Música
La música andalusina
Discografia
Bibliografia
Enllaços
Grups |
La Terra d'Enlloc / Els
jardins d'Alandalús / Música
[Aquestes són les músiques
que he anat recollint en elapés i discos compactes
durant uns quants anys, almenys des que vaig
tenir consciència de la importància
d'Al-Àndalus en la meua formació
creativa i espiritual. Ja en són
uns quants, són els que m'han
tonificat i exalçat el cos i l'esperit
en aquests anys tan inhòspits, viscuts
a la intempèrie.]
L'art musical del palau cordovès dels omeies es convertí
aviat en un fidel reflex del de Damasc, amb esclaves que cantaven en
àrab tot polsant les cordes del llaüt. Foren famosos els
cantors i instrumentistes orientals que actuaren a la cort dels
omeies, però l'impuls musical decisiu fou donat per Ziryâb
(789-857), poeta i filòsof de Bagdad, arribat a Còrdova
el 822. Fou el creador de l'escola andalusina, que donà
alguns teòrics importants i d'un repertori amb quatre modes
fonamentals i llurs derivats que donaren naixença a les 24nûba
andalusines, forma paral·lela de les grans suites
vocals instrumentals. L'Orient no té un equivalent d'aquestes
grans nûba, que podien durar hores i hores. El segle
X, la cort omeia resplendí amb un gran luxe musical:
arribaren a formar-se conjunts de 100 llaüts i 100 flautes. els
instruments més usats foren el llaüt, al quel el gran
Ziryâb afegí una cinquena corda, la rota, el rabec, el
qânûn (saltiri), la guitarra moresca i una gran
varietat de flautes. Sevilla esdevingué un centre de
fabricació d'instruments. També durant el segle X la música
s'expandí per la península. En descompondre's
l'imperi, gairebé tots els reis de taifes tingueren conjunts
de músics i cantors. L'impuls donat pel genial innovador
s'exercí també en un sentit original i local, és
a dir, occidental. Durant el llarg període de cinc segles de
permanència a la península, l'evolució estròfica
de la música andalusina es traduí per un retorn a les
formes populars autòctones, les quals foren anomenades muwashshaha,
del segle IX, i el zajal
del segle XII. La muwashshaha fou creada per Al-Muqaddam,
poeta cec, originari de Còrdova, autor de la divisió
estròfica que transformà l'estil del cant sil·làbic
en veritable frase melòdica. Aquesta lírica, anterior
a la dels trobadors provençals, influí la música
hispànica medieval, la provençal i la italiana. El
zajal fou cultivat sobretot pel "trobador andalusí"
Ibn Quzmân, el qual pogué veure com les seves cançons
arribaven fins a Bagdad amb un èxit encara més viu que
a Sevilla. L'estructura d'aquestes dues formes populars (la muwashshaha,
cultivada pels poetes de cort a desgrat de les novetats rítmiques,
i el zajal, de caire més simple i en àrab
dialectal) dóna una varietat i un desenvolupament que explica
la importància creixent de les vocalitzacions d'unió
en les diverses parts de la nûba. En subsistiren grans
repertoris nacionals que tingueren com a centre: Tunis, Alger,
Tlemcen, Fes i Tetuan. Aquests vestigis demostren l'existència
de diverses escoles andalusines basades en concepcions comunes, però
desenvolupades diversament segons el lloc de procedència. Les
nûba de Tunis foren originàries de Sevilla; les
d'Alger i Tlemcen foren importades de Còrdova; Fes i Tetuan
les reberen de València i de Granada, durant el procés
de la conquesta cristiana. [GEC, Hermínia Grau].
Per a l'estudi de la musicologia araboandalusina i les seues influències
són fonamentals els estudis de Julià Ribera: El
cancionero de Abencuzmán (1912), La música de
las cantigas (1922), La música andaluza medieval en
las canciones de troveros, trovadores y Minnesinger (1923-25),
La música árabe medieval y su influencia en la
española (1927; traduït a l'anglès el 1930) i
La música de la jota aragonesa (1928).
- [1980 Chejne] = Anwar G. Chejne, "La
arquitectura, las artes menores y la música", capítol
XIX deHistoria de España musulmana, pàgs.
336-341. Madrid: Cátedra. Traducció espanyola de
The Muslim Spain. Its History and Culture, The University
of Minnesota, 1974.
- [1984 Arié] = Rachel Arié,
"Juegos, música y baile", capítol V.7.3 deEspaña
musulmana (Siglos VIII-XV), t. III de Historia de España,
dirigida por el professor Manuel Tuñón de Lara,
Barcelona, Labor, 1984, pàgs. 315-22.
- [1987 Greus] = Jesús Greus. Ziryab.
La prodigiosa historia del sultán andaluz y el cantor de
Bagdad, («Torre de la Botica», 12), Swan, Avantos &
Hakeldama, Real Sitio de San Lorenzo del Escorial, 1987.
- [1996 Thoraval] = Yves Thoraval, Diccionario
de civilización musulmana, Barcelona: Larousse Planeta,
1996, pàgs. 227-30.
- [2000 Shafa] = Shojaeddin Shafa,
«La música», cap. XI de De Persia a la España
musulmana. La historia recuperada, Universidad de Huelva,
2000.
- [1928 Abdelwahab]
= Abdelwahab, Mohamed: Integrale, vol. III (1928). 1990
Paris, Club du Disque Arabe: AAA014. CDA 01. Cant: Àrab.
- [1932 Andalusí]
= École de Tlemcen «Gharnata». Congrès
du Caire 1832. Elhadj Elarbi Bensari et Rodwane, Musique
classique Arabo-andalouse, Montreuil, Club du Disque Arabe:
AAA098. CDA 401, 1995.
- [1969 AM]
= Atrium Musicae de Madrid: Monodia Cortesana Medieval (s.
XII-XIII) y Música Arábigo-Andaluza (s. XIII). Atrium
Musicae. Orquesta Marroquí de Tetuán. 1969 Hispavox:
Colección de Música Antigua Española, 2.
Occità, llatí, àrab.
- [1971 Bashir]
= Bashir, Munir: Iraq. Ud classique arabe. 1971 Radio
France: Ocora. Música instrumental.
- [1975 Vantoura]
= La musique de la Bible révélée. Une
notation millénaire aujourd'hui décryptée par
Suzanne Haïk Vantoura. 1975, 1980 Harmonia Mundi France.
Edigsa. Hebreu.
- [1977 AT]
= Atrium Musicae de Madrid, dir. Gregorio Paniagua, Musique
arabo-andalouse, Harmonia Mundi France: HMC 90389, 1977.
- [1977 Azrié]
= Abed Azrié, Epopée de Gilgamesh, Auvidis
(Ethnic: B6800), 1977/1994
- [1978 Iemen]
= Diwan Judéo-Yéménite, Auvidis -
UNESCO, Anthologie des Musiques Traditionnelles: D8024, 1978-1990.
- [1979 AM]
= Atrium Musicae de Madrid, dir. Gregorio Paniagua: Musique
arabo-andalouse. 1979 Harmonia Mundi France. Edigsa. Àrab.
Música instrumental.
- [1979 Jogi]
= Iqbal Jogi y su grupo en el desierto del Thar. 1979 CFE
Guimbarda. Música instrumental.
- [1980 Polisario]
= Grupo Nacional de Cantos y Danzas Populares "Mártir
El Uali Mustafá Sayed": Sahara. 7 año de
lucha armada.1980 EDA.
- [1980a Kulthûm]
= Kalsoum, Om: Alf leila wa leila. 1980 Edigsa -
Sonocairo. Àrab.
- [1980b Kulthûm]
= Kalsoum, Om: Amal Hayati. 1980 Edigsa - Sonocairo. Àrab.
- [1980c Kulthûm]
= Kalsoum, Om: Fakkaruni. 1980 Edigsa - Sonocairo. Àrab.
- [1981 Egipte]
= Les Musiciens du Nil: Egypte. 1981 Radio France.
Musidisc-Europe. Àrab.
- [1981 Síria]
= Syrie, vol. 1: Muezzins d'Alep. Chants religieux de l'Islam.
1981 Radio France: Ocora.
- [1981 Turquia]
= Turquia. 1981, Madrid: CFE Guimbarda. Cant,
instrumental. Turc.
- [1981a Kulthûm]
= Kalsoum, Om: Anta oumri. 1981 Edigsa - Sono Cairo. Àrab.
- [1981b Kulthûm]
= Kalsoum, Om: Wa maret el ayam. 1981 Edigsa - Sonocairo. Àrab.
- [1982 Polisario]
= Grupo Nacional de Cantos y Danzas Populares "Mártir
El Uali Mustafá Sayed": Polisario vencerá.
1982 CFE: Guimbarda.
- [1984 Andalusí]
= Moroccan Ensemble Fez: Andalusian Music from Morocco.
Dir. Hâgg Abdelkarim Rais. 1984 Freiburg, Deutsche Harmonia
Mundi 1991 Schola Cantorum Basiliensis: GD77241. 2 CD: 1. Nauba
al-rasd (48:48). 2. Nauba al-mâya (54:25).
- [1984 Kulthûm]
= Kalsoum, Om: Robayat El Khayam. 1984 Edigsa - Sonocairo.
Àrab.
- [1984 Turquia]
= Okay Temiz & Oriental Wind: La conexión turca.
Disc 1: Oriental Wind. Disc 2: Precedentes. 1984
CFE Guimbarda.
- [1985 Andalusí]
= Orquesta Andalusí de Tánger, Juan Peña
Lebrijano: Encuentros. 1985 Ariola. Espanyol, àrab
- [1988 Süleyman]
= Süleyman the magnificent. Original Soundtrack
Scored by Brian Keane Featuring Omar Faruk Tekbilek, Dinçer
Dalkiliç, Emin Gündüz 1988 Celestial Harmonies:
LC7869. Peces: 17. Durada: 55'40". Música
instrumental. Cant: Àrab, turc.
- [1988a Kulthûm]
= Kalsoum, Om: El hob kollo. 1984 Edigsa - Sonocairo. Àrab.
- [1989 Keyrouz]
= Soeur Marie Keyrouz, S.B.C. Chant bizantin. Passion et
Resurrection. Harmonia Mundi. France. 901315. 1989.
- [1989 Kulthûm]
= Kalsoum, Om: Live Recording. 1989 Cairophon. Digital
Press Hellas. Àrab.
- [1989 Ra'i]
= Le raï en Algerie, II: Cheb Mami; Cheb Abdelhak;
Cheb Zahouani; Chaba Zahouania. 1989 Club du Disque Arabe:
Artistes Arabes Associés: AAA 010. CDA 401. Peces: 10.
Durada: 61'27". Cant: Àrab dialectal.
- [1991 Kader]
= Cheb Kader, Best, París, Blue Silver
Distribution: 033 2.
- [1991 Keyrouz]
= Soeur Marie Keyrouz S.B.C. L'Ensemble de la Paix. Chant
Traditionnel Maronite. Harmonia Mundi. France: 901350. 1991. Àrab.
Siríac (Arameu).
- [1992 Bechar]
= Foundou de Bechar. Alla: ´ûd. Le Foundou, Al
Sur. 1992.
- [1992 Delgado]
= Delgado, Luis: Al-Ándalus. Banda sonora original
del documental sobre l'exposició "Al-Ándalus,
las artes islámicas en España" (1992). 1993
Madrid: Sonifolk.
- [1992 Jueus]
= La herencia judía en España. 500 años
después... 1992 Several Records. Peces: CD1 (23); CD2
(23). Espanyol. Cant: ladí, hebreu.
- [1992 Vantoura]
= Cantique des Cantiques de Salomon dans sa mélodie
original, décryptement musical Suzanne Haïk-Vantoura,
Alienor: AL 1045, 1992.
- [1993 Andalusí]
= Musique classique arabo-andalouse. Mohamed Khaznadji.
Nouba Rasd Dhil. Nouba Sika. 1993 Paris: Club du Disque
Arabe: Artistes Arabes Associés: AAA 074, CDA 401. Música
instrumental. Cant: Àrab.
- [1994 Beduïns]
= Anthologie musicale de la péninsule arabique. Poésie
chantée des beduins, I. Archives internationales de
musique populaire. Musée d'ethnographie. Genève.
1994. Cant: àrab dialectal.
- [1994 Keyrouz]
= Soeur Marie Keyrouz, S.B.C. L'Ensemble de la Paix. Chants
sacrés melchites. Hymnes à la Vierge. Harmonia
Mundi France: 901497. 1994. Àrab.
- [1994 Zaragoza]
= Rosa Zaragoza, Canciones de judíos, cristianos y
musulmanes & El espíritu de Al-Andalus, 2 CD,
Tecnosaga: KPD(2)-10.205.
- [1995 Bájja]
= Ensemble Ibn Báya (Omar Metioui & Eduardo Paniagua):
Música Andalusí. Núba al-Istihlál.
Sony Hispánica. 1995.
- [1995 Calamus]
= Calamus, Medieval Women's Songs: Música Arábigo-Andaluza
s. XIII-XIV; Cantigas de Martín Codax, s. XIII, Pneuma:
PN-050, 1995.
- [1995 Delgado]
= Delgado, Luis: Halilem (Resonancia de Sefarad), Madrid,
Pneuma, CD-PN 030, 1995.
- [1995 Saharà]
= Ambiances du Sahara (Desert Blues): The finest African
ballads from Ethiopia, Sudan, Algeria, Morocco, Mauritania,
Senegal, The Gambia and Mali, Youssou N'Dour, Oumou Sangare,
Ali Farka Toure & Ry Cooder, Hamza El Din, Baaba Maal, Aster
Aweke, Baly Othmani & Steve Shehan, Abdel Gadir Salim, Mahmoud
Ahmed, Sona Diabaté, Tata Dindin, Abou Djouba, Kante
Manfila, Dimi Mint Abba, Hassan Hakmoun & Adam Rudolph, Ali
Farka Toure & Taj Mahal, Sali Sidibe, Ensemble El Moukradami,
2 CD, Network: 58.774, 1995.
- [1995 Tuaregs]
= Touareg, IV: Imaran. Al Sur. 1995. Cant: amazight.
- [1996 Keyrouz]
= Soeur Marie Keyrouz & L'Ensemble de la Paix: Cantiques
de l'Orient. Harmonia Mundi France 1996. Àrab.
- [1997 Delgado]
= Delgado, Luis: El sueño de Al-Zaqqâq,
Madrid, Nube Negra, NN 1.026, 1997.
- [1997 Egipte]
= Mozart in Egypt [based on an idea by Hughes de Courson &
Ahmed al-Maghreby], Virgin Classics: 7243 5 45311 2 5.
- [1997 Islâm]
= The Music of Islâm. Recorded in Egypt, Morocco,
Tunisia, Turkey, Yemen, Pakistan, Indonesia, Iran and Qatar.
Digital Recordings. Produced by David Parsons. Celestial
Harmonies: 131 59-2. 1997
- [1997 Khaled]
= Khaled, Sahra, Barclay: 539 323-2, 1997.
- [1997 Sahl]
= Omar Metioui, Obras maestras del Canto Andalusí: Ibn
Sahl de Sevilla (1212-1251), Sony Classical (Hispanica):
SK60076, 1997.
- [1997 Shushtarí]
= Ritual Sufí-Andalusí (Poemas del místico
granadino Al-Shustarí (1212-1269), El Samá`de la
Zawya (canto religioso de los cofrades sufíes), Omar
Metioui, dirección musical, Mohamed Mehdi Temsamani, Sheij
de la Zawya, Sony Classical (Hispanica): SK62999, 1997.
- [1997 Andalusí]
= Ibn Báya, Omar Metioui & Eduardo Paniagua, Música
Andalusí: Núba al-Máya, Sony Classical
(Hispanica): SK60007, 1997.
- [s.d Sufís]
= Cantiques soufis, 1: Oratorio spirituel (Samaa).
Enregistrement en public à l'UNESCO (Paris) M.E.D. El
Dorado, sense any d'edició [s.d.].
- [Elandaloussi]
= Saad Eddine Elandaloussi. Chant arabo-andalou. Nûba
Raml al-Mâya (École d'Algier). El-Ouns. CD Audio
+ CDRom interactif.
- [1998 Piñana]
= Curro Piñana, De lo humano y lo divino. Poemas de Ibn
Al-Arabí adaptados al cante flamenco, Radiotelevisión
Española, 1998.
|
