KONSTANDINOS P. KAVAFIS
(Alexandria, 1863-1933)
Poeta grec. Va passar una gran part de la vida a Alexandria, i només va visitar Grècia tres vegades (1901, 1903, 1932). Kavafis hagué de reaprendre el grec, la seua llengua poètica, per demostrar que era i se sentia grec. En una primera època compongué els versos en una llengua depurada, però després de 1903 féu servir la llengua parlada, enriquida amb formes dialectals de Constantinoble i amb paraules tretes de la tradició clàssica. Escrigué 154 poemes, publicats del tot el 1935 (el 1904 i el 1910 se n'havien publicat dues antologies breus). El decadentisme de K. no imita la gran poesia europea d'aquells anys, sinó que s'inspira en el món paganocristià, que a la seua ciutat natal celebrava els darrers triomfs,per tal de mistificar o sublimar insuprimibles emocions personals. Els motius principals de la poesia de K. (que té una musicaliat col·loquial) són l'amor homosexual, cantat ja amb accents violentament sensuals, ja amb nostàlgia i tristesa, la impossibilitat de retenir la bellesa, la història com a territori d'enfrontament entre l'home i el destí, evocada amb tons d'estoica austeritat.
Garzanti, Enciclopèdia de la Literatura.
Bibliografia: [1988 Miralles], Carles, Set poetes neogrecs. Antologia (Kalvos, Solomós, Palamàs, Kavafis, Sikelianós, Seferis i Elitis), a cura de Carles Miralles, amb la col·laboració de Montserrat Camps, Barcelona, Edicions 62 («Les millors obres de la literatura universal», 25).
[1982 Cavafis], Costandinos Pietros, Poesía completa, introd. y notas de Pedro Bádenas de la Peña, Madrid, Alianza Editorial, («Alianza Tres», 93).
[1994 Politis], Linos, Historia de la literatura griega moderna, prólogo, traducción directa del griego y suplemento de Goyita Núñez, Madrid, Cátedra («Crítica y estudios literarios»).
Poemes, traduïts i anotats per Alexis E. Solà,
Barcelona, Curial (Clàssics Curial, 1), 1975.
TEIXÊ
Khôrìs perískepsin, khôrìs lýpên, khôrìs aidô
megála k' hypsêlà trigyrô mou éktisan teixê.Kaì káthomai kai apelpízomai tôra edô.
Állo dèn sképtomai: tòn noûn mou trôghei autê hê tykhê,dióti prágmata pollà éxô nà kámô eîkhon.
A hótan éktizan tà teíkhê pôs nà mên proséxô.Allà dèn ákousa potè króton ktistôn ê êkhon.
Anepaisthêtôs m' ékleisan apò tòn kósmon éxô.
MURS
Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
m'han bastit a l'entorn grans i altes muralles.I m'estic ara aquí i em desespero.
No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.
Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;
sense jo adonar-me'n em van tancar lluny del món.
Veus: Joan F. Bolufer (text català), Salvador Jàfer (text grec).
Música: "Las Indias I". Las Indias de España. Música precolombina y de archivos del Viejo y Nuevo Mundo. Gregorio Paniagua, Atrium Musicae de Madrid, Madrid, Hispavox, 1981.
NOCTURN IMPERI