HIND
هند
(segle XII)
Dades
biogràfiques
[1986 Garulo] = Teresa Garulo, Diwan de las poetisas
de Al-Andalus, Madrid, Hiperión, 1986, ps. 95-96.
Només se sap d’aquesta poetessa que
era esclava d’un tal Abū Muḥammad ‘Abd
Allāh b. Maslama aš-Šāṭibī. La seua formació, de la qual
no es parla, és la d’una esclava cantora i, com a virtuosa del llaüt, se
l’esmenta en les històries de la música àrab[1], que es
complauen a citar els versos que li adreçà Abū ‘Āmir Muḥammad
b. Yannaq [o Yanniq = Ènnec][2], metge de Xàtiva,
mort a final de 547 = 1153, on la convida a sa casa perquè tocara el llaüt.
Hind va contestar acceptant la invitació amb uns versos que són l’únic poema
que s’ha trobat d’aquesta poetessa, però és possible que n’hi haja més en una
obra encara inèdita d’as-Suyūṭī[3]
Referències
Takmila (ed. Alarcón i G. Palencia),
núm. 2886; 1995 Nafḥ,
índex, 115; Kaḥḥāla, V, 239, i V, 252; DAOA, I [126], p. 258;
Gallega 1996, ps. 45-46; Piera 2000,p. 62-63.
[Piera 2000, p. 63]
Un poema
d’Arruṣāfī diu:
En
les arenes on jau Hind, du rosada la brisa?
Ara és un
record que m’omple el cor
com
la brasa del foguer porta la flama.
Sol
repasse aquell temps dolç de la vida,
quan
trobar els amics era fàcil encara
i més
fàcil, llavors, compartir-ne els desigs.
Textos
[1995 = نفح Nafḥ, VI, p. 67]
وَمِنهُنَّ
هِندُ جَارِيَةٌ
أبِِي مُحَمَّدٌ
عَبدِ اللّهِ
بِنِ مَسلَمَةٍ
الشَّاطِبِي
، وكَاَنَت أدِيبةً
شَاعِرَة، كَتَبَ
إلَيهَا أبُو
عَامِرُ بنِ يَنَّقٍ
يَدعُوهَا ِللحُضُورِ
عِندَهُ بِعُودِهِا
: [الكَامِلُ]
wa mínhunna Híndu, ŷārīdatun ’Abī Muḥámmadin
‘Abdu Llāhi bni Musálmatin Aš-Šāṭibī, wa kānat ’adībatan
šā‘ira, kátaba ’ilayhā ’Abū ‘Ámiru bnu Yánneq yad‘ūhā
lilḥuḍūri ‘indahu bi‘ūdihā:
I entre elles, Hind, esclava de ’Abī Muḥámmadin
‘Abdu Llāhi bni Musálmatin Aš-Šāṭibī, era escriptora i
poetessa, ’Abū ‘Ámiru bnu Yánneq li va escriure convidant-la a visitar sa
casa amb el seu llaüt:
يَا هِندُ
،هَل َلكِ فِي
زِيَــارَةِ
فِـتيَةٍ نَبَذُوا
المحارمَ غَيرَ
شُربِ السَلـسَلِ
سَمِعُوا
البَلابِلَ قَد
شَدَوْا فََتَذَكَّرُوا نَغَمَــاتِ
عُودِكِ فِي
الثَّـقِـــيلِ
الأوَّلِ
El poema
d’Ibn Yanneq on convida Hind a la reunió diu:
yā
Hindu, hal laki fī ziyāratin fítyatin
nabadū
lmuḥārima ġayra šurbi lsálsali?
sámi‘ū lbalābila
qad šádaw fataḏákkarū
naġamāti
‘ūdiki fī ṯṯaqīli l’áwwali.
Podries
venir, Hind, a visitar uns joves
que defugen
l’il·lícit i sols beuen aigua fresca?
Han sentit
els rossinyols cantar i han recordat
les melodies
de to greu del teu llaüt[4].
فَكَتَبَت
إَليهِ فِي ظُهرِ
رفعته:
[الكامل]
I Hind va contestar al dors
del missatge en la mateixa mètrica i rima:
يَـا
سيّــدًا حـازَ
الـعُلا عَن
ســادةٍ شُمِّ
الأنــوفِ
مِنَ الــــطرازِ
الأوَّلِ
حَسْبِي
مِنَ الإسْرَاعِ
نَـحُوكَ أَنَنِي كُنْتُ
الجَـوَابَ مَع
الرَّسُولِ
المُقْبِـلِ
yā sayyīdan,
ḥāza l‘ulā ‘an sādatin
šummi l’unūfi
mina ṭṭirāzi l’áwwali
ḥasbī
mina l ’isra‘i naḥūka ’ánnanī
kuntu
lŷawāba ma‘ rrasūli lmúqbili.
Senyor que
posseeixes la noblesa
d’antics i altius
magnificents senyors,
en el meu
afany per acudir a tu
em basta ser
jo sola la resposta:
hi aniré amb
el pròxim missatger[5].
[1] H. G. Farmer, A History of Arabian Music to the XIIIth Century,
Luzac & Co., Ltd., 1929, reprint 1967, p. 213.
[2] Mugrib, II, 388-389; Mu‘ŷam, núm. 145; Qalā’id,
212-213.
[3] Al-Mustaẓraf min
aḫbār al-ŷawārī, segons les dades de
Kaḥḥāla, V, 252.
[4] Metre kāmil, rima lī. Literalment «les notes
[5] Diferents versions:
Shack/Valera, 79; Rubiera/Epalza 1987, Xàtiva musulmana, p. 162; Gallega
1996, p. 46;. Piera 2000, ps. 62-63.