0. [Introducció: Les mansions dels cors dels creients]
En el nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós. La lloança a Déu, Senyor dels mons, i que la seua pau s'estenga sobre els Seus lleials servidors i escollits, i la Seua benedicció sobre el nostre senyor Muh·ammad, la seua família, i tots els seus companys.
El ayh [mestre] Abû-l-H·asan An-Nûrî (que Déu se n'apiade) digué: hi ha quatre mansions en els cors. I això és així perquè Déu --enaltit siga-- donà al cor quatre noms: pit [s·adr], cor [qalb], cor profund [fuad], i cor recòndit [lubb]. El pit [s·adr] és la seu de la submissió [islâm], ja que Déu --enaltit siga-- va deixar dit: (Alcorà 39: 22): «aquell a qui Déu ha obert el seu pit [s·adr] a l'Islam...»
]]pit [s·adr] | cor [qalb] | cor profund [fuad] | cor recòndit [lubb] |
---|---|---|---|
seu de la submissió [islâm] | seu de la fe [imân] | seu de la gnosi (marifa) | seu de la proclamació de la Unitat de Déu [tawh·îd] |
(Alcorà 39: 22): «aquell a qui Déu ha obert el seu pit [s·adr] a l'Islam...» | (Alcorà 49: 7): «Déu us ha fet amar la fe i l'ha embellida en els vostres cors [qulûb]» | (Alcorà 53: 11): «El cor profund [fuad] [de Muh·ammad] no enganya [sobre] el que va veure. / Dubtareu d'ell perquè veu?» | (Alcorà 3: 190): «Hi ha certament signes per als dotats d'enteniment [lubâb]» |
Hi ha tres llums en el cor del gnòstic:
La gnosi és com el sol, la intel·ligència com la lluna, i la ciència com els estels. Llavors la llum de la gnosi estén un vel sobre la passió [hawà], i la llum de l'intel·lecte estén un vel sobre la concupiscència [ahwa], i la llum de la ciència estén un vel sobre la ignorància [jahl]. Llavors, per la llum de la gnosi el gnòstic contempla el seu Senyor --enaltit siga--; i per la llum de la ciència, viu d'acord amb aqueixa Veritat.
llum de la gnosi [marifa] | llum de l'intel·lecte [aql] | llum de la ciència [ilm] |
---|---|---|
el sol | la lluna | els estels |
vel sobre la passió [hawà] | vel sobre la concupiscència [ahwa] | vel sobre la ignorància [jahl] |
La primera cosa que apareix en el cor d'aquell a qui Déu desitja la felicitat és una llum. Aquesta llum esdevé llavors brillantor, després un raig, després una lluna i finalment un sol. Llavors, tan aviat com aquesta llum apareix en el cor, el món i tot el que conté perd valor [per al gnòstic]. I quan [la llum] esdevé una lluna, [el gnòstic] ja no contempla aquest món ni el que hi ha, ni el més enllà amb tot quant podria oferir: no coneix res més sinó el seu Senyor --enaltit siga--. Llavors el seu cos és llum, i el seu cor és llum, i llum també és la seua paraula: «Llum sobre Llum! Déu dirigeix a la Seua Llum a qui Ell vol!» (Alcorà 24: 35).