Suhrawardî (Xihâb ad-Dîn Yah,yâ).
Filòsof místic (Suhraward 1155--Alep 1191). Nasqué al nord-oest de l'Iran. És autor d'uns cinquanta tractats de filosofia mística. La seua obra principal, el Llibre del coneixement de la il·luminació o Teosofia Oriental, parteix de les fonts de la filosofia grega, de Plató sobretot, i s'inspira en Avicena i al-Fârâbî. Xiïta convençut, la doctrina de Suhrawardî és deutora de la Pèrsia preislàmica, especialment d'antics savis iranians, com Zoroastre, la filosofia dels quals tractà d'integrar dins l'islam. L'Orient representà per a Suhrawardî la Llum, símbol de l'emanació divina i, alhora, realitat fonamental de totes les coses. L'Occident, al contrari, simbolitzà per a ell el món material de les Tenebres. La seua obra és el fonament de l'escola "il·luminista", que encara exerceix una influència profunda en el pensament místic del xiïsme iranià. Fou acusat de sedició, de panteisme i, sobretot, pel fet de ser xiïta, Suhrawardï --el "xeic assassinat"-- fou executat als 36 anys a Alep, sota la pressió dels ulemes i per ordre de Saladí.