mede (IE)

[GEC, IX, p. 751]: Natural de Mèdia. Relatiu o pertanyent a la Mèdia o als seus habitants. Individu d'una tribu irànica que poblà una de les regions antigues de l'Àsia i li donà nom. El seu origen és obscur: els annals assiris n'ofereixen només notícies indirectes que esmenten unes expedicions primitives contra llurs veïns orientals. Heròdot dóna ja algunes notícies més concretes i parla de dos monarques: Deioces, fundador de l'imperi, i Fraortes, continuador de la monarquia, que lluità contra els assiris (c. 675-653 aC). En caure l'imperi assiri (612 aC), els medes dirigits per Ciaxares intentaren d'eixamplar llurs territoris en direcció al nord i a l'Àsia Menor. Pactaren amb el rei de la Lídia, i posteriorment, sota el govern d'Astíages (584-555 aC), que havia heretat un gran imperi, caigueren en poder dels perses, comandats per Cir II el Gran. Amb tot, bé que fracassaren en l'intent de forjar una potència política, exerciren una considerable influència ètnica i cultural sobre els vencedors.