[GEC, VI, p. 753]: Escita o escític. Ling Grup de llengües parlades pels escites; pertanyen al grup irànic nord-oriental. D'aquest grup lingüístic resta l'osset, que representa un enclavament irànic en territori caucàsic i és parlat a Ossètia i a Geòrgia. Es conserven restes de l'escític antic en certs noms propis, transcrits en assiri i en grec.Hist Els escites eren individus d'un antic poble nòmada de les estepes de l'Àsia central i del SE d'Europa durant el primer mil·lenni. Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d'atacar el cimmeris a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psamnètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin. Atacats pels medes, que acabaven d'ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s'establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària. Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra (regne del Bòsfor), a través de les quals es desenvolupà un comerç greco-escita important, controlat primer pels jonis i després del segle V pels atenesos. El rei persa Darios I els atacà (514), però fracassà. S'infiltraren cap als Balcans, i el segle IV aC ocuparen part de l'actual Romania. Aquesta penetració dels escites, però, fou deturada després per Filip II de Macedònia.