Glossari de La Terra d'Enlloc: C


Càncer

  • El signe del Cranc

Capricorn

  • El signe del Boc

cases astrològiques

  • Les cases de la inconsciència

Castaneda, Carlos

Para mí sólo recorrer los caminos que tienen corazón, cualquier camino que tenga corazón. Por ahí yo recorro, y la única prueba que vale es atravesar todo su largo. Y por ahí yo recorro mirando, mirando, sin aliento.

Carlos Castaneda, Las enseñanzas de don Juan

  • xamanisme

  • catarisme


    • [Gardère 1996] = Michel Gardère. Rituals càtars. Palma de Mallorca: J. J. de Olañeta, editor. 1996.
    • [Mestre 1994] = Jesús Mestre i Godes. Els càtars. Problema religiós, pretext polític. Barcelona: Edicions 62 . 1994.
    • [Mestre 1995] = Jesús Mestre i Godes. Viatge al país dels càtars. Barcelona: Edicions 62. 1995.
    • [Nelli ] = René Nelli. L'eròtica dels trobadors
    • [DR1997: 266-270]. Kalmann Sass: "cátaros y catarismo".

    ciència

    Dilluns, 30 d'abril de 2001. Ciència tradicional i ciència moderna. Extrac aquest fragment traduït de l'espanyol d'un article de Titus Burckhardt [«Las ciencias tradicionales en Fez», Símbolos, J.J. de Olañeta, Palma de Mallorca, 1997]: «La ciència tradicional (al-´ilmu-t-taglîdî) i la ciència moderna poc o res en tenen en comú; no tenen la mateixa arrel ni produeixen els mateixos fruits. Qui diu tradició diu transmissió; es tracta d'una transmissió essencial d'origen no humà, destinada a assegurar la continuïtat d'una influència espiritual i una ciència íntegra que, si es perdien, no podrien ser reconstituïdes per esforços humans. Completament distinta és la naturalesa de la ciència moderna, que es fonamenta en l'experiència sensible, en quelcom, doncs, que en principi és accessible a tothom, de manera que aquesta ciència sempre es pot reconstituir a partir de zero, a condició que dispose de les experiències suficients. Tal condició, d'altra banda, és difícil de complir, ja que les experiències científiques i les conclusions que se'n trauen s'acumulen en una progressió tal que s'ha fet impossible abastar-ne la totalitat. L'experiència sensible, praticada metòdicament i com a única aproximació a la realitat, se sumeix en la indefinida multitud de fenòmens físics i corre el risc, per això mateix, d'oblidar el propi centre de partida: l'home en la seua natura íntegra, l'home que no és tan sols una dada física, sinó alhora cos, ànima i esperit (yasad, nafs, rûh).»


    cor

    En l'esquema vertical del cos humà tres són els punts principals: el cervell, el cor i el sexe. Però el central és el segon i per aqueixa situació adquireix el privilegi de concentrar en certa manera la idea dels altres dos.El cor és l'única víscera que els egipcis deixaven a l'interior de la mòmia, com a centre necessari al cos per a l'eternitat (tot centre és el símbol de l'eternitat, atês que el temps és el moviment extern de la roda de les coses i, al bell mig, hi ha el "motor immòbil", segons Aristòtil). En la doctrina tradicional, el cor és el veritable seient de la intel·ligència, i el cervell només n'és l'instrument de realització; per això, en el sistema analògic antic, que demostra la profunditat dels conceptes i llur persistència, al cervell correspon la lluna i al cor el sol. Totes les imatges de centre s'han relacionat amb el cor, bé com a correspondències o com a substitucions, tals com la copa, el cofre i la caverna. Segons els alquimistes, el cor és la imatge important del sol en l'home, com l'or és la imatge del sol en la terra. La importància de l'amor en la mística doctrina de la unitat explica que aquell es funda també en el sentit simbòlic del cor, ja que estimar només és sentir una força que impulsa en un sentit determinat cap a un centre donat. En els emblemes, doncs, el cor significa l'amor com a centre d'il·luminació i felicitat, per la qual cosa apareix rematat per flames, una creu, la flor de lis, o una corona.

    Juan-Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos

    Gents del nostre temps, responeu a la nostra invitació, convoquem a l'harmonia per la visió del cor.

    Vine, doncs, beu i apaga la set en els nostres oceans: s'hi troba el guariment de les passions que dispersen.

    Per als cors malalts de ceguesa, hi ha metge més docte que el dikr de poderosa al·lusió?

    Xeic Abdelkàder Ben Abú Smaha (segle XVI)

  • Nûrî de Bagdad: Les mansions dels cors
  • El sutra del cor

  • Corbin, Henry (1903-1978)

    Matèries Citació Autor(s) Títol Lloc Editorial
    Antropologia espiritualitat religions islam filosofia persa Corbin 1971a Henry Corbin En Islam iranien. Aspects spirituels et philosophiques, I: Le shî'isme duodécimain París Gallimard
    Antropologia espiritualitat religions islam filosofia persa Corbin 1971b Henry Corbin En Islam iranien. Aspects spirituels et philosophiques, II: Sohrawardî et les platoniciens de Perse París Gallimard
    Antropologia espiritualitat religions islam filosofia persa Corbin 1971c Henry Corbin En Islam iranien. Aspects spirituels et philosophiques, III: Les fidèles d'amour. Shî'isme et soufisme París Gallimard
    Antropologia espiritualitat religions islam filosofia persa Corbin 1971d Henry Corbin En Islam iranien. Aspects spirituels et philosophiques, IV: L'École d'Ispahan. L'École Shaykhie. Le douzième imâm París Gallimard
    Antropologia espiritualitat islam filosofia Corbin 1981 Henry Corbin La philosophie iranienne islamique aux XVIIe et XVIIIe siècles París Buchet/Chastel
    Antropologia espiritualitat monoteisme Corbin 1981 Henry Corbin Le paradoxe du monothéisme París Éditions de l'Herne
    Antropologia espiritualitat angelologia Corbin 1983 Henry Corbin L'homme et son ange. Initiation et chevalerie spirituelle París Fayard
    Antropologia espiritualitat religions islam sufisme persa Corbin 1987 Henry Corbin L'homme de lumière dans le soufisme iranien Sisteron Éditions Présence
    Antropologia espiritualitat religions islam sufisme ´Arabî Corbin 1993 Henry Corbin La imaginación creadora en el sufismo de Ibn ´Arabî Barcelona Ediciones Destino
    Literatura àrab medieval prosa narrativa s10 Corbin 1995 Henry Corbin Avicena y el relato visionario. Estudio sobre el ciclo de los relatos avicenianos Barcelona Ediciones Paidós
    Antropologia espiritualitat religions islam xiïsme iranià + mazdeisme Corbin 1996 Henry Corbin Cuerpo espiritual y Tierra celeste. Del Irán mazdeísta al Irán chiíta Madrid Ediciones Siruela
  • Aperçus sur l'œuvre de Henry Corbin


  • © Salvador Jàfer i Sanxis
    La Terra d'Enlloc

    València, abril de 2002-juliol de 2008