B. Text de l'escriptura de població del Ràfol (1611), segons la còpia de 1796

Carlos Vicente de Seguí y Rodríguez, escrivano del rey nuestro señor público y otro de los de esta ciudad de Valencia y de ella vezino, regente las notas y prothocolos de Pedro Godes, notario que fué de esta ciudad y su reyno, certifico y doy fe: que haviendo visto y reconocido el prothocolo y matriz de escrituras públicas, esto es el receptorio del citado Pedro Godes en el año pasado de mil seiscientos y once, he encontrado elongada, entre otras de las que se hallan en el referido receptorio, baxo fecha del día diez y ocho del mes de julio, una escritura de encartación, eo capitulos de nueva población del lugar del Ráfol, que su thema a la letra es como sigue:

(Die decimo octavo iulii M.D.C.X.I)(1)
 
In dei nomine etta., nós, don Guillem Ramon de Bellvís, olim don Luis de Cal[a]tayú, conde de Rahal y señor del castell y honor de Carbonera y de les viles y baronies de Beniatjar y Foya de Salem y de Monserrat, Pedralva y Bugarra de una part; Joan de la Borda, regent lo ofici de justícia de la vila y baronia del Ràfol de la dita Foya de Salem, Pere Caranyena y Johan Grau, regents lo ofici de jurats, Francés Serrano, loch de Justícia y Fèlix Pastor, regent lo ofici de mustassaf, Joan Guerau, Joan Penalva, Jaume Molina, Juan Cardona, Joan López, Bernardí Pérez, Hieroni Donat, Joan Sebelia, Honorat Joan de la Borda, Joseph Gisbert, Berthomeu Alborch, Sebastian Garcia, Pere Pastor, Gregori Pastor, Thomàs Albinyana, Hieroni Pérez, March Caranyana, Francés Fortuny major, Francés Fortuny menor, y Antoni Montaner, tots atrobats en la dita vila y baronia del Ràfol, constituhïda en la Foya de Salem, de altra, atenent y considerant que, per ocasió de la general expulsió dels moriscos del present Regne de València, de provisió y manament de la Sacra Cathòlica Real Magestad del Rey Don Felip Nostre Señor, és estada despoblada la present Foya de Salem y en la qual y havia cinch llochs poblats de moriscos, que eren Salem, lo Ràfol, l'Alcúdia, Elca, [Benigerví](2) , y aquells han restat deserts y sens pobladors. E com la voluntat de Sa Magestad sia que la dita baronia y Foya de Salem y les demés baronies y llochs del present Regne de València sien poblats y poblades de christians vells per a que en aquells y aquelles se predique lo Sant Evangeli de Nostre Señor Déu Jesucrist en exaltació de la santa fe cathòlica y en augment del dit y present Regne de València e considerant que al present no·s poden còmodament poblar tots los dits cinch pobles de la dita foya, part haver-i en aquells moltes terres en lo secà y poques en la horta per a poder-los donar y repartir entre los nous pobladors y, si aquelles se repartisen entre tants pobladors com hi havia cases en dits cinch pobles, vindria a cascú de dits nous pobladors poca terra de la horta y ab aquella no·s podrien sustentar, per ço ha convengut, per benefici de tots, poblar de nou la dita vila de Salem de quaranta cases y la dita vila del Ràfol de cinquanta cases, repartint entre los dits pobladors les terres així de dites vil·les com dels llochs de l'Alcúdia, Elca y [Benigerví]. Per ço, volent les dites parts de nou poblar les dites viles de Salem y lo Ràfol de christians vells, y volent los desús dits poblar aquelles y per dita rahó avasallar-se ab lo dit señor conde de Rahal, señor que és de aquelles, per ço, gratis et eum presenti, eo confessen la una part a la altra y la altra a la altra ad invicem et vississim et viceversa que, per rahó y causa de la nova població de la dita baronia del Ràfol, són estats avenguts, pactats, transegits y concordats per y entre les dites parts los capítols, pactes y condicions del sèrie e thenor següent:

En nom de Nostre Señor Déu, capítols, pactes y condicions avenguts, transegits, pactats y concordats per y entre don Guillem Ramon Bellvís, olim don Luis de Calatayú, conte de Rahal, señor del castell y honor de Carbonera(3) y de la vila y baronia del Ràfol de una, y Johan de la Borda, regent lo ofici de justícia de la dita vila y baronia del Ràfol, Pere Caranyena y Joan Grau, regents lo ofici de Jurats, Felip Pastor, regent lo ofici de mustassaf, Juan Guerau, Joan Penalva y altres de altra, per rahó y causa de la nova població de la dita vila y baronia del Ráfol

1. [Que se hayan de avecindar para establecerles casa y tierras](4)

Primerament, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts, que per a poblar la baronia del Ràfol, lo dit señor conde de Rahal donarà, assignarà y establirà als dits particulars les cases y terres del terme de dita baronia del Ràfol y de l'Alcúdia ab les quals aquells còmodament se podran sustentar en lo modo y forma que dessús se dirà. Ab tal, emperò, que, ans de pendre possessió los dits nous pobladors de les cases y heretats de dita baronia que es senyalaran a cascú de dits pobladors, se hagen aquells de avasallar en la dita vila del Ràfol de la Foya de Salem, prestant lo jurament y homenatjes de fidelitat acostumats, sotsmetent-se al for y jurisdicció del dit señor conde de Rahal, señor de la dita Foya de Salem, y als succesors que per temps seran de la dita Foya, y que per a dit efecte se hajen de deshavehïnar-se dels llochs dels quals aquells són naturals y originaris, segons que ab lo present se deshavehïnen dels llocs de a hon són aquells naturals y originaris, y renuncien a qualsevol exempció, privilegi y franquea que tinguen. Y volen gozar dels privilegis, excepcions y franquees per los sereníssims reys de Aragó als señors de la dita Foya de Salem y als vassalls, vehïns y habitadors de aquella concedits y otorgats.

2. [Que no puedan mudar su domicilio, pena de comiso]
 
Ítem és estat pactat, transigit y concordat per y entre les dites parts, que los dits nous pobladors hajen de prometre y obligar-se, per si y per tots sos succesors, a recidir contínuament, ab tota sa casa y família, en los llochs de la dita Foya de Salem, ho en l'altre de aquells tenint en aquella son domicili y cap major. E si algú deixarà de estar y habitar per temps de quatre mesos contínuos, dexant de fer en aquella residència personal sens llicència del señor, encórrega lo tal en pena de comís de la casa y heretat, si ja no estarà absent per algun delicte que haja comés, per què en tal cas se seguirà lo que serà de justícia.(5)

3. [Que no puedan vender casa y tierra a terrateniente dentro de 4 años y caso de hazerlo sea con licencia del sr.]

Ítem és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors no puguen vendre dita casa y heretat a foraster algú dins de quatre anys i si aprés la vendran, sia ab llicència, voluntat y consentiment del señor, y pagant lo lloïsme(6) que se li deurà, y lo qui la comprarà sia tengut y obligat a venir a viure y residir dins de un mes a la dita baronia sots pena de comís.

4. [De la propuesta para oficiales de justicia]

Ítem és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts, que per a la bona administració y govern de dita vila se hajen de nomenar cascun any oficials en la forma següent: és a saber, que per a la elecció de justícia lo Consell particular, juntament ab los oficials, tres dies ans de la festa de Nadal, hajen de nomenar tres persones y los noms de aquelles se hajen de imbiar y presentar al señor per a que nomene hu de aquells en justícia. Y en respecte del llochtinent de justícia lo nomene lo dit justícia. Y en respecte de la elecció de jurats se hajen de nomenar tres dies ans de la festa de Pasqua del Sperit Sant per lo Consell particular y oficials, quatre persones, y los noms de aquelles se hajen de imbiar y presentar al dit señor, o a son procurador general, per a que nomene dos de aquells en jurats per al any aprés següent; y que per a mustasaf, per lo semblant, per los dits oficials y consell particular sia feta nominació de tres persones ans de la festa de sent Miquel de setembre y los noms de aquells sien presentats al dit señor o a son procurador general per a que nomene al hu de aquells en mustasaf; los quals hagen de prestar lo jurament acostumat de que se hauran bé y lealment en lo regiment y govern de dits oficis en poder del señor o de son procurador general.

5. [Lo mismo]

Ítem que per als dits oficis de Justícia, Jurats y Mustasaf, Llochtinent de Justícia, per tot lo temps que resta del present any, sien nomenats los mateixos que fins ahui ha regit y servit los dits oficis, los quals de nou hajen de jurar, que serviran bé y lealment en lo exercici de aquells.

6. [De imposición de censos]

Ítem és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts, que los dits nous pobladors no puguen carregar ni imposar censal ni altre càrrech algú sobre les cases y terres que els concedirà y establirà lo dit señor conde dins termini de quatre anys sots decret de nulitat, y de encórrer en pena de comís, lo que lo contrari faran, y pasat lo dit termini, per lo semblant, no puguen imposar censal ni altre càrrech algú sens llicència del dit señor, y pagan-li lo lloïsme que per dita rahó se li deurà, sots pena de comís.

7. [Que sólo puedan vender la mitad de sus heredades y con licencia del sr.]

Ítem és estat pactat y concordat entre dites parts que, pasats quatre anys, los particulars y nous pobladors puguen si voldran vendre la mitat de dites terres per a remediar ses necessitats, ab llicència, emperò, del señor, y pagan-li lo lloïsme y altra mitad de dites heretats no la puguen vendre sens la casa, sots decret de nulitat y sots pena de comís.

8. [De cultivar las tierras]

Ítem és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y succesors de aquells hajen de cultivar les heretats a ús y costum de bons llauradors, llaurant y cavant aquelles en son degut temps y per la semblant hajen de millorar les cases, y conservar-les conforme a ús y costum de bons possehïdors, ha on no, lo dit señor, les puga adobar, a costes y despeses del dit poblador; y si pasasen quatre anys sens cultivar les dites terres, lo dit señor se puga comisar aquelles.

9. [De la partición]

Ítem és estat pactat y concordat entre dites parts que de tots los grans que es culliran així en la horta com en lo secà se haja de pagar a la sisena part de dits grans, pagant primer lo delme y primícia(7) com és acostumat.

10. [Del azeyte]

Ítem és estat pactat y concertat entre dites parts que del oli que es cullirà en dites heretats se haja de pagar al señor lo ters, y lo piñol haja de ser y sia per al señor per a remoldre aquell y fer lo que li pareixerà.

11. [Del alfalfe]

Ítem és estat pactat y concertat entre dites parts que los dits nous pobladors y habitadors de la dita baronia del Ràfol puguen fer en ses terres una fanecada de alfals per a ses cavalcadures, pagant per aquella dos sous y sis diners al señor, y si faran més de una fanecada de alfals, hagen de pagar a la sisena com se ha dit en respecte dels grans.

12. [Del paniso y demás]

Ítem totes les dacces, ferratjes y altres herbes que es faran en lo terme de dita foya se hajen de alfarrasar y pagar per rahó de aquelles a la sisena part com de present se fa.

13. [De la oja]

Ítem de les moreres se haja de pagar al quart, alfarrasant la fulla en les mateixes moreres, y contant a rahó de tres sous per arrova, hajen de pagar al señor nou dinés per cada arrova de fulla que haurà en les moreres.

14. [De las algarrobas y demás]

Ítem que de la almel·la, garrofa, panza y figa y bellota que es cullirà se haja de pagar al señor a la huytena part, pagant primer delme y primícia.

15. [Del vino]

Ítem que de les vinyes se haja de pagar a la huytena, pagant lo delme y primícia, y si seran de vi, al duell.(8)

16. [Franquizia de viñas y olivos]

Ítem que de les vinyes y oliveres que de nou se plantaran sien franchs los dits nous pobladors del dret de la señoria per temps de deu anys, y pasats aquells, hajen de pagar a la huytena de les vinyes y al ters de l'oli, com dessús se ha dit.

17. [De los legumbres y demás]

Ítem de tots los llegums hajen de pagar a la sisena, com se diu en respecte dels grans, y si els menjaran tendres en sa casa, no hajen de pagar cosa alguna. Emperò, si els vendran, hajen de pagar a la sisena part, y lo mateix se entén en respecte de les vinyes, que de el rahim que es menjaran en ses cases, no hajen de pagar cosa alguna, y si·l vendran hajen de pagar, com dessús se ha dit a la huytena.
 
 18. [De la paja]

Ítem és estat pactat y concertat entre dites parts que cascun poblador haja de pagar al señor quatre arroves de palla per cascuna casa y qui no tindrà palla done quatre sous.

19. [Desimalar los olivos]

Ítem és estat pactat entre dites parts que los dits pobladors no puguen desimalar les oliveres sens llicència del señor, y quant les desimalaran, lo ters de la lleña sia del señor y les dos parts per als nous pobladors; y si faran carbó de la llenya, hajen de pagar lo quart al señor y les tres parts sien per a dits pobladors, los quals tinguen facultat de escombrar les oliveres a ús y costum de bon llaurador.

20. [De los árboles]

Ítem és pactat y concertat entre dites parts, que los arbres que es secaran e seran inútils los hajen de arrancar los dits pobladors, cascú en sa heretat, ab llicència del señor, y la soca sia per al dit señor y la demés llenya per a el dit hereter y poblador.

21. [De la conducción de los frutos]

Ítem és estat pactat, avengut y concertat per y entre les dites parts, que los dits nous pobladors y succesors de aquells hajen de portar los fruits pertanyents a la senyoria als graners del señor y lo vi que han de pagar al señor al duell, lo hajen de portar també al seller del señor en la mateixa baronia del Ràfol.

22. [De la regalías]

Ítem és estat pactat y concertat entre dites parts que los dits vasalls y nous pobladors y succesors de aquells hajen de hanar a moldre als molins del señor y per lo semblant hajen de fer lo oli en les almàceres del señor, y coure lo pa en lo forn y comprar en les tendes, tavernes, fleques y carniseries de la señoria y no puguen anar a altra part a moldre, fer lo oli, coure y comprar, sots pena de sexanta sous, si no serà en cas que los molins estiguen desbaratats, que no puguen moldre, y los forns gastats, que no puguen coure.

23. [De lo mismo]

Ítem és estat pactat, avengut y concordat, per y entre dites parts, que lo dit señor se haja de reservar, com ab lo present se reserva per a si, totes les regalies, com són carniseries, hostal, tenda, taverna, fleca, forn, almàzera y molins, dels quals lo dit señor puga fer a sa voluntat y ningú puga tenir hostal en sa casa ni tenir tenda, taverna y fleca en perjuhí dels drets y regalies al dit señor pertanyents, sots pena de sexanta sous. Açò, emperò, declarat que si algú voldrà vendre vi y oli de sa collita en sa casa, los puga vendre; lo vi a cànters y mig cànters, y lo oli a arroves y miges arrovbes, sens encórrer en pena alguna.

24. [Que hayan de ir a la almazara del sr.]

Ítem és estat pactat entre dites parts que ninguna persona puga traure olives fora lo terme per a fer oli en altra part, sots pena de vint-y-cinch sous, ni les puga traure per a vendre, sens pagar lo dret al señor, sots la mateixa pena de vint-y-cinch sous per cascuna vegada que lo contrari faran.

25. [Censo de casa y tierras]

Ítem és estat pactat, avengut y concertat entre les dites parts que cascú dels dits nous pobladors y los succesors de aquells hajen de pagar cascun any per cada casa y heretat quaranta sous y una gallina de cens, fadiga y lluÿsme, és a saber, los vint sous en la festa de sent Juan del mes de juny en una paga, y los altres vint sous y la gallina, en la festa de Nadal, comensant la primera paga en la festa de sent Joan de juny de l'any primer vinent mil sis-cents y dotze, y la segona paga ab la gallina, en la festa de Nadal aprés següent, y així aprés cascun any.

26. [De ir a travajar para el sr.]

Ítem és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que los dits vasalls y nous pobladors de dita baronia hajen de fer fahena en les obres del castell, pagant lo señor per cascun jornal de bracer tres sous y deu diners, y als que treballaran ab cavalcadura, quatre reals castellans.

27. [De el propio que nesesite inviar el sr.]

Ítem és estat pactat entre dites parts que tot temps y quant lo dit señor haurà de menester un pehó per a imbiar-lo dins lo present Regne de València, o per a imbiar-lo de la present baronia a València, o altra part ha hon lo señor estarà o son procurador general, o la persona a la qual se haurà de donar algun avís per conte del señor, li hajen de donar un pehó, pagant lo dit señor al tal pehó per cascun dia dos reals castellans.

28. [De los cargos personales]

Ítem és estat concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y nous vasalls hajen de pagar y contribuir en tots los càrrechs vehinals y personals de la dita baronia en salaris de ministres, guardians y cequiers, y en los demés oficis de la universitat.

29. [De la conservación y limpieza de las acequias]

Ítem és estat pactat entre dites parts que los dits pobladors, nous vasalls y habitadors sien tenguts y obligats a conservar y netejar les céquies y bases del terme de dita vila y sien també obligats a portar les peses que seran menester per a les almàceres y estaran en lo terme, ab que lo señor haja de pagar lo cost de la fusta hi·ls haja de donar als que aniran un refresch de pa y vi.

30. [De los que llevan a vender azeyte y otras cosas]

Ítem que totes les vegades que vindran a la dita y present vila oliers, saboners y altres semblants persones per a vendre ses mercaderies, les hajen de vendre en la plaza, vistes y regonegudes que sien primer per lo mustasaf donant aquell lo for de la manera que se hauran de vendre y regoneixent les pedres, mesures y alna,(9) y no les puguen vendre en altra manera, sots pena de seixanta sous partidors entre lo señor, mustasaf y acusador. Igualment lo olier o saboner que vindrà en una semana no puga tornar fins a l'altra aprés següent, lo qual per cascuna vegada que vindrà a vendre haja de donar dos diners al tender.

31. [De los censos que pagavan los moriscos]

Ítem és pactat entre dites parts que los censals y càrrechs que acostumaven pagar los moriscos que estaven y habitaven en la present vila, carregats així per conte propi de aquells com per conte propi dels señors que són estats de dita baronia, hajen de venir a càrrech del señor, en cas que aquells se deguen, y se hajen de pagar y no vinguen a càrrech de dits vasalls y nous pobladors.

32. [De no poder imponer tachas]

Ítem és estat pactat entre dites parts que los dits vehïns y habitadors de dita vila no puguen fer y fermar censals alguns ab sindicat de les universitats ni imposar taches algunes sens llicència del señor y de son procurador general, y si lo contrari faran sia nul·le y de ningun efecte.

33. [Que no puedan tener junta general sin licencia del sr.]

Ítem és estat pactat entre dites parts que no es puga tenir consell general en la dita vila del Ràfol, sens llisència del dit señor, o de son procurador general, y si lo contrari se farà sia nul·le y de ningun efecte lo que en dit consell se determinarà, ultra de encórrer en pena de deu lliures les persones que asistiran y consentiran en lo dit consell general; e que per a tenir consell particular sien nomenades huit persones per lo dit señor, y aquestes y no altres, juntament ab lo justícia, jurats y mustasaf, hajen de tenir y fer consell particular tots temps que convindrà.

34. [De los ganados cómo han de apasentar en el término]

Ítem que los dits vasalls y pobladors puguen entrar ab sos ganados llanars y cabrius a pasturar per lo terme de la dita y present vila y baronia del Ràfol, sens encórrer en pena alguna. Emperò, si faran dany lo hagen de pagar, y si entraran en parts vedades, hajen de pagar la pena y dany que faran, a coneguda de dos persones.

35. [De la pena en que incurren los que hurtan yerva y demás]

Ítem és estat pactat, avengut y concordat, per y entre dites parts que tots los que furtaran herba, garrofes, rahïms y altres qualsevols fruits que deguen partició al señor, sien executats, si serà de dia quant se farà lo furt, en pena de trenta sous, y si serà de nit en pena doble partidora, lo ters per al señor, y l'altre ters per al guardià o acusador; y l'altre ters per a l'amo al qual se farà lo dit furt y dany, ultra de pagar la valor del furt y dany que hauran fet.

36. [Que la jurisdicción queda reservada al sr. con las yervas, dehezas y demás]

Ítem és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que lo dit señor conde de Rahal, señor que és de la dita baronia del Ràfol, se haja de reservar per a si y a sos succesors tota la jurisdicció així civil com criminal, mer y mixt ymperi, ús y exercici de aquella que ha y té en la dita vila y baronia del Ràfol. Y així mateix se reserva per a si com a regalia pròpia tots los herbatjes, montanyes, deveses, prats, cases, monteries, pinars, carrascals que y a en lo terme de la dita vila y baronia del Ràfol, y per lo semblant totes les demés coses, regalies, que en qualsevol manera hi puga haver y haja en la dita y present baronia com solament entenga lo dit señor donar y otorgar als dits vassalls y nous pobladors les coses declarades, concedides y otorgades en lo present acte de població; y si en respecte de algunes de les dessús dites coses hi hagués o pugués haver alguna dificultat, aquella, des de ara per a llavors, se declara, y sia haguda per declarada en favor de dit señor, per a escusar y llevar tota manera de plets entre lo dit señor y los dits sos vasalls y nous pobladors.

37. [De dar al sr. los hombres que le defiendan]

Ítem és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits vasalls y pobladors per a la bona y deguda administració de justícia, y conservació de dita baronia tots temps que convindrà hajen de seguir ab ses armes al dit señor son procurador general y als oficials de dita baronia y donar-los les persones de guarda que hauran menester.

38. Ítem és estat pactat y concordat entre dites parts que lo dit señor conde per a la bona y deguda administració de justícia, y per a la conservació de dita baronia, com a señor que és de aquella y de tota la jurisdicció, puga fer y ordenar qualsevol mandato, constitucions y ordinacions, ab imposisió de penes, y sens aquelles, y de la manera que li pareixerà, y ben vist li serà, les quals hajen de observar y guardar com a bons y fels vassalls.

39. [Que tengan los antecedentes capítulos su fuerza y observancia]

Ítem que los dits capítols sien executoris. etta. Quibus quidem capitulis lectis et publicatis etta. laudantes et aprobantes capitula praedicta etta. renuntiarunt omni ecceptioni etta. et quia etta. e prometeren fer cumplir y efectuar lo contengut en dits capítols respective etta. sub poena centum librarum dandarum etta. ratlo pacto. etta. Pro quibus omnibus fiat eum executoria lange etta. ac cum omnibus illis etta. Per ço obligaren respective etta. renunciaren los dits particulars ad cauthelam etta. et omni alii furi etta. E los dits particulars y nous pobladors dessús nomenats acceptant a lo dit señor conde per verdader señor, començant lo regent de justícia, testes Matheus Hurtado de Mendoza, doncell, y Gaspar Prisco, scrivent, habitadors de València.

Y així aprés tots los demés per execució del contengut en dit y present acte de capitulació de població prestaren lo sagrament y homenatges de fidelitat y avasallament acostumats en la forma següent: "Nosaltres, los dessús nomenats nous vasalls y pobladors de la dita vila y baronia del Ràfol de la Foya de Salem, en virtut del sagrament y homenatges que havent prestat de mans y boca en mans y poder de dit señor conde prometen de guardar fidelitat al dit señor conde y als succesors de sa señoria y que li seran bons y fels vasalls y no serem part de fet y ab consell nostre per a que perda sa persona la vida y membres, o que malament sia pres y capturat,ans bé la defensarem en quant podrem y si algú voldrà fer e intentar alguna de dites coses, ho impedirem, o lo y farem saber per nosaltres, o per nòstron missatger, o per cartes, en la señoria y poder que sia lo y defensarem y farem conservar en sa possesió y si·ns demanarà consell algú lo y donarem segons sabrem y entendrem, segons Déu y en concència y los segrets que per dit Señor no y seran manifestats y comunicats no·ls revelarem a Persona alguna sens sa llicència. Així Déu nos ajude i los seus evangelis. E fetes les dites coses, lo dit señor conde nomenà en justícia a Joan de la Borda, y en jurat a Pere Caranyana y Joan Guerau y en lochtinent de justícia a Francés Serrano, y en mustaçaff a Phelip Pastor, los quals com foren presents juraren en poder del dit señor conde de haver-se bé y llealment en sos oficis, respectivament. De totes les quals coses requiriren dites parts ésser rebut acte públich qual etta. Actum en la vila y baronia del Ràfol de la Foya de Salem etta.

Testes: Matheu Hurtado.


1. 18 de juliol de 1611.
2. Encara que al document es llegeix Beniclimini, a la còpia anterior de 1745 es pot llegir Benigerví.
3. El document diu Carbonella, però és evident que es refereix a Carbonera.
4. Aquestes anotacions van al marge en la còpia de 1745. Devien ser notes de l'escrivà públic que la va copiar, Juan Bautista Navarro, a fi de resumir la temàtica de cada epígraf.
5. La pena de comís consistia en la confiscació dels béns per part de l'administració. En aquest cas els béns devien tornar al seu propietari, el comte del Real.
6. El lluïsme era el dret senyorial a participar en les coses que es cedien a terceres persones.
7. El delme era un impost que consistia a pagar la desena part d'un producte o d'un benefici. La primícia era el dret del senyor a rebre els primers fruits de les collites.
8. El duell és el forat per on ix el líquid en certs recipient com una bota, un cup o un cossi. Suposem que en aquest cas vol dir: tot el vi que rage pel duell, és a dir, tot el que faça falta.
9. Antiga mesura de longitud que equivalia aproximadament a mig metre.


El Ràfol de Salem

© Salvador Jàfer i Sanxis
[La Terra d'Enlloc: Produccions Alternatives]
València, març de 1998-octubre de 1999