«Ja fa temps que la propagació
de pseudoesoterismes a Occident ha fet tornar sospitosos els termes
mateixos d'esoterisme i d'esotèric. Desitjaríem que el
lector començara per parar-se a «repensar» etimològicament
els termes en qüestió. L'expressió grega
J ª>T [tà éxô]
designa les coses exteriors, «exotèriques»;J
ªFT [tà ésô] designa les coses
interiors, «esotèriques». Convindria preferir-hi els
termes d'«interiorisme» i d'«interioristes»?
Aquestes termes, derivats del llatí, serien perfectament
exactes, però és de témer que en els nostres dies
la idea de «món interior», de «realitat interior»,
no desperte en molts la idea d'un subjectivisme o d'un psicologisme
que estan absolutament fora de lloc en els nostres pensadors. Els
universos interiors no són per a ells ni més ni menys
que els universos espirituals, i reivindiquen, amb un perfecte rigor
ontològic, una «objectivitat»sui generis,
diferent, certament, del que nosaltres entenem correntment amb aquest
mot. Cal dir que el contrast i la complementaritat que marquen els
termes àrabs zâhir i bâtin
corresponen perfectament a la relació que marquen els termes «exotèric»
i «esotèric», exterior i interior, aparent i amagat,
fenomen i numen etc. Es tracta de diferenciar els graus de penetració
en la «realitat del real». Certament, la condició
humana es tal que l'accés al que marquen el terme «esotèric»
i els termes emparentats, no pot obrir-se indiferentment a tothom. El
fenomen de massa està exclòs ací. En un medi
tradicional, aquesta limitació es reconeix com una necessitat
inherent a la natura humana. Rûzbehân parlarà dels «esoteristes»
com «els ulls pels quals Déu mira encara el món».
El que s'anomena bâtin no desperta tampoc, en un medi
tradicional, la idea de «petites capelles» que han fet
tornar sospitoses a Occident, no sense raó, els
pseudoesoterismes. I encara voldríem dir amb un escriptor dels
nostres dies: poc importa que les capelles siguen petites, sempre que
s'hi honoren grans sants!
Henry Corbin (En Islam iranien, I, XIV-XVI)