Indoeuropeu Indoirànic

Descripció	Llengua indoeuropea parlada pel poble ari. Hom pot reconstruir un sistema esquemàtic de la llengua a partir de l'indi i de l'irànic, que tenen molts punts de semblança exclusiva respecte a les altres llengües indoeuropees, especialment en la morfologia i el lèxic. [GEC, II, 437].
Denominacions	[Ethnologue 1996]:
Nombre de parlants
Geografia
Filiació lingüística	Indoeuropeu
Classificació	irànic nuristànic indoari [índic]
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia	ari ària Individu d'un antic poble de llengua indoeuropea que probablement habitava les estepes d'Àsia central i de Rússia meridional, on practicava la ramaderia i també l'agricultura i la caça. Ver el 2000 aC emigrà cap al sud i es dividí en dues branques, que s'instal·laren, respectivament, a l'Iran, a mitjan del segon mil·lenni, i a l'Índia septentrional, aproximadament el segle XII aC. El poble de la branca irànica, documentat des de la data més reculada, són els mitanni. La denominació d'ari correspon, per tant, a la branca indoirànica dels pobles de llengua indoeuropea. El mot ârya, que significa noble, ha estat aplicat tradicionalment pels pobles indis i irànics al tronc comú de llurs avantpassats. A part aquest fet, la similitud de les respectives llengües en l'etapa més antiga coneguda (avèstic i vèdic) confirma aquesta comunitat d'origen. Els motius que provocaren la divisió de l'antic poble ari han estat atribuïts per alguns autors a divergències religioses (irànic, índic). . Impròpiament. indoeuropeu. Aquesta designació fou emprada pels defensors de les doctrines germàniques racistes dels segles XIX i XX, les quals veien una pretesa raça ària (que coincidia aproximadament amb la nòrdica) a la qual atribuïen superioritat sobre els altres. [GEC, II, 437]

ari ària Individu d'un antic poble de llengua indoeuropea que probablement habitava les estepes d'Àsia central i de Rússia meridional, on practicava la ramaderia i també l'agricultura i la caça. Ver el 2000 aC emigrà cap al sud i es dividí en dues branques, que s'instal·laren, respectivament, a l'Iran, a mitjan del segon mil·lenni, i a l'Índia septentrional, aproximadament el segle XII aC. El poble de la branca irànica, documentat des de la data més reculada, són els mitanni. La denominació d'ari correspon, per tant, a la branca indoirànica dels pobles de llengua indoeuropea. El mot ârya, que significa noble, ha estat aplicat tradicionalment pels pobles indis i irànics al tronc comú de llurs avantpassats. A part aquest fet, la similitud de les respectives llengües en l'etapa més antiga coneguda (avèstic i vèdic) confirma aquesta comunitat d'origen. Els motius que provocaren la divisió de l'antic poble ari han estat atribuïts per alguns autors a divergències religioses (irànic, índic). .

Impròpiament. indoeuropeu. Aquesta designació fou emprada pels defensors de les doctrines germàniques racistes dels segles XIX i XX, les quals veien una pretesa raça ària (que coincidia aproximadament amb la nòrdica) a la qual atribuïen superioritat sobre els altres. [GEC, II, 437]