Rodamón R

[GEC, XII, 565]: Subdialecte del català nord-occidental que s'estén des de la Vall d'Aran (on fa frontera amb el gascó) fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l'aragonès que corre entre l'Éssera i l'Isàvena i, més avall, va paral·lela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit. Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars (porta > porta, puerta; martellu > martell, martiello, no és condicionat pel marc medieval del comtat de Ribagorça i el bisbat de Roda, sinó que dependria de divisions ètniques pre-romanes que explicarien el tractament del sufix -oi, -toi, que ha donat ue en zona aragonesa i ui en zona catalana (Ardanué - Ardanui). Més a l'oest, pobles com Campo, Graus, Montsó, Fonz, haurien tingut, segles enrere, una base lingüística catalana, que hauria anat decreixent fins a reduir els trets catalans a simples supervivències (grausí); el parlar de Benasc (benasquès) és de transició. Són característiques destacades la palatalització dels grupsCL, PL, FL (cllau clau, pllat plat, fllor flor) i l'ensordiment de les africades [dz] [dZ] i [z]: dotze, jou i casa sonen respectivament dose, txou i cassa. Abunden els arcaisme fonètics com maití matí, guaire gaire, feit fet. Algun cop es manté la vocal final -o (uno un moltos diners, que alterna amb el grau zero (cutxill). Predomina el plural femení en -as (trenas). Alguns mots presenten un gènere diferent al de la llengua normativa (la front, el dent). Part del lèxic pertany a l'anomenat "vocabulari pirinenc". Uns mots s'escampen pel català occidental (bres bressol, pigota verola), d'altres continuen en aragonès (babol rosella), d'altres es retroben en gascó (esbelegar belar la cabra). Són mots d'àrea reduïda tarna, pedaç, piar, lligar, poller, galliner, coder, estoig de la pedra esmolada, forrolls, capfoguers, brenca, gens. (Joan Veny i Clar)