malikisme

[Chebel 1995: 258] Una de les quatre escoles de l'islam sunnita fundada a Medina (Aràbia) pel jurista Mâlik ibn Anâs (mort el 795 o 796). Els malikites es troben sobretot al Magreb, a Egipte (el Caire), a l'Àfrica Occidental i, antigament, a Andalusia. Mâlik ibn Anâs, un Company de la primera època, és sobretot l'autor del Kitâb al-muwat·t·a’ ('Llibre del camí pla"), on, tot partint d'un estudi minuciós del h·adît, preconitza el recurs a l'is·tislah ('esforç de millorament i d'adaptació'), sempre que aquest esforç permeta resoldre dificultats col·lectives. És el concepte de mas·laha, interés comú. Diversos principis doctrinals són observats, així, pels malikites, entr els quals hi ha: l'ijma‘ -- consensus omnium entre els punts de vista del conjunt de la comunitat, especialment a través dels seus representants -- i l'ijtihad-- esforç de comprensió, de judici i d'anàlisi crítica, abandonat des de fa molt de temps. El malikisme és avui reivindicat per uns dos-cents milions de musulmans.

[Thoraval 1996: 196] El dret malikita està basat en el dret consetudinari de Medina; per això aquesta escola es va denominar també antigament "escola de Medina". El malikisme dóna prioritat a l'opinió personal (ra'y) i al raonament per analogia (qiyâs) més que no pas en els ah·adît. Aquesta escola, caracteritzada pel seu rigorisme, s'estengué especialment per l'Àndalus musulmà entre els segles VIII i IX i arrelà en el Magreb a partir del segle XIV. Actualment és l'escola majoritària de l'Àfrica del Nord i de l'Oest (inclosa Nigèria).

[Malik 2000] = Imam Malik + Mohammed Rahimuddin, translator + notes / Muwatta` / New Delhi / Kitab Bhavan / 2000.

• http://philtar.ucsm.ac.uk/encyclopedia/islam/sunni/malik.html

mesc

[GEC: X, 1] Secreció olorosa de sabor amargant, produïda pels fol·licles prepucials del mesquer. És constituït per substàncies odoríferes, muscona, colesterol, greixos, ceres i albúmines. És emprat en medicina com a antispasmòdic i també en perfumeria.

[Bruguera 1996: 589] s. XIV, Llull, de l'àr. al-mišk, i aquest, del persa mušk, mišk, íd., provinent d'un mot indoirani que designà primer els genitals (en sànscrit mus·káh· 'testicle').

1. almesc s. XIV, Llull, de l'àr. al-mišk
   1. almescar 1490 Tirant
   2. almescat s. XIV Eiximenis
   3. almesquera 1504
   4. almesquí c. 1900, DBal.
2. mesquer 'amb olor o gust de mesc', 1361, der. del b. ll. muscatus, -a, -um, íd., der. del ll. td. muscus 'mesc', i aquest provinent del persa (v. mesc.
3. moscat
   1. moscatell 1487, der. de moscat per l'olor i el gust lleugerament moscat del raïm i del vi.
   2. mosquerola der. de la base de moscat.
4. musc 1690, variant de mesc.

mesquer

[GEC: X, 7] [Moschus moschiferus, família dels mòsquids] Mamífer de l'ordre dels artiodàctils remugants que ateny aproximadament 1 m d'altura en la creu. No té banyes, i els canins són molt desenvolupats ( fins a 10 cm de llarg). Es caracteritza pel fet de tenir una glàndula prepucial amb una bossa on emmagatzema el mesc. Es nodreix de flors, herba i líquens. Habita, sense formar agrupaments, a les muntanyes de l'Índia, el Tibet i la Sibèria. És molt caçat per tal d'aprofitar-ne el mesc. (JEF)

mesquita

[GEC: X, 8] A l'islam, edifici destinat, sobretot, a l'oració dels fidels. Hom l'utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana. Hi és prescrita únicament l'oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d'altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments. Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l'aljama, és la principal. Les dones hi tenen un espai reservat a l'interior. És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d'un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenadaminaret, el mîd·a‘, o font de les ablucions, i també d'una zona coberta, que té com a centre la gran sala de naus transversals separades per columnes o pilars, bé que al Magrib i a al-Andalus presenta planta basilical. Aquesta sala és tancada pel costat oposat a la porta per la quibla, paret en la qual s'obre el mih·râb, el minbar i la maqs·ûra, un espai tancat on se situava el califa. El material de construcció de la mesquita sol ésser pobre --totxo, guix, argila--, però ricament recobert per la part de l'interior de l'edifici per estucs, mosaics o ceràmica. (DBP/JoD) Als Països Catalans, els edificis religiosos àrabs foren sistemàticament destruïts pels conqueridors cristians. Els noms de diversos despoblats testifiquen l'existència de mesquites en termes rurals, com Mesquita, a Fraga (Baix Cinca), Culla (Alt Maestrat), Artana (Plana Baixa) i Llutxent (Vall d'Albaida), i Mesquida a Beniardà (Marina Alta), Capdepera i Ses Salines (Mallorca Oriental) i Maó (Menorca). Les fonts musulmanes parlen de l'abundor de mesquites al País Valencià. Al-Himyarî en cita moltes a Alzira, i una població tan petita com Llombai encara conservava, el 1251, l'aljama. Després de la conquesta cristiana, l'aljama de València fou convertida en catedral (ja ho havia estat durant la breu ocupació de les forces del Cid, en 1906-1102) i, segons el Repartiment, hom en confiscà deu més per a establir-hi parròquies. A les zones rurals (on, característicament, solien alçar-se enmig de plantacions de tarongers o de figueres, propietat de la mesquita), un decret de Jaume I es reservà les que fossin adossades a torres o fortificacions (cas de Fortaleny, prop de Sueca). En general, però, romangueren molt de temps en mans dels mudèjars, sovint mitjançant tractes especials (cas de la vall d'Uixó). Algunes subsistiren fins a l'expulsió dels moriscs (com les de Mirambell i Navarrés). Il·lustra la situació la petició d'expulsió dels mudèjars valencians que adreçà el bisbe Ramon Despont al papa Benet XII, basada, sobretot, en l'existència d'un nombre més gran de mesquites que d'esglésies a la seva diòcesi. Avui, hom conserva només restes de mesquites a l'actual ermita de la Xar, a Simat de Valldigna (Safor) i a Xella. A Lleida, l'aljama probablement sota l'actual claustre de la seu vella, fou construïda (901) per Llop ibn Muh·ammad ibn Llop. A la capitulació de Tortosa (1148), hom concedí a la població musulmana un any per a l'evacuació de l'aljama (actual seu). Un fogatge tortosí del 1374 encara esmenta la mesquita del terme de Godall. El Repartiment de Mallorca (1320) esmenta la d'al-Bariya, la d'al-Zanqa i la d'‘Abd al-Malik, a Ciutat. A més de la suposada funció de mesquita de les actuals esglésies de Sant Miquel i de la seu (on hi devia haver l'aljama), és documentada també la de Portopí. (Manuel Sanchis Guarner/Dolors Bramon).

[Bruguera 1996: 589] 1143, de l'àr. mäsjid 'oratori', probablement a través de l'armeni mzkit·, transmès pels croats.

mesnevi

Nom turc del matnavi.

mesquí -ina

[GEC: X, 7] 1 Desgraciat, desventurat, digne de commiseració. 2 1 Gasiu. 2 fig Menyspreable per manca o escassesa de qualitats morals, generositat, dignitat, etc. 3 fig Escàs, esquifit, mancat d'amplitud. Vivien a la casa més pobra i mesquina de la vila. Amb un sou tan mesquí, no poden anar mai enlloc.

[Bruguera 1996: 590] s. XIII, Vides, de l'àr. miskîn 'pobre, indigent'.

Mesquí

[GEC: X, 7] Despoblat del municipi de Bellmunt de Mesquí (Matarranya).

Mesquí, riu de

[GEC: X, 7] Afluent, per la dreta, del Guadalop; es forma, a Bellmunt de Mesquí (Matarranya), per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra de Cirerals i dels serrat de Llobatera; després de constituir el límit occidental de les terres de llengua catalana, aigua avall de la Codonyera penetra en les terres lingüísticament aragoneses. s'uneix al seu col·lector a Castellseràs.

Mesquida

[GEC: X, 7] Masia i partida del terme de Beniardà (Marina Baixa).

Mesquida, Lluc

[GEC: X, 7] (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional ? -- ?) Mestre d'obres. Traçà amb nau única, coberta amb volta d'arcs ogivals, les esglésies parroquials de Santa Maria del Camí (1714-37) i Sóller (1747).

Mesquida, sa

[GEC: X, 7] Cala i centre d'estiueig de la costa oriental de Menorca, dins el municipi de Maó, al nord de la ciutat..

Mesquida, sa

[GEC: X, 7] Urbanització turística del municipi de Capdepera (Mallorca), a la costa septentrional de la península d'Artà, vora l'extensa platja de sa Mesquida, oberta a l'oest del cap des Freu, l'únic de Mallorca on hi ha veritables dunes.

Mesquida i Munar, Guillem

[GEC: X, 7] (la Ciutat de Mallorca 1675 -- 1747) Pintor.

mesquita 2

[GEC: X, 8] Conjunt de substàncies que hom treu dels dipòsits de les comunes i que serveixen per a adobar els camps.

Mesquita

[GEC: X, 8] Despoblat del municipi de Llutxent (Vall d'Albaida).

Mesquita, la

[GEC: X, 8] Despoblat del municipi d'Artana (Plana Baixa); era lloc de moriscs.

Mesquita, Marcelino

[GEC: X, 8] (Cartaxo, Santarém 1856 -- Lisboa 1919) Dramaturg realista portuguès.

Modarressi, Hossein

[Modarressi 2004] / Tradition and Survival, Vol.1: A Bibliographical Survey of Early Shiite Literature - a bibliographical survey of early Shî'ite literature (2004) / Autor Hossein Modarressi / Modarressi, Hossein / Publicació: gener 2004 / Format: Hardcover (232x157mm) / Editor: Oneworld Publications / Trama: This comprehensive survey is the only text available to give short and accessible summaries of the life and achievements of over 200 hundred philosophers and theologians from the strict Shi'i school of Islam. / ISBN 1851683313 / Preu: 95,00 € / Pàginas 384 / Primera Edició.