tres grups de llengües berbers, un inclou totes les llengües vives i els altres dos corresponen a dues llengües extingides,

Classificació del Berber (29) : 1. Oriental / 2. Guantxe / 3. Septentrional

1. Oriental (3): 1. Awjila-Sokna / 2. Siwa

1. Awjila-Sokna (2):

  1. AWJILAH [AUJ] (Líbia)
  2. SAWKNAH [SWN] (Líbia)

2. Siwa (1):

  1. SIWI [SIZ] (Egipte)

2. Guanche (1):

1. GUANCHE [GNC] (Illes Canàries): Per als guantxes [GEC: VIII, 282]. Sobre antropònims guantxes [1989 Suárez]. La veu mazigio, mazigi, no està registrada ni en català ni en castellà.

[1989 Suárez] = Manuel Suárez Rosales. Antropónimos mazigios (guanches y continentales). Aguere (La Laguna): Nueva Gráfica.

3. Septentrional (20): 1. Atles / 2. Kabila / 3. Zenati / 4. Tamasheq / 5. Zenaga

1. Atles (3):

  1. JUDEO-BERBER [JBE] (Israel)
  2. TACHELHIT [SHI] (Marroc)
  3. TAMAZIGHT, CENTRAL ATLAS [TZM] (Marroc)

2. Kabyle (1):

  1. KABYLE [KYL] (Algèria)

3. Zenati (16): 1. Est / 2. Ghomara / 3. Mzab-Wargla / 4. Riff / 5. Shawiya / 6. Tidikelt

  1. Est (7):
    1. DUWINNA [DUH] (Tunísia)
    2. GHADAMÉS [GHA] (Líbia)
    3. JABAL NAFUSAH [JBN] (Líbia)
    4. JERBA [JEA] (Tunísia)
    5. SENED [SDS] (Tunísia)
    6. TAMEZRET [TMZ] (Tunísia)
    7. ZUARA [ZOU] (Líbia)
  2. Ghomara (1):
    1. GHOMARA [GHO] (Marroc)
  3. Mzab-Wargla (4):
    1. TAGARGRENT [OUA] (Algèria)
    2. TAZNATIT [GRR] (Algèria)
    3. TEMACINE TAMAZIGHT [TJO] (Algèria)
    4. TUMZABT [MZB] (Algèria)
  4. Riff (2):
    1. SENHAJA DE SRAIR [SJS] (Marroc)
    2. TARIFIT [RIF] (Marroc): [1995 Tarifit] = Timaltine, M.; El Molghy, A.; Castellanos, C.; Banhakeia, H. La llengua rifenya - Tutlayt Tarifit. SPUAB, Bellaterra, 1995
  5. Shawiya (1):
    1. CHAOUIA [SHY] (Algèria)
  6. Tidikelt (1):
    1. TIDIKELT TAMAZIGHT [TIA] (Algèria)

4. Tamasheq (4): 1. Nord / 2. Sud

  1. Nord (1):
    1. TAMAHAQ, HOGGAR [THV] (Algèria): [1999 Tuareg] = Tuareg. Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar, versió de Teresa d'Arenys, fotografies de Miquel Petit, Barcelona, Angle Editorial.
  2. Sud (3):
    1. TAMAJEQ, AIR [THZ] (Nigèria)
    2. TAMAJEQ, TAHOUA [TTQ] (Nigèria)
    3. TAMASHEQ, KIDAL [TAQ] (Mali)

5. Zenaga (1):

  1. ZENAGA [ZEN] (Mauritània)

Bibliografia

Discografia

Enllaços

2.4. Cuixític

3 Cushitic (47)

  1. - Central (5)
  1. - - Eastern (1):
  1. - - - XAMTANGA [XAN] (Ethiopia)
  1. - - - BILEN [BYN] (Eritrea)
  1. - - - AWNGI [AWN] (Ethiopia)
  2. - - - KUNFAL [XUF] (Ethiopia)
  1. - - - AGAW, WESTERN [QIM] (Ethiopia)

2.5. Txàdic

Les llengües txàdiques estan repartides pel Txad, Níger, Nigèria, Camerun i la República Centraficana i, en general, són tan poc conegudes que cap classificació interna no pot ser considerada com a definitiva. Greenberg [1963] (10)proposava una divisió en 9 grups tot avisant que podia ser substituïda per alguna de més senzilla. La llengua més coneguda del grup és elhaussa.

Haussa: Llengua del grup txado-hamític, estesa, com a llengua de cultura i de comerç, al Sudan central i occidental. Constitueix la llengua materna d'uns 15 milions d'individus i és emprada com a segona llengua, després de l'anglès a Nigèria. Modernament és escrita en caràcters llatins (boko), bé que l'antiga escriptura àrab (ajami) és utilitzada encara en obres religioses, i en l'ús privat. Les manifestacions literàries, de clara influència musulmana i iniciades el segle XVIII, són, en general, cants religiosos, tractats de teologia i de dret islàmic. Dels literats actuals cal destacar sobretot Ahaji Abubakar, autor deMagana jarice, colecció de contes a imitació de Les mil i una nits. [1981 GEC: VIII, 372].

2 Chadic (192)

  1. 2.1 Biu-Mandara (77)
  2. 2.1.1 A (63)
  3. 2.1.1.1 A.1 (6)
  4. 2.1.1.1.1 Eastern (4):
  5. 2.1.1.1.1.1 BOGA [BOD] (Nigèria)
  6. 2.1.1.1.1.2 GA'ANDA [GAA] (Nigèria)
  7. 2.1.1.1.1.3 HWANA [HWO] (Nigèria)
  8. 2.1.1.1.1.4THIR [TWI] (Nigèria)
  9. 2.1.1.1.2 Western (2):
  10. 2.1.1.1.2.1 JARA [JAF] (Nigèria)
  11. 2.1.1.1.2.2 TERA [TER] (Nigèria)
  12. - - - A.2 (7)
  13. - - - - 1 (3):
  14. - - - - - BURA-PABIR [BUR] (Nigèria)
  15. - - - - - CIBAK [CKL] (Nigèria)
  16. - - - - - PUTAI [MFL] (Nigèria)
  17. - - - - 2 (3):
  18. - - - - - HUBA [KIR] (Nigèria)
  19. - - - - - MARGHI CENTRAL [MAR] (Nigèria)
  20. - - - - - MARGHI SOUTH [MFM] (Nigèria)
  21. - - - A.2 (7):
  22. - - - - NGGWAHYI [NGX] (Nigèria)
  23. - - - A.3 (4):
  24. - - - - BANA [FLI] (Nigèria)
  25. - - - - HYA [HYA] (Cameroon)
  26. - - - - KAMWE [HIG] (Nigèria)
  27. - - - - PSIKYE [KVJ] (Cameroon)
  28. - - - A.4 (9)
  29. - - - - Lamang (3):
  30. - - - - - HEDI [TUR] (Cameroon)
  31. - - - - - LAMANG [HIA] (Nigèria)
  32. - - - - - MABAS [VEM] (Nigèria)
  33. - - - - Mandara Proper (6)
  34. - - - - - Glavda (4):
  35. - - - - - - DGHWEDE [DGH] (Nigèria)
  36. - - - - - - GEVOKO [NGS] (Nigèria)
  37. - - - - - - GLAVDA [GLV] (Nigèria)
  38. - - - - - - GUDUF [GDF] (Nigèria)
  39. - - - - - Mandara (1):
  40. - - - - - - WANDALA [MFI] (Cameroon)
  41. - - - - - Podoko (1):
  42. - - - - - - PARKWA [PBI] (Cameroon)
  43. - - - A.5 (20):
  44. - - - - BALDAMU [BDN] (Cameroon)
  45. - - - - CUVOK [CUV] (Cameroon)
  46. - - - - DUGWOR [DME] (Cameroon)
  47. - - - - GADUWA [GDW] (Cameroon)
  48. - - - - GEMZEK [GND] (Cameroon)
  49. - - - - GIZIGA, NORTH [GIS] (Cameroon)
  50. - - - - GIZIGA, SOUTH [GIZ] (Cameroon)
  51. - - - - MADA [MXU] (Cameroon)
  52. - - - - MAFA [MAF] (Cameroon)
  53. - - - - MATAL [MFH] (Cameroon)
  54. - - - - MBUKO [MQB] (Cameroon)
  55. - - - - MEFELE [MFJ] (Cameroon)
  56. - - - - MELOKWO [MLW] (Cameroon)
  57. - - - - MEREY [MEQ] (Cameroon)
  58. - - - - MOFU, NORTH [MFK] (Cameroon)
  59. - - - - MOFU, SOUTH [MIF] (Cameroon)
  60. - - - - MUYANG [MUY] (Cameroon)
  61. - - - - PELASLA [MLR] (Cameroon)
  62. - - - - WUZLAM [UDL] (Cameroon)
  63. - - - - ZULGWA [ZUL] (Cameroon)
  64. - - - A.6 (1):
  65. - - - - SUKUR [SUK] (Nigèria)
  66. - - - A.7 (5):
  67. - - - - BUWAL [BHS] (Cameroon)
  68. - - - - DABA [DAB] (Cameroon)
  69. - - - - GAVAR [GOU] (Cameroon)
  70. - - - - MBEDAM [XMD] (Cameroon)
  71. - - - - MINA [HNA] (Cameroon)
  72. - - - A.8 (11):
  73. - - - - BACAMA [BAM] (Nigèria)
  74. - - - - BATA [BTA] (Nigèria)
  75. - - - - GUDE [GDE] (Nigèria)
  76. - - - - GUDU [GDU] (Nigèria)
  77. - - - - JIMI [JIM] (Cameroon)
  78. - - - - NGWABA [NGW] (Nigèria)
  79. - - - - NZANYI [NJA] (Nigèria)
  80. - - - - SHARWA [SWQ] (Cameroon)
  81. - - - - TSUVAN [TSH] (Cameroon)
  82. - - - - VIN [FLE] (Nigèria)
  83. - - - - ZIZILIVEKEN [ZIZ] (Cameroon)
  84. - - B (13)
  85. - - - B.1 (10)
  86. - - - - Buduma (1):
  87. - - - - - BUDUMA [BDM] (Chad)
  88. - - - - Jina (2):
  89. - - - - - JINA [JIA] (Cameroon)
  90. - - - - - MAJERA [XMJ] (Cameroon)
  91. - - - - Kotoko Proper (6):
  92. - - - - - AFADE [AAL] (Nigèria)
  93. - - - - - LAGWAN [KOT] (Cameroon)
  94. - - - - - MALGBE [MXF] (Cameroon)
  95. - - - - - MASLAM [MSV] (Cameroon)
  96. - - - - - MPADE [MPI] (Cameroon)
  97. - - - - - MSER [KQX] (Cameroon)
  98. - - - B.1 (10):
  99. - - - - JILBE [JIE] (Nigèria)
  100. - - - B.2 (3):
  101. - - - - MBARA [MPK] (Chad)
  102. - - - - MUSGU [MUG] (Cameroon)
  103. - - - - MUSKUM [MJE] (Chad)
  104. - - C (1):
  105. - - - GIDAR [GID] (Cameroon)
  106. - East (32)
  107. - - A (16)
  108. - - - A.1 (8)
  109. - - - - 1 (5):
  110. - - - - - GADANG [GDK] (Chad)
  111. - - - - - MIRE [MVH] (Chad)
  112. - - - - - NDAM [NDM] (Chad)
  113. - - - - - SOMRAI [SOR] (Chad)
  114. - - - - - TUMAK [TMC] (Chad)
  115. - - - - 2 (1):
  116. - - - - - MILTU [MLJ] (Chad)
  117. - - - A.1 (8):
  118. - - - - BUSO [BSO] (Chad)
  119. - - - - SARUA [SWY] (Chad)
  120. - - - A.2 (6)
  121. - - - - 1 (3):
  122. - - - - - KIMRÉ [KQP] (Chad)
  123. - - - - - LELE [LLN] (Chad)
  124. - - - - - NANCERE [NNC] (Chad)
  125. - - - - 2 (3):
  126. - - - - - GABRI [GAB] (Chad)
  127. - - - - - KABALAI [KVF] (Chad)
  128. - - - - - TOBANGA [TNG] (Chad)
  129. - - - A.3 (2):
  130. - - - - KERA [KER] (Chad)
  131. - - - - KWANG [KVI] (Chad)
  132. - - B (16)
  133. - - - B.1 (12)
  134. - - - - 1 (6):
  135. - - - - - BIDIYO [BID] (Chad)
  136. - - - - - DANGALÉAT [DAA] (Chad)
  137. - - - - - JONKOR BOURMATAGUIL [JEU] (Chad)
  138. - - - - - MAWA [MCW] (Chad)
  139. - - - - - MOGUM [MOU] (Chad)
  140. - - - - - UBI [UBI] (Chad)
  141. - - - - 2 (3):
  142. - - - - - KAJAKSE [CKQ] (Chad)
  143. - - - - - MASMAJE [MES] (Chad)
  144. - - - - - MUBI [MUB] (Chad)
  145. - - - B.1 (12):
  146. - - - - BIRGIT [BTF] (Chad)
  147. - - - - MIGAAMA [MMY] (Chad)
  148. - - - - TORAM [TRJ] (Chad)
  149. - - - B.2 (1):
  150. - - - - MOKULU [MOZ] (Chad)
  151. - - - B.3 (3):
  152. - - - - BAREIN [BVA] (Chad)
  153. - - - - SABA [SAA] (Chad)
  154. - - - - SOKORO [SOK] (Chad)
  155. - Masa (9):
  156. - - HERDÉ [HED] (Chad)
  157. - - MARBA [MPG] (Chad)
  158. - - MASANA [MCN] (Chad)
  159. - - MESME [ZIM] (Chad)
  160. - - MONOGOY [MCU] (Chad)
  161. - - MUSEY [MSE] (Chad)
  162. - - NGETE [NNN] (Chad)
  163. - - PEVÉ [LME] (Chad)
  164. - - ZUMAYA [ZUY] (Cameroon)
  165. - Unclassified (1):
  166. - - AJAWA [AJW] (Nigèria)
  167. - West (72)
  168. - - A (43)
  169. - - - A.1 (2):
  170. - - - - GWANDARA [GWN] (Nigèria)
  171. - - - - HAUSA [HUA] (Nigèria)
  172. - - - A.2 (19)
  173. - - - - Bole (11)
  174. - - - - - Bole Proper (10):
  175. - - - - - - BELE [BXQ] (Nigèria)
  176. - - - - - - BOLE [BOL] (Nigèria)
  177. - - - - - - DENO [DBB] (Nigèria)
  178. - - - - - - GALAMBU [GLO] (Nigèria)
  179. - - - - - - GERA [GEW] (Nigèria)
  180. - - - - - - GERUMA [GEA] (Nigèria)
  181. - - - - - - GIIWO [KKS] (Nigèria)
  182. - - - - - - KUBI [KOF] (Nigèria)
  183. - - - - - - MAAKA [MEW] (Nigèria)
  184. - - - - - - NGAMO [NBH] (Nigèria)
  185. - - - - - Karekare (1):
  186. - - - - - - KAREKARE [KAI] (Nigèria)
  187. - - - - Tangale (8)
  188. - - - - - Dera (1):
  189. - - - - - - DERA [KNA] (Nigèria)
  190. - - - - - Tangale Proper (7):
  191. - - - - - - BILIRI [BIA] (Nigèria)
  192. - - - - - - KUPTO [KPA] (Nigèria)
  193. - - - - - - KUSHI [KUH] (Nigèria)
  194. - - - - - - KWAAMI [KSQ] (Nigèria)
  195. - - - - - - PERO [PIP] (Nigèria)
  196. - - - - - - PIYA [PIY] (Nigèria)
  197. - - - - - - TANGALE [TAN] (Nigèria)
  198. - - - A.3 (12)
  199. - - - - Angas Proper (11)
  200. - - - - - 1 (5):
  201. - - - - - - ANGAS [ANC] (Nigèria)
  202. - - - - - - JORTO [JRT] (Nigèria)
  203. - - - - - - KOFYAR [KWL] (Nigèria)
  204. - - - - - - MISHIP [CHP] (Nigèria)
  205. - - - - - - MWAGHAVUL [SUR] (Nigèria)
  206. - - - - - 2 (6):
  207. - - - - - - GOEMAI [ANK] (Nigèria)
  208. - - - - - - KOENOEM [KCS] (Nigèria)
  209. - - - - - - MONTOL [MTL] (Nigèria)
  210. - - - - - - PYAPUN [PCW] (Nigèria)
  211. - - - - - - TAL [TAL] (Nigèria)
  212. - - - - - - WEDU [WEU] (Nigèria)
  213. - - - - Yiwom (1):
  214. - - - - - YIWOM [GEK] (Nigèria)
  215. - - - A.4 (9)
  216. - - - - Fyer (2):
  217. - - - - - FYER [FIE] (Nigèria)
  218. - - - - - TAMBAS [TDK] (Nigèria)
  219. - - - - Ron Proper (7):
  220. - - - - - DAFFO-BATURA [DAM] (Nigèria)
  221. - - - - - KARFA [KBZ] (Nigèria)
  222. - - - - - KULERE [KUL] (Nigèria)
  223. - - - - - MUNDAT [MMF] (Nigèria)
  224. - - - - - RON [CLA] (Nigèria)
  225. - - - - - SHA [SCW] (Nigèria)
  226. - - - - - SHAGAWU [ROA] (Nigèria)
  227. - - - Unclassified (1):
  228. - - - - DAZA [DZD] (Nigèria)
  229. - - B (29)
  230. - - - B.1 (5)
  231. - - - - Bade Proper (3):
  232. - - - - - BADE [BDE] (Nigèria)
  233. - - - - - NGIZIM [NGI] (Nigèria)
  234. - - - - - TESHENAWA [TWC] (Nigèria)
  235. - - - - Duwai (1):
  236. - - - - - DUWAI [DBP] (Nigèria)
  237. - - - B.1 (5):
  238. - - - - AUYOKAWA [AUO] (Nigèria)
  239. - - - B.2 (9):
  240. - - - - DIRI [DWA] (Nigèria)
  241. - - - - JIMBIN [JMB] (Nigèria)
  242. - - - - KARIYA [KIL] (Nigèria)
  243. - - - - MBURKU [BBT] (Nigèria)
  244. - - - - MIYA [MKF] (Nigèria)
  245. - - - - PA'A [AFA] (Nigèria)
  246. - - - - SIRI [SIR] (Nigèria)
  247. - - - - TSAGU [TGD] (Nigèria)
  248. - - - - WARJI [WJI] (Nigèria)
  249. - - - B.3 (15)
  250. - - - - Boghom (3):
  251. - - - - - BOGHOM [BUX] (Nigèria)
  252. - - - - - KIR-BALAR [KKR] (Nigèria)
  253. - - - - - MANGAS [MAH] (Nigèria)
  254. - - - - Eastern (1):
  255. - - - - - JIMI [JMI] (Nigèria)
  256. - - - - Guruntum (4):
  257. - - - - - GURUNTUM-MBAARU [GRD] (Nigèria)
  258. - - - - - JU [JUU] (Nigèria)
  259. - - - - - TALA [TAK] (Nigèria)
  260. - - - - - ZANGWAL [ZAH] (Nigèria)
  261. - - - - Zaar Proper (5):
  262. - - - - - GEJI [GEZ] (Nigèria)
  263. - - - - - POLCI [POL] (Nigèria)
  264. - - - - - SAYA [SAY] (Nigèria)
  265. - - - - - ZARI [ZAZ] (Nigèria)
  266. - - - - - ZEEM [ZUA] (Nigèria)
  267. - - - B.3 (15):
  268. - - - - BARAWA [BWR] (Nigèria)
  269. - - - - DASS [DOT] (Nigèria)
  270. Chadic (192):
  271. - LURI [LDD] (Nigèria)

Notes

1. [1981 GEC, XIV, 68]: «»

2. [1972 Hetzron], R.: Etiopian Semitic: Studies in Classification. Manchester.

3. [1981 GEC, X, 414]: «Llengua semítica considerada com un dialecte de l'arameu occidental. Se'n conserven més de 2.500 inscripcions sobre pedra en una zona que va des de Damasc fins a la mar Roja (sobretot a la península del Sinaí, la majoria datades els segles II i IIIdC. Fora d'aquestes inscripcions, no hi ha altra literatura nabatea).» [Jordi Casanovas].

4. [1981 GEC, XI, 240]: «Llengua coneguda a través de les inscripcions de Palmira (segles I-III). Variant de l'arameu occidental, està lligat a l'antic imperial i marca la transició cap al dialectal. A causa del comerç dels palmirencs amb Mesopotàmia, presenta una notable influència de l'arameu oriental. A més de diverses innovacions gramaticals, posseeix un alfabet propi molt pròxim a l'hebraic quadrat.»

5. [1981 GEC, VIII, 296]: «Llengua semítica parlada a Etiòpia fins al segle X i mantinguda després com a llengua literària i litúrgica. Té dos gèneres, dos nombres, i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps (perfet i imperfet), dos modes (subjuntiu jussiu i imperatiu) i dues formes nominals (infinitiu i participi). Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques. Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l'amhàric (alfabet etiòpic). La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d'originals grecs i àrabs (versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d'Henoc). Ells tractats hagiogràfics i màgics són nombrosos i tampoc no hi manquen els teològics. Contràriament, manquen obres científiques (llevat d'alguns llibres com la Història dels gala)». [Raimon griñó].

6. [1981 GEC, XIV, 417]: «Llengua camítico-semítica del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez. Llengua no escrita, és l'única d'algunes tribus musulmanes (uns 100000 individus) de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total, per uns 250000 individus. Cal no confondre-la amb eltigrinya.»

7. [1981 GEC, XIV, 417]: «Llengua camítico-semítica, del grup de llengües etiòpiques, que ve a ésser una forma evolucionada del gueez. És parlada al nord d'Etiòpia, especialment a la regió de Tigre i a Eritrea, per un total de més de 500000 individus, de religió cristiana. Llengua poc escrita, hom en recollí la tradició oral a la fi del segle XIX.»

8. [1981 GEC, XIV, 416]: «Nom donat a l'alfabet utilitzat pels tuaregs format únicament per caràcters consonàntics, sembla emparentat amb el líbic antic de la costa nord-africana. Fou ja usat en nombroses inscripcions rupestres noms de persones, frases amoroses, etc al Sàhara central i, sobretot, al Fezzân. En moltes tribus només les dones coneixien aquesta escriptura». [Dolors Bramon].

10. [1963 Greenberg], J. H.: The Languages of Africa. IJAL 29.

[1989 Junyent: 123-126]

Revisió:02/01/00