[GEC, V, 89]: llengües uralianes Dit de la família lingüística --que hom sol incloure dins una agrupació més gran, les llengües uralo-altaiques-- estesa des de les costes de Noruega al riu Ienissei i pels països bàltics i Hongria, amb enclavaments sobretot al SW dels Urals. Comprèn dos grans grups: el fino-úgric (amb els subgrups balto-finès, permià i úgric) i el samoiede. Els trets comuns més notables són: estructura morfològica aglutinant, sistema fonològic reduït, harmonia vocàlica i la particularitat de construir la negació amb una conjunció especial. (RVG)