Nom amb què fou conegut a l'Occident llatí Abû ´Alî al-Husayn ibn Sînâ, filòsof i metge irànic musulmà. La seva actuació com a metge gaudí de la protecció del governador del Khorassan Nûh ibn Mansûr al-Samânî, i dels grans dignataris de la seva època. Viatjà per Pèrsia i per la Transoxiana i ocupà càrrecs d'importància. Continuador de l'obra filosòfica d'al-Fârâbî, gràcies al Comentari del qual arribà a comprendre la metafísica d'Aristòtil, alternà les seves activitats intel·lectuals amb una vida desordenada, la qual cosa ha fet dubtar de la seva religiositat, bé que sembla que fou un bon musulmà. La seva obra filosòfica, escrita més per instruir els seus deixebles que no pas per fixar les pròpies idees, és molt àmplia: el Kitâb al-Shifâ` ('Llibre de la guarició') constitueix una summa de tots els coneixements del seu temps (filosofia, matemàtiques, astronomia, etc), seguit del Kitâb al-Nagât ('Llibre de la salvació'), compendi de l'anterior. En l'Epístola de Hayy ibn Yaqzân, obra de tipus al·legòric escrita durant l'empresonament a què el condemnà Tag al-Dawla, Avicenna és conduït arreu de l'univers per Hayy ibn Yaqzân, que li mostra les regions orientals "el món de la forma", les quals presenten un cert parentiu estratigràfic amb la Divina Comèdia, fins a arribar prop del Creador. Aquesta obra inspirà més tard una obra homònima de l'andalusí Ibn Tufayl. Ultra diverses poesies en persa que recorden Umar Hayyâm, cal citar l'enciclopèdia mèdica Al-Qânûn fî-t-tibb ('Regles de la medicina'), escrit a 21 anys, i Dânish-name-i 'Alâ`î ('Llibre del coneixement'), obra escrita en persa en la qual tracta de diversos problemes físics (atomística, propagació de la llum i de la calor, etc). Avicenna s'inclinà, més que no ho féu al-Fârâbî, per l'aristotelisme, però conservà encara molts elements neoplatònics. La seva concepció del món és emanantista, semblant a la plotiniana. Déu és el primer ésser, l'u, necessari, intel·ligència perfecta. D'ell, per una processió d'intel·ligències separades, motores de les diverses esferes, resulten totes les coses del món. Les coses són constituïdes de matèria comuna, que és eterna, com la mateixa creació, i formes substancials, irradiades per l'última intel·ligència separada. Aquesta és intel·lecte agent, que fa que l'intel·lecte possible de l'home passi a l'acte del coneixement. L'ànima humana no es materialitza per la seva unió amb el cos, i és immortal. És important la formulació filosòfica d'Avicenna sobre la diferència entre ésser creat i ésser increat, mitjançant la teoria de la distinció entre essència i existència (esse) en les coses creades, mentre que en Déu coincideixen. Algunes de les concepcions d'Avicenna, com la de la distinció d'essència i existència, passaren a ésser idees cèntriques en algunes de les grans sistematitzacions de l'escolàstica del s XIII. Avicenna és considerat la personalitat més important de la medicina àrab i el primer metge de l'edat mitjana. La seva enciclopèdia mèdica, traduïda al llatí amb el nom de Cànon, fou el text bàsic per a l'ensenyament de la medicina a Europa durant més de cinc-cents anys.
Obra mèdica en cinc llibres escrita en àrab per Avicenna, considerada durant la baixa edat mitjana i el Renaixement l'obra clàssica de la medicina (la traducció al llatí de Gherardo da Cremona, del s XII, fou impresa, enterament o parcialment, 36 vegades als ss XV i XVI). El primer llibre, Al-kulliyat, conté la part general: definicions, fisiologia, nosologia, etiologia i simptomatologia; el segon s'ocupa dels medicaments; el tercer és una patologia específica; el quart estudia les malalties que afecten tot l'organisme, les fractures i luxacions i la cosmètica; el cinquè és una farmacopea. Una traducció catalana tres-centista d'una part dels llibres primer (l'examen i diagnòstic de les orines) i quart (la doctrina de les febres) es conserva en un manuscrit de la Bibliothèque Nationale, de París.
[1999 Avicena] = Avicena, Poema de la Medicina ('Urjuza fît-Tîbb), edición, introducción, traducción y notas de Najaty S. Jabary y Pilar Salamanca, Salamanca, Junta de Castilla y León, 1999
[1995 Corbin] = Henry Corbin. Avicena y el relato visionario. Estudio sobre el ciclo de los relatos avicenianos. Barcelona: Paidós.
[Cruz] = Miguel Cruz. Historia del pensamiento islámico,