¤
¤
¤
¤
¤
utopia f
1 polít Concepció imaginària d'un govern
ideal. 2 Concepció d'un ideal irrealitzable.
utòpic
-a adj 1 Relatiu o pertanyent a la utopia. 2 Que
constitueix una utopia. Un projecte utòpic.
utòpicament
adv D'una manera utòpica.
utopista
m i f 1 Persona que concep utopies. 2 Persona que és
afectada a concebre utopies.
¤
¤
¤
utopia 1839, DLab., del ll. mod. utopia, creat per l'humanista angl. Thomas More (1477-1535) com a títol de la seva obra De Nova Insula Utopia, comp. a partir del gr. oú 'no' i tópos 'lloc'.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Utopia
¤
¤
A la recerca d'un espai de puresa que voldria alliberar-se de la lamentable imatge de l'home contemporani, esclau de les màquines i dels comandaments a distància, del sou a final de mes i de les vacances obligatòries pagades en llocs plens d'humanitat inhòspita, de la incomunicació de la comunicació, de la velocitat per arribar prompte Enlloc, de l'avidesa de saber que produeix la màxima estultícia, del prestigi que amaga el desprestigi i la baixesa moral dels éssers individuals i col·lectius, de la bellesa aparent, de la lletgesa dissimulada, de la petulància del fals progrés que condueix els cors i els esperits al retrocés.
¤
¤
«"Tot pensament té una acció paral·lela.»"
«"En el moment que entrares en aquest regne de formes una escala d'escapament et fou posada.»"
¤
¤
El primer terme que figura en el títol d'aquest esbós presenta, potser, l'aspecte d'un neologisme encara per justificar. Tanmateix no és en si ni més ni menys insòlit que els termes d'egiptologia, assiriologia, elamologia, turcologia, etc., entrats en diferents dates en l'ús corrent, perquè els termes així compostos tenen l'avantatge de tematitzar un conjunt de recerques, tot simplificant les al·lusions i tot dispensant de recórrer a les perífrasis. Igualment el terme d'iranologia, tot i que encara no ha entrat en l'ús corrent, ha estat ja oficialment enregistrat. El Larousse mensual, desembre de 1948, p. 182, en defineix així el sentit: «Estudi de l'Iran en la seua totalitat i en la seua constància com a unitat cultural.» Si ens referim ací a aquesta autoritat, no és pas amb alguna secreta intenció humorística, sinó més prompte perquè ens sentim una mica responsables d'aquesta definició. Del seu enunciat resulta que existeix un univers espiritual iranià que forma un conjunt de contorns definits,i del qual una llei interior constant assegura la unitat a través de vicissituds múltiples.
¤
¤
La literatura islàmica visionària és considerable, tant en llengua àrab com en llengua persa. Les versions i els comentaris que s'han fet del Mi'râj, de l'assumpció celest del Profeta, la nit d'aquesta experiència visionària que han aspirat a reproduir i a reviure tots els místics de l'Islam, aquestes versions per si soles, i llurs variants, presenten proporcions considerables. Caldria afegir-hi, des del punt de vista xiïta, una vasta literatura visionària relativa a les aparicions de cadascun dels Dotze Imâms i d'aquella que és l'origen del seu llinatge: Fâtima, la filla del Profeta.
¤
¤
¤