La Terra d'Enlloc / Llengües / Indoeuropeu (IE)

Els indoeuropeus i les llengües indoeuropees


Indoeuropeu (IE) [Linguasphere=5]



POBLES I LLENGÜES INDOEUROPEES

(Bernard Sergent, Les Indo-Européens, Payot, 1995)

  • EL GRUP DEL NORD-OEST
  • La superfamília italocèltica
  • La família macrocèltica
  • Les llengües cèltiques antigues
  • El gàl·lic
  • El celtíber
  • El lepòntic
  • Altres llengües cèltiques antigues: Escòcia, Anatòlia del nord-oest
  • Les llengües cèltiques actuals
  • El grup britònic
  • El grup goidèlic
  • Els dialectes lígurs
  • La família macroitàlica
  • El grup oscoumbre
  • El grup llatinofaliscà
  • El vènet
  • Els grups d'Ístria, de Panònia i de Dalmàcia
  • El rètic
  • Les llengües antigues de Sicília
  • El bloc del nord-oest (belgues)
  • La família germànica
  • El germànic oriental: el gòtic
  • El germànic septentrional
  • El germànic occidental
  • La superfamília baltobalcànica
  • La família macrobàltica
  • Les llengües bàltiques
  • El prussià antic
  • El lituà
  • El letó
  • Les llengües eslaves
  • L'eslau oriental
  • El rus
  • El bielo-rús
  • L'ucraïnès
  • L'eslau meridional
  • L'eslovè
  • El serbocroat
  • El macedoni
  • El búlgar
  • L'eslavònic
  • L'eslau occidental
  • El polonès
  • L'eslovac
  • El txec
  • El grup balcànic
  • L'albanès
  • El gueg
  • El tosc
  • La família tràcia
  • Els dardanis
  • L'il·liromessapi
  • Suditàlics i filistins
  • El grup arxi-cutxi
  • EL GRUP DEL SUD-EST
  • EL GRUP ANATÒLIC
  • LES LLENGÜES INDOEUROPEES D'ESTATUT INDETERMINAT
  • LES LLENGÜES HIPOTÈTICAMENT INDOEUROPEES

  • BALTOSLAU

    BÀLTIC

    PRUSSIÀ ANTIC

    LITUÀ

    LETÓ

    ESLAU

    ESLAU OEST

    POLONÊS
    ESLOVAC
    TXEC

    ESLAU SUD

    ESLOVÊ
    SERBOCROAT
    MACEDONI
    BÚLGAR
    ESLAVÒNIC O ESLAU ANTIC ECLESIÀSTIC

    ESLAU EST

    RUS
    BIELO-RÚS
    UCRAÏNÉS

    GERMÀNIC

    GERMÀNIC NORD

    GERMÀNIC OEST

    GERMÀNIC EST


    CÈLTIC

    INSULAR

    CONTINENTAL

    ITÀLIC


    LLATINOFALISC


    LLATÍ


    LLENGÜES ROMÀNIQUES

    FALISC


    OSCO-UMBRE


    OSC


    UMBRE


    IL·LÍRIC


    ALBANÉS

    GUEG

    TOSC


    TRACI


    HEL·LÈNIC

    GREC


    ARMENI


    FRIGI


    ANATÒLIC

    LIDI

    LICI

    LÚVIC JEROGLÍFIC

    LÚVIC

    PALAIC

    HITITA


    INDOIRÀNIC

    IRÀNIC

    NURISTÀNIC

    DÀRDIC

    ÍNDIC


    TOCARI

    TOCARI A

    TOCARI B


    Descripció
    Nom emprat convencionalment (i equivalent a l'alemany indogermanisch [indogermànic] i a l'anglès aryan [ari]) per a designar la llengua parlada en una regió no ben determinada de la planura europea (costes de la mar Bàltica, vall del Danubi, Ucraïna) a la fi del neolític i al començament de l'edat del bronze (c. 3000-2000 aC), i de la qual no han estat conservats documents escrits de cap mena. Gràcies a la lingüística comparada (Bopp) i als neogramàtics (Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli) hom n'ha pogut conèixer, en gran part, l'estructura fònica i gramatical, així com també el vocabulari. Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat (pare: antic indi pitár, avèstic pitar, grec patér, llatí pater, osc patir, gòtic fadar [alemany Vater, anglès father], tokhari B pâcer, irlandès athir) no és deguda a l'atzar, sinó que cal atribuir-la o bé a un préstec lingüístic, o bé a una forma d'una llengua que ha originat totes les altres, o bé a una forma, que no és documentada, i que n'origina d'altres. Aquest darrer fóra el cas de l'indoeuropeu, que únicament ha pogut ésser reconstruït amb l'ajut del mètode comparatiu. Així, les formes primigènies solen anar precedides d'un asterisc (*pâter) per a indicar que es tracta de formes reconstruïdes teòricament i no documentades. Hom estableix, a partir d'un vocabulari fonamental, sèries de correspondències que defineixen el parentiu entre les diverses llengües i que permeten de conèixer els principals trets de l'estructura i del vocabulari de la llengua originària. D'aquesta manera, hom ha pogut demostrar que la majoria de les llengues conegudes d'Europa (llevat del basc, de l'hongarès i del finès), del SW de l'Àsia i de l'Índia són emparentades i deriven d'una llengua única. Resta establerta l'existència d'una família lingüística indoeuropea que comprèn diversos grups: l'indoirànic (o ari), l'anatòlic (amb l'hittita cuneïforme, el luvi, el palaic, l'hittita jeroglífic, el lici, el lidi, el frigi i l'armeni), el traci, el grec (documentat ja a partir del 1400 aC en les tauletes micèniques), l'il·liri, l'albanès, el vènet, l'itàlic (sobretot el llatí, l'osc i l'umbre), el bàltic, l'eslau, el germànic i el cèltic. Amb tot . l'indoeuropeu, llengua relativament recent (3000-2000 aC), no pot ésser conegut d'una manera exhaustiva. Suposa l'existència d'una unitat ètnica i cultural, bé que dotada d'una unitat lingüística no perfectament homogènia, sinó dotada d'una divisió dialectal (llengües centum i llengües satam) més recent. És en aquest sentit que la unitat de la llengua que representa l'indoeuropeu no és equiparable a la unitat de raça: en cap moment no existí una raça indoeuropea o ària, i la interpretació mítica d'aquesta raça, feta a partir de l'ascendència lingüística indoeuropea, ha d'ésser considerada abusiva. (Martín S. Ruipérez). [GEC, VIII, p. 599].
    Denominacions [Ethnologue 1996]:
    Nombre de parlants
    Geografia Bé que originaris d'Euràsia, els parlants de llengües indoeuropees actuals s'estenen per tot el món.
    Filiació lingüística Nostràtic Indoeuropeu
    Classificació actual
    Tipologia lingüística
    Sociolingüística
    Etnologia
    Individu d'un poble d'origen obscur (bé que actualment alguns historiadors el consideren oriünd de les estepes asiàtiques), que, per raons de clima i per motius sòcio-econòmics, efectuà diverses migracions vers del Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l'altiplà de l'Iran i el nord de la península indostànica (segle XIII aC), i també, posteriorment (c. segle XI aC), vers el nord d'Alemanya, les illes Britàniques, França, la Península Ibèrica i Itàlia. Coneixedors de la metal·lúrgia del bronze i de la del ferro, els indoeuropeus s'imposaren damunt els pobladors primitius de les diverses regions amb llurs costums i llur civilització.

    Classificació panoràmica (llengües extingides i vives)
    indoirànic [58+59]
    • 1.1. indoari: índic [59]
    • 1.1.1. antic
      • (sànscrit,
      • vèdic
      • i clàssic);
    • 1.1.2. mitjà
      • (pràcrits
        • [pâisâci,
        • saurasênî,
        • mâghadî,
        • mâhârâstrî]
      • pali,
      • apabharmsa);
    • 1.1.3. modern: indoari
      • lahnda, sindhi; mahrati;
      • bengali, oriya, assamès, bihari;
      • hindi oriental; hindi [occidental]/urdú, panjabi, gujarati, rajastani
      • pahari: nepalí (gurkhali), kumaoni, garhwali
      • dàrdic: kohistani, caixmiri, xina, kafir
      • singalès
      • parlars gitanos
    • 1.2. irànic:
    • 1.2.1. antic (avèstic [impròpiament: zend], persa antic, mede, escita);
    • 1.2.2. mitjà (persa mitjà, part; sogdià, saka, corasmià);
    • 1.2.3. modern;
    itàlic
    • 2.1. antic (osc, umbre; llatí);
    • 2.2. modern (romànic): dàlmata, sard, romanès, italià, francès, occità (abusivament, provençal; també llengua d'oc), català, franco-provençal, romanx (reto-romànic, rètic), castellà, portuguès/gallec/galaico-portuguès;
    germànic
    • 3.1. antic: gòtic; anglo-saxó;
    • 3.2. modern: islandès, noruec (landsmål, nynorsk), feroès, suec, danès (Noruega: riksmål, bookmål); anglès, frisó; baix alemany (Plattdeutsch, Niederdeutsch), neerlandès, afrikaans; [alt] alemany (Hochdeutsch), jiddish, luxemburguès (letzeburgesch);
    cèltic
    • 4.1. antic: gàl·lic;
    • 4.2. modern:
      • bretó, còrnic, gal·lès;
      • irlandès, escocès (lallans, erse), manx;
    bàltic
    eslau
    • 6.1. antic:
    • 6.2. modern:
      • grup oriental: rus, ucraïnès, bielorús (o rus blanc);
      • grup occidental: polonès, polàbic, eslovinç, caixubi, sòrab (wend, lusaci), txec, eslovac;
      • grup meridional: eslovè, serbi/croat, macedoni, búlgar;
    albanès
    armeni
    grec
    llengües antigues de parentiu desconegut
    • 1. [Àsia Menor] [anatòlic] : hittita cuneïforme i jeroglífic, lúvic, palaic, frigi, lici, lidi;
    • 2. [Mediterrani:] traci, macedoni, il·liri, mesàpic, vènet, ligur;
    • 3. [Sinkiang:] tocari A i B.

    Enllaços