Diccionari de literatura islàmica: M


matnawî, muwashshakha


matnawî

[àr] [turc: mesnevi]. Aquest gènere literari, d'origen àrab, però poc conreat pels seus autors, es desenvolupà en l'època samànida (segle X) i esdevingué un gènere típicament persa; més tard influí profundament en la poesia turca djagatai amb ´Alî Shîr Nawâ`î i en la poesia otomana per mitjà de Fuzuli. Recentment ha estat conreat en la poesia urdu, amb una temàtica de contingut social. Els versos del matnawî rimen de dos en dos i té una mètrica diferent de la del gazal i de la del rubâ`i. El matnawî constituí la forma per excel·lència dels "poemes-riu" de la literatura persa, on es poden comptar a vegades desenes de milers de versos. Els exemples més assenyalats són a les obres èpiques de Firdûsî i Rûdakî, i el famós Matnawî de Rûmî, obra místico-didàctica que elevà el gènere a la perfecció.

muwashshakha.


Diccionari de la literatura islàmica