1 Coneixement intuïtiu i perfecte de la divinitat i de
les seves relacions amb el món i amb l'home. Per als gnòstics
es contraposa a la ciència (coneixement profà) i a la fe
(coneixement imperfecte). 2 Gnosticisme.
[GEC, VIII, p. 149].
Quant al mot gnosi, és d'aquells
que provoquen els pitjors malentesos, en la mesura mateixa que és
solidari d'un esoterisme no menys mal comprés. Cal recordar que
els investigadors subratllen particularment en els nostres dies que el
terme «gnosticisme», que designa els sistemes gnòstics
dels primers segles de l'era cristiana, no abasta la totalitat del
fenomen «gnosi»? No cal buscar, doncs, en tot el que és
gnosi, l'equivalent exacte d'aquests mateixos sistemes. Hi ha
una gnosi jueva, una gnosi cristiana, una gnosi islàmica, una
gnosi búdica. La dissort és que, superficialment
informats, molts parlen de la gnosi com d'una mitologia, per tal com
no disposen d'aquest univers que els nostres filòsofs ens
ensenyaran a conéixer com a mundus imaginalis. O bé
hom en parlarà com d'un saber, una racionalització que
substitueix la fe, tot oblidant precisament que la gnosi, perquè
és gnosi, sobrepassatoto caelo aquesta manera de
plantejar el problema en termes de creure i de saber.
La gnosi és, com a tal, coneixement salvador o salvífic:
salvífic en tant que coneixement, i coneixement en tant que
salvífic. És, doncs, un coneixement que no pot ser
actualitzat si no és al preu d'un nou naixement, un naixement
espiritual. És un coneixement que porta en si, com a tal, un
caràcter sacramental. Des d'aquest punt de vista la idea de
gnosi és inseparable de la de coneixement místic (ma'rifat,
'irfân). Se'n trobarà ací la il·lustració
tant en la gnosi shî'ita ('irfân-e shî' î)
com en l'Ishrâq de Sohrawardî. Des d'aquest punt
de vista, també, tot refús de la gnosi, per més «pietosament»
motivat que estiga, conté en si el germen de l'agnosticisme.
L'agnòstic no és, com vol l'ús banal del
mot, qui refusa una fe confessional, sinó qui, pronunciant el
divorci entre el pensament i l'ésser, es tanca en si mateix i
vol tancar als altres l'accés als universos que obre la gnosi,
les dades immediates de la qual tenen lloc en el «món
interior», és a dir «esotèric». Tot això
ens sembla essencial per a comprendre els pensadors de què
tractarem ací.
Henry Corbin (En
Islam iranien, I, XIV-XVI)