L'Orient d'Al-Àndalus

En el segle XII el sufisme d'aquesta regió encara no coneixia l'aparició de sendes iniciàtiques particulars ni, a fortiori, d'«ordres sufís». Tampoc no se solia usar el terme hirqa; en tot cas, designava la subha, és a dir, el fet de seguir un mestre, i no pas un ritu iniciàtic. La transmissió estava poc formalitzada, igual com la manera com eren percebuts els místics. Els andalusins, per exemple, no s'anomenaven mai a si mateixos «sufís». El recorregut de la Senda encara es feia, sobretot, individualment. Aquesta diferència amb l'orient es devia en part al literalisme dels juristes malikites, així com a l'actitud ambigua del poder almoràvit i almohade.