Llengües>Indoeuropeu>Itàlic>Llatí>Romànic
[GEC, XII, 724-725]: llengües romàniques Llengües derivades del llatí parlat, anomenat vulgar, no del llatí clàssic. Mostren aquest origen especialment en llur lèxic fonamental i en llur estructura morfo-sintàctica: així el romanès, tot i posseir un lèxic majoritàriament no llatí, és llengua romànica per la seva estructura gramatical i el seu vocabulari bàsic. Aquestes llengües, també dites neollatines, tenen el llatí com a base i punt de partida, però han estat afaiçonades, al llarg dels segles, per factors diversos: el substrat (ibèric a Hispània, cèltic a Itàlia, etrusc a la Toscana), el superstrat (aràbic a les llengües ibero-romàniques, eslau al romanès, germànic al francès), la dialectalització ja itàlica (amb les seves conseqüències disgregadores a l'hora de la colonització), la formació de cultismes a partir del llatí i del grec, els manlleus constants a d'altres llengües (del francès a l'anglès, del català al castellà i a l'inrevés) per transaccions comercials, prestigi cultural, etc. Quant al nom, té relació amb Romanus, que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d'àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d'un sentit lingüístic; al seu costat sorgí Romania (paral·lel de Gallia, Hispania, etc). Més tard, romanus (i romanicus) s'especialitzà en el sentit de 'llengua vulgar' oposada a latinus 'llengua correcta, culta'; de la variant romanice deriva el francès romanz (i roman), el castellà romance, el català romanç, l'italià romanzo, etc, per indicar les llengües que són producte de l'evolució popular, ininterrompuda, del llatí parlat. Friedrich Diez, fundador de la lingüística romànica, és autor de la primera classificació de les llengües neollatines. Basant-se en criteris polítics i literaris, només en destrià sis: romanès, italià, francès, occità, castellà i portuguès. El progrés de la investigació i l'afinament de cristeris ha acrescut aquell nombre fins a onze. Segons la classificació i els agrupaments que n'ha fet Tagliavini, són: el romanès, el dalmàtic, l'italià, el sard, el reto-romànic, el francès, el franco-provençal, l'occità, el català, els castellà i el portuguès. És difícil a vegades de situar una llengua en un grup o altre. Per això algunes llengües es troben a cavall de dos grups. El dalmàtic s'extingí cap a la fi del segle XIX. Dins l'occità, el gascó presenta fortes peculiaritats. No tots els territoris sotmesos a Roma s'hi han mantigut lingüísticament fidels: el llatí de les Illes Britàniques, Malta i Nord d'Àfrica desaparegué i avui aquestes terres formen laRomània perduda (Romània). (Joan Veny i Clar)
[GEC, XII, 722]: Romània Conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí (romànic). Des d'un punt de vista, es divideix en Romànica occidental i Romània oriental. La primera, situada al nord de la línia que va de la Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques (AMICA portuguès, castellà, català amiga) i manté la -s (DUOS català dos, francès antic deus); la Romània oriental conserva les oclusives (italià amica) i perd la -s (italià due). Wartburg ha proposat una altra divisió sincrònica, en tres grups: romanès; francès; les altres llengües. Una divisió en Romània meridional (castellà, portuguès, italià meridional, romanès i llatí africà) i Romània septentrional no ha tingut gaire acceptació. La Romània nova comprèn les terres colonitzades per pobles romànics europeus que hi trasplantaren llur llengua (Amèrica del Sud, Amèrica Central, etc). (Joan Veny)
51= |
ROMÀNIC filozona |
||
51-A |
ITALIANO + ROMÂNEASCA conjunt |
||
51-AA |
ITALIANO + ROMÂNEASCA cadena |
||
51-AAA |
ITALIANO + PORTUGUÊS xarxa |
||
51-AAA-a | Português + Galego | ||
51-AAA-b | Español | ||
51-AAA-c | Astur + Leonés | ||
51-AAA-d | Aragonés + Benasqués | ||
51-AAA-e | Català + Valencià | ||
51-AAA-f | Gascou + Biarnés | ||
51-AAA-g | Provençau + Lengadocian | ||
51-AAA-h | Gallo + Wallon | ||
51-AAA-i | Français | ||
51-AAA-j | Lyonnais + Valdôtain | ||
51-AAA-k | Rumantsch + Grischun | ||
51-AAA-l | Nones + Cadorino | ||
51-AAA-m | Furlan | ||
51-AAA-n | Venetan | ||
51-AAA-o | Lombardo + Emiliano | ||
51-AAA-p | Corsu | ||
51-AAA-q | Italiano | ||
51-AAA-r | Napoletano + Siciliano | ||
51-AAA-s | Sardu | ||
51-AAA-t | Vegliot + Ragusan | ||
51-AAB |
LATINE + LADINO xarxa nocional |
||
51-AAB-a | Latine | ||
51-AAB-b | Ladino + Djudezmo | ||
51-AAB-c | Lingua-Franca | ||
51-AAB-d | Esperanto + Novial | ||
51-AAC |
CRIOULO + CRÉOLE xarxa |
||
51-AAC-a | Crioulo | ||
51-AAC-b | Criollo | ||
51-AAC-c | Créole | ||
51-AAD |
ROMÂNEASCA + ARMÂNEASCA xarxa |
||
51-AAD-a | Jeiani + Susnjevica | ||
51-AAD-b | Armâneasca + Meglenitsa | ||
51-AAD-c | Româneasca + Moldova |