| tadjik (INE) | |
|---|---|
| Descripció | Forma simplificada del persa modern, oficial al Tadjikistan, parlada per uns dos milions de persones [actualment 4 milions] i que hom escriu en alfabet ciríl·lic. El tadjik posseeix una important literatura moderna impresa. |
| Denominacions | [Ethnologue 1996]: TAJIKI, TADZHIK, TAJIKI PERSIAN, GALCHA. |
| Nombre de parlants | 4,380,000 en tot el món. |
| Geografia | 3,344,720 al Tadjikistan (1991), el 98% el parlen com a llengua materna; 26,000 al Kazakhstan; 34,000 al Kyrghyzstan; 38,000 a Rússia; 1,277 al Turkmenistan; 2,215 a Ucraïna; 934,000 a l'Uzbekistan. |
| Filiació lingüística | Indoeuropeu, Indoirànic, Irànic, Occidental, Sud-occidental, Persa |
| Dialectes | Hi ha quatre grups de petits dialectes sense demarcació estricta. |
| Tipologia lingüística | |
| Sociolingüística | La major part dels tadjiks són trilingües en uzbek del nord, rus i tadjik. Les fonts russes es refereixen a tots els dialectes perses de l'Afganistan com a "tadjik". Dialect blending into Dari Persian in Afghanistan. A la Xina s'anomena actualment "tadjik" el shugni i el wakhi. Hi ha comunitats de gitanos que parlen tadjik a l'Àsia Central. Llengua nacional. Agricultors. Musulmans sunnites. Braille code available. Bible 1992. NT 1983. Bible portions 1981. |
| Etnologia | Individu d'un poble iranià, de raça turànida, que habita a les províncies septentrionals de l'Afganistan, des d'Herât fins al Badakhšan (uns 6 milions d'individus) i a l'actual República [Exsoviètica] del Tadjikistan. Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics (bactrians, sogdians, tokharis, etc), no fou turquitzat. Parlen diversos dialectes del persa. Dominats pels turcs mongols (segles XIV-XV), llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks (segles XVIII-XIX) entre l'Afganistan i els khanats de Bukhara i Kokand. Amb l'annexió d'aquests khanats al domini rus (1868 i 1876), el territori restà dividit entre Rússia, que dominà la zona septentrional de l'Amu-Darja, i l'Afganistan, que en dominà la zona meridional. |
| Enllaços | |
| Bibliografia | |