2. [GEC, VI, 276] 1 Personificació indeterminada de forces de la natura o de l'ànima humana. Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals. Tanmateix, hom diferencià aviat elsdimonis bons, o esperits guardians (com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates), que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l'espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents, o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l'existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristal·litzaren d'una manera definitiva en el cristianisme. 2 Diable 1, 2 i 3. Món, dimoni i carn. Què dimonis vols? Aquest noi és un dimoni! Dimoni de vailet!