Literatura islàmica: C

Calila i Dimna
[Kalila wa Dimna]. Aquests són els noms arabitzats de dos xacals, Karataka i Damanaka, que fan de protagonistes d'un tractat indi, els episodis del qual recullen diverses faules de la versió original del Pañchatântra, intitulat El llibre de Bidpai. L'original d'aquesta obra era escrit en sànscrit i fou traduït al pahlavi en el segle VI, durant el període sassànida. A partir d'aquest text pahlavi, l'autor persa Ibn al-Muqaffa` (m. c. 757), funcionari de la cort abbàssida, en va redactar una versió àrab, que esdevingué un clàssic de la literatura en aquesta llengua, tot adaptant-la al context de l'època i posant l'èmfasi sobre les relacions entre el poder i els "intel·lectuals". Aquesta versió serví de base a les traduccions posteriors al persa, al siríac, a l'hebreu i al castellà. Giovanni da Capua traduí la versió hebrea al llatí en el segle XIII i d'ací deriven altres versions a diverses llengües europees. L'obra és un conjunt d'apòlegs d'intenció moralitzadora i didàctica, protagonitzats la majoria per animals, que simbolitzen situacions humanes. La seua influència en la literatura fabulística occidental fou importantíssima. La versió castellana, feta per encàrrec d'Alfons X el Savi en 1251, té omissions i innovacions, alhora que accentua la visió pràctica i moralitzant de l'original. Autors diversos com l'Arxiprest d'Hita i don Juan Manuel, en la literatura castellana, Boccaccio en la italiana, i La Fontaine en la francesa, begueren en les seues fonts. En la literatura catalana en són deutors: El llibre de les bèsties, de Ramon Llull i La disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda.
Enllaços

Bibliografia
[1993 Calila] =Libro de Calila e Dimna, edición, introducción y notas de María Jesús Lacarra y José Manuel Cacho Blecua, Madrid, Castalia. Bidapaï y Lokman, Cuentos y fábulas hindúes, 2 vols., Madrid, Editorial Sufi. [1910 Boccaccio] = Giovanni Boccaccio, Decameró, ed. de Josep Massó i Torrents, New York, The Hispanic Society of America / L'Avenç, 1910. [1926-1928 Boccaccio] = Joan Boccaccio, Decameró, versió catalana de 1429, 2 vols., introd. de Carles Riba, Barcelona, Editorial Bàrcino, («ENC», A, 8-17), 1926-28. Ed. incompleta. [1984 Boccaccio] = Giovanni Boccaccio, Decameró, trad. i notes de Francesc Vallverdú, Barcelona, Edicions 62, («MOLU», 35). [1967 Hita] = Arcipreste de Hita, Libro de Buen Amor, Espasa-Calpe, S.A., («Colección Austral», 98), Madrid, 196711. [1965 Llull] = Ramon Llull, Llibre de les Bèsties, a cura de P. Bohigas, Edicions 62, («Antologia Catalana», 1), Barcelona, 1965. [1928 Turmeda] = Anselm Turmeda, Disputa de l'ase, introd. per Marçal Olivar, Barcelona, Bàrcino («ENC», A, 18).
Discografia

[Kalila wa Dimna]. Aquests són els noms arabitzats de dos xacals, Karataka i Damanaka, que fan de protagonistes d'un tractat indi, els episodis del qual recullen diverses faules de la versió original del Pañchatântra, intitulat El llibre de Bidpai. L'original d'aquesta obra era escrit en sànscrit i fou traduït al pahlavi en el segle VI, durant el període sassànida. A partir d'aquest text pahlavi, l'autor persa Ibn al-Muqaffa` (m. c. 757), funcionari de la cort abbàssida, en va redactar una versió àrab, que esdevingué un clàssic de la literatura en aquesta llengua, tot adaptant-la al context de l'època i posant l'èmfasi sobre les relacions entre el poder i els "intel·lectuals". Aquesta versió serví de base a les traduccions posteriors al persa, al siríac, a l'hebreu i al castellà. Giovanni da Capua traduí la versió hebrea al llatí en el segle XIII i d'ací deriven altres versions a diverses llengües europees. L'obra és un conjunt d'apòlegs d'intenció moralitzadora i didàctica, protagonitzats la majoria per animals, que simbolitzen situacions humanes. La seua influència en la literatura fabulística occidental fou importantíssima. La versió castellana, feta per encàrrec d'Alfons X el Savi en 1251, té omissions i innovacions, alhora que accentua la visió pràctica i moralitzant de l'original. Autors diversos com l'Arxiprest d'Hita i don Juan Manuel, en la literatura castellana, Boccaccio en la italiana, i La Fontaine en la francesa, begueren en les seues fonts. En la literatura catalana en són deutors: El llibre de les bèsties, de Ramon Llull i La disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda.

Àndalus > Literatura

Diccionari de literatura islàmica: C