| Descripció |
Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab. Idioma oficial d'Afganistan -amb el persa-, és parlat per un 4 milions d'individus distribuïts entre l'Afganistan i el nord-est del Pakistan. Influït literàriament pel persa i l'urdú, les obres més antigues daten del segle XIII; les més notables són les dels místic panteista Bâyazîd Ansarî (mort el 1585), les del seu detractor Âhûnd Darweza (segle XVII) i els poemes de Khušhâl Khân (mort el 1689), conegut com el pare del paixto. Actualment abunda la poesia popular cantada per recitadors professionals, anomenats dum. |
|---|---|
| Denominacions | pashto, pakhto (pukhto), [Ethnologue 1996]: . Linguasphere 2000: PASHTO+ PAMIR net (Escita Oriental). |
| Nombre de parlants | |
| Geografia | Afganistan, Pakistan. Emigracions: Iran, Emirats Àrabs Units, etc. |
| Filiació lingüística | Indoeuropeu, Indoirànic, Irànic, Oriental, Sud-oriental |
| Dialectes |
|
| Tipologia lingüística | |
| Sociolingüística | |
| Etnologia |
pathan (IE) Habitant del Pathanistan. Poble irànic, de família lingüística indoeuropea, està distribuït en 60 tribus -les més conegudes són les dels durani, els ghilzai i els afridi-, subdividides en clans, subclans i famílies patriarcals. De religió islàmica, són ardits guerrers. La relativa autonomia de què gaudiren durant el mandat britànic a l'Índia i la seva repartició entre l'Afganistan (7 milions) i el Pakistan (6 milions) han avivat llurs aspiracions a una total independència. [GEC, XI, 361]. |
| Enllaços | |
| Bibliografia |
|