osset (IE) (osseta, ossètic)
[GEC, XI, 29] Etnol/Hist Individu d'un poble d'origen mixt
irano-caucàsic establert a la regió d'Ossètia, que
des del segle VII aC fins al segle I dC estigué sota la influència
escita. Al final del segle XII l'imperi tàrtar
arribà fins a Ossètia. Al final del segle XVIII (sobretot a
partir de la construcció de la fortalesa de Vladikavkaz, el 1784)
començà el procés de russificació, sobretot a
les ciutats. L'any 1959 hi havia uns 410 individus. [Religió:
Musulmans sunnites. Cristians].
- Filiació lingüística: Indoeuropeu,
Indoiranià,
Iranià,
Oriental,
Nord-oriental
- Dialectes: DIGOR, TAGAUR, KURTAT, ALLAGIR,
TUAL, IRON
- Geografia: Ossètia del Sud, Geòrgia, Ossètia
del Nord, Rússia (Digor i Iron), passos superiors del Caucas, i a
l'est de Budapest, Hongria. També a Alemanya i a Turquia. Hi ha
parlants sense confirmar a Síria.
- Nombre de parlants 164,000 a Geòrgia (1993 Johnstone);
402,000 a Rússia (1993 Johnstone); el 88% el parlen com a llengua
materna; 3,491 Digor al Kazakhstan; 8,000 Digor al Tadjikistan; 1,887
Digor al Turkmenistan; 4,554 Digor a Ukraïne; 6,000 Digor a
l'Uzbekistan; 2,315 Digor a l'Adzerbaidjan (1979); 588,000 en total.
- Literatura: La varietat oriental és la base de la
llengua literària. Escriptura ciríl·lica.
- Bibliografia:
- Enllaços:
osseta (IE)
ossètic (IE)