Cronologia d'Al-Àndalus (710?-2004)

(A partir de Rachel Arié, España musulmana, Barcelona, Labor, 1984, i fonts diverses)



Dels inicis fins als regnes de taifes (710-1031)

Anys Fets polítics Fets militars i diplomàtics Economia i societat Religió, cultura i art
710 Desembarcament de Tarîf a la Península.
711 Mûsà ibn Nus,ayr Expedició de Târiq contra la Península.
Victòria musulmana del riu Barbate.
Els musulmans s'apoderen de Còrdova.
Caiguda de Toledo, capital dels reis visigots.
712 Mûsâ b. Nusayr passa a Andalusia. Presa de Sevilla.
713 ´Abd al-´Azîz ibn Mûsà (oct.-nov. 713) Presa de Mèrida.
714 714. Partida de Mûsâ i Tarîq cap a Orient.

714-716. Breu mandat d'´Abd al-´Azîz, fill de Mûsâ.
714. Conquista de Saragossa pels musulmans.
714-716. Caiguda de Pamplona. Barcelona, Girona i Narbona passen a mans dels musulmans. ´Abd al-´Azîz s'empara de Màlaga i Elvira.
Tractat conclòs per ´Abd al-´Azîz amb Teodomir, senyor visigot de Múrcia.
715
716 Ayyûb ibn H,abîb al-Lakhmî (interí, març 716)
Al-Hurr ibn ´Abd ar-Rah,mân at-Taqafî (abril 716)
716. Arribada a Al-Àndalus de 400 notables àrabs d'Ifrîqiya.
717

716-756. Els governadors àrabs d'Al-Àndalus depenen dels califes de Damasc.

Ayyûb Ibn Habîb.

Al-Hurr.

Al-Samh Ibn Mâlik (m. 721)

722 (?). Covadonga, primera manifestació política del regne asturià.

722-725. ´Anbasah.

730-732. ´Abd ar-Rahmân Ibn ´Abd Al·lah Al-Gâfîqî.

743. Abû-l-Khattâr és enviat com a governador a Al-Àndalus per a pacificar el país.

739-757. Alfons I, rei d'Astúries.

718 718. Revolta de Pelai a Astúries.
719 719-721, 725. Expedicions musulmanes per la Gàl·lia. 719. Còrdova, seu del govern àrab d'Al-Àndalus.
720
721
722
723
724
725
726
727
728
729
730
731
732 732. Batalla de Poitiers (Peitieu).
733
734
735
736
737
738
739
740
741 741. Insurrecció berber a Al-Àndalus. Arribada dels jundís sirians de Balj.
742
743
744
745
746
747
748
749
750 750-755. Període de fam a Al-Àndalus. Milers de berbers tornen a l'Àfrica del Nord.
751 751. Narbona és recobrada pels francs.
752
753
754
755 755. Desembarcament d'´Abd ar-Rahmân I a Almuñécar.
756 Fundació i començament de l'emirat omeia de Còrdova (756-929).

756-788. ´Abd ar-Rahmân I.
757
758
759
760
761
762
763
764
765
766
767
768
769
770
771
772
773
774
775
776
777
778 778. Expedició de Carlemany cap a Saragossa. Desfeta de Roncesvalles.
779
780
781
782
783
784 784-785. Reconstrucció de l'alcàsser de Còrdova.
784-786. Reconstrucció de la mesquita major de Còrdova.
785 785. Girona passa a mans dels francs.
786
787
788 788-796. Guerra santa contra asturians i francs.
789 788-796. Hishâm I.
790
791
792
793
794
795
796 796. Restauració del pont romà de Còrdova. Terminació de les obres de la mesquita.
797 796-822. Al-Hakam I
798
799
800
801 801. Barcelona passa definitivament sota domini franc.
802
803
804
805 805-818. Guerra contra el regne asturià. Revolta del Raval de Còrdova.
Repressió de les rebel·lions a les marques frontereres.
806
807
808
809
810
811
812
813
814
815
816 816. Introducció del ritu mâlîkî en Al-Àndalus.
817
818
819
820
821
822 Fundació a Còrdova de la primera ceca oficial. Primeres encunyacions en plata. Influència del cantant iraquià Ziryab en la cort i en la ciutat de Còrdova.
823 822-852. ´Abd ar-Rahmân II.
824
825
826
827
828
829
830
831 831. Lluita contra els cristians. 831. Fundació de Múrcia per ´Abd ar-Rahmân II. Ampliació de la Mesquita Major de Còrdova.
832
833
834
835 835. Construcció de l'Alcassaba de Mèrida.
836
837
838
839 Intercanvi d'ambaixades entre Còrdova i Bizanci.
840
841
842 842-844. Dissidència dels Banû Qasî a la frontera superior.
Creació de les drassanes de Sevilla.
843
844 Desembarcaments normands al litoral proper a Sevilla.
845
846
847
848
849
850 Oposició mossàrab a Còrdova.
851
852
853 852-886. Muhammad I.
854 854-855. Campanyes omeies contra el regne asturià d'Oviedo. Incursions d'estiu contra Àlaba.
855 855-856. Portada de Sant Esteve de la Mesquita Major de Còrdova.
856
857
858
859 Martiri del monjo mossàrab Eulogi a Còrdova.
860
861
862
863
864
865 Expedicions omeies contra Àlaba.
866
867
868 Sublevació d'Ibn Marwân, "el fill del Gallec", a Mèrida.
869
870
871
872
873
874
875
876
877
878
879 Començament de la rebel·lió d'Ibn Hafsûn a Andalusia.
880
881
882
883
884 884. Creació de la petita federació de Pechina.
885
886
887 886-888. Al-Mundhir.
888
889 888-912. ´Abd Al·lah. Conflictes entre àrabs i muladís a les regions d'Elvira i Sevilla. 889. Mor el jurista Baqî b. Makhlad.
890 890-891. Mor el jurista Qâsim b. Muhammad Ibn al-Sayyâr, introductor de la doctrina Shâfi´î a Al-Àndalus.
891
892
893
894
895
896
897
898
899
900
901
902
903 Mallorca reconquerida per voluntaris andalusos.
904
905 905. Mor ´Abd Allâh Ibn Qâsim, introductor de la doctrina zâhirî en Al-Àndalus.
906
907
908
909
910
911
912
913 Muhammad.

912-929. ´Abd ar-Rahmân III.

927. Conflicte entre les influències omeia i fâtimî al Magrib.

Sevilla reintegrada a la corona omeia.
914
915
916
917 Presa de Carmona per l'exèrcit omeia. Mort del cap de la rebel·lió Ibn Hafsûn.
918 Presa de Bobastro i final de la rebel·lió andalusa
919
920
921
922
923
924
925
926
927 Ocupació de Melilla pels omeies.
928 Renovació de la ceca andalusa a Còrdova. Encunyacions en or.
929 Restauració del califat omeia a Còrdova.
´Abd ar-Rahmân III (929-967)


Els omeies s'emparen de Ceuta.
930 Rendició dels rebels a Badajoz
931 Mor a Còrdova el filòsof i asceta Ibn Masarra.
932 Lliurament de la metròpoli mossàrab de Toledo a ´Abd ar-Rahmân III.
933
934
935
936 936. S'inicia la construcció de la residència califal de Madinat al-Zahrâ`.
937
938
939 Derrota de Simancas i Ahandega.
940 Mor a Còrdova el literat Ibn ´Abd Rabbih.
941
942
943
944
945 Fundació de les drassanes de Tortosa.
946
947 947. Trasllat de la ceca des de Còrdova a Madinat al-Zahrâ`.
948
949 949-955. Intercanvi d'ambaixades entre ´Abd ar-Rahmân III i Bizanci.
951. Annexió de Tànger pels omeies.
950
951 951-958. Intervenció omeia en la política interior dels regnes de Lleó i de Pamplona.
952
953
954
955 Ordoni III paga un tribut al califa de Còrdova.
956 Ambaixada de Juan de Gorze a Còrdova. El comerç exterior es realitza amb els regnes cristians del Nord, l'Àfrica del Nord i l'Orient musulmà.
957
958
959
960
961 961-976. Al-Hakam II. El mossàrab Recemund dedica al califa al-Hakam II el "Calendari de Còrdova". 961. Ampliació de la Mesquita Major de Còrdova per al-Hakam II.
962
963
964
965 Restauració del castell de Gormaz (Sòria).
966 966-974. Ambaixades de prínceps cristians a Còrdova.
967
968 Construcció del castell de Baños de la Encina (Jaén).
969
970 970. Mor Hasdây Ibn Shaprut, metge i visir jueu dels califes de Còrdova.
971
972
973
974
975
976 976-1009. Hishâm II
976. Ascens al poder d'Al-Mansûr al-´Âmirî.
Ingerència creixent dels esclavons en els negocis públics.
977 977. Mor el cronista Ibn al-Qûtiyya.
978 978-981. Fundació de la residència ´âmirî de Madînat al-Zâhira.
979
980 980. Reforma militar d'Al-Mansûr.
Reclutament de contingents berbers i de mercenaris cristians.
981
982
983
984
985
986
987 987-988. Última ampliació de la Mesquita Major de Còrdova.
Naix a Còrdova l'historiador Ibn Hayyân.
988
989
990
991
992
993
994
995
996
997 Campanya d'Al-Mansûr contra Galícia. Presa i saqueig de Sant Jaume de Compostel·la
998
999
1000
1001
1002 1002. Mor Al-Mansûr a Medinaceli. Li succeeix el seu fill ´Abd al-Malik Al-Muzaffar

1002-1008. ´Abd al-Malik al Muzaffar.
1003 1003-1008. Campanya d'´Abd al-Malik contra l'Espanya cristiana.
1004
1005
1006
1007
1008 1008-1009. ´Abd ar-Rahmân Sanchol

1009. Assassinat d'´Abd ar-Rahmân Sanchol.

1009-1031. Inici del desmembrament del califat d'Al-Àndalus. Naixement dels regnes de taifes.
1008. Mor el matemàtic Maslama de Madrid.
1009 1009. Saqueig de la residència ´âmirî de Madînat al-Zâhira.
1010 1009-1010. Muhammad II.
1009-1010. Sulaymân
1010. Saqueig de la residència califal de Madinat al-Zahrâ`.
1011 1010-1013. Hishâm II. Destaquen les obres del biògraf Ibn al-Faradî.
1012
1013 1013. Mor el metge Al-Zahrâwî (Abulcasis).
1014 1013-1016. Sulaymân.
1015 1015. Expedició de Mujâhid, reietó de Dénia, cap a Sardenya.
1016
1017 Hammûdids (1016-1027)
1016-1017. ´Alî
1018 1018. ´Abd ar-Rahmân IV.
1018-1021. Al-Qâsim.
1019
1020
1021
1022 1021-1023. Yahyâ.
1023. Al-Qâsim.
1023 1023 Abd ar-Rahmân V.
1023-1025. Muhammad III.
1024
1025
1026 1025-1027. Yahyâ.
1027 1027-1031. Hishâm III. 1027. Ibn Hazm redacta a Xàtiva El Collar de la Coloma i inicia la redacció de les seues obres filosòfiques, històriques i jurídiques.
Cort literària de Mujâhid a Dénia.
Sobresurten a al-Àndalus les obres literàries d'Ibn Darrâj al-Qashtallî i d'Ibn Shuhayd.
1028
1029
1030
1031

© La Terra d'Enlloc: Produccions Alternatives
València / Balansiya (Xarq al-Àndalus),
maig de 1998-maig de 2001