Rodamón G


[ ga, gabda, gaèlic, gagau, gallec, gal·lès, ganda, ge-pano-carib, geez, gelao, georgià, germànic, gikuyu, giramay, gitano, goldi, gondi, gonja-gimuja, gòtic, grec, guaicurú, guantxe, guaraní, guiliak, gujarati, gur, gurage, gurma ]


ga

llengua del grup kwa parlada a Ghana.

gabda (DR)

gaèlic (IE)

gagau (UI)

gallec (IE)

gal·lès (IE)

ganda

ge-pano-carib

geez (AF)

ge'ez etíop clàssic.

gelao (D)

georgià (CA)

germànic

gikuyu

giramay (AV)

gitano (IE)

[GEC, VIII, 133] Individu d'una de les tribus del NW de l'Índia, amb una llengua pròpia, que vers l'any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident (als Balcans, hom en troba el segle XIV). Adoptaven superficialment la religió dels països on residien; eren excel·lents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metal·listeria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls. Les dones exercien la quiromància i la mendicitat. Vers el principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s'encaminaren a l'Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència (per tal d'obtenir lletres de trànsit que legalitzessin llurs viatges). Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants a llurs caps: ducs i comtes d'Egipte (denominació que no es referia al país del Nil, sinó a "Gypte", suburbi zíngar de Modon, al Peloponès), de Bohèmia i de Grècia, etc. Arribaren a Castella i Portugal vers el 1415, a través dels Països Catalans, bé que posteriorment, creient-los egipcis, hom hagi cregut que procedien d'Andalusia, una de les zones on han influït més. També eren coneguts com a bohemis (pel fet que llurs primers salconduits coneguts emanaven de l'emperador Segimon I, rei de Bohèmia). Els Reis Catòlics ordenaren (pragmàtica de Medina del Campo, 1499) que en seixanta dies els zíngars es transformessin en llauradors, mesura utòpica, que només serví per a posar-los fora de la llei; els monarques següents enduriren les posicions i pràcticament arribaren a permetre'n l'assassinat impune. Aquesta situació dels gitanos no diferia essencialment de la que sofrien en altres països europeus d'ençà que el 1500 la dieta d'Augsburg decretà llur expulsió de l'imperi germànic. Des d'aleshores pràcticametn tots els països europeus dictaren disposicions semblants, que incloïen mutilacions, empresonaments, expulsions i àdhuc execucions contra els gitanos. El segle XVIII els corrents humanitaristes mitigaren aquestes mesures: Maria Teresa i Josep I d'Àustria iniciaren aquest canvi, que a l'estat espanyol fou obra de Carles III (1783), amb una pragmàtica que millorà llur condició i tractà de rehabilitar-los, sense tenir en compte, però, que es tractava d'un grup ètnic concret i considerant-los únicament com un conjunt de vagabunds. Des d'aleshores llur presència fou tolerada, poc o molt (encara foren perseguits a l'Alemanya nazi, en 1933-45); no assolí, però, una integració, que esdevé impossible per llur nomadisme i per llur forta tendència a l'endogàmia. Als Països Catalans, hom els troba ja l'any 1415; el futur Alfons IV de Catalunya-Aragó concedí guiatge a Tomàs, fill del "duc Bartomeu", per anar a Compostel·la en pelegrinatge; el 1416 la viala de Bagà socorregué "el comte de Grècia". S'estengueren per tots els Països Catalans; alguns grups han adoptat la llengua catalana, especialment a l'Empordà i al Rosselló. Molts s'han establert d'una manera relativament fixa en zones determinades -generalment suburbanes- de les ciutats principals, com Barcelona, València, Alacant, Tarragona, Figueres, Mataró, Elna, Perpinyà, etc. Alguns de llurs membres s'han destacat en el món de l'espectacle, com Carme Amaya i, més recentment, Peret, cantant que actua sovint en català. El tema dels gitanos ha estat conreat, en la literatura catalana, especialment per Juli Vallmitjana, i en pintura, per Isidre Nonell. (Amada López de Meneses).

// Llengua indo-ària, pròpia dels gitanos. A través de Pèrsia i Armènia s'estengué per Europa, i més tard arribà a Amèrica. Anomenat en gitano Romanîib, es divideix en les branques asiàtica, armènia i europea; els parlars gitanos de la Península Ibèrica reben el nom de caló. El sistema vocàlic del gitano és paral·lel al del sànscrit. La declinació presenta dos casos, el recte i l'oblic, i el vocabulari ha sofert moltes transformacions, segons els països. Sovint es presenta com a llengua secreta, de la qual només el vocabulari és gitano i la gramàtica és la de la llengua del país. //

Indo-Aryan Central zone Romani (7) Balkan (1) ROMANI, BALKAN [RMN] (Yugoslavia)
Northern (5) British (1) ROMANI, WELSH [RMW] (United Kingdom) Nordic (1) ROMANI, KALO FINNISH [RMF] (Finland) ROMANI, BALTIC [ROM] (Poland) ROMANI, CARPATHIAN [RMC] (Czech Republic) ROMANI, SINTE [RMO] (Yugoslavia)
Vlax (1) ROMANI, VLACH [RMY] (Romania).
Enllaços: www.unionromani.org //

Llenguatges gitanos: Gypsy languages (16) ANGLOROMANI: United Kingdom CALO: Spain DOMARI: Iran LOMAVREN: Armenia ROMANI, BALKAN: Yugoslavia ROMANI, BALTIC: Latvia ROMANI, CARPATHIAN: Czech Republic ROMANI, KALO FINNISH: Finland ROMANI, SINTE: Yugoslavia ROMANI, VLACH: Romania ROMANI, WELSH: United Kingdom ROMANO-GREEK: Greece ROMANO-SERBIAN: Yugoslavia TRAVELLER DANISH: Denmark TRAVELLER NORWEGIAN: Norway TRAVELLER SWEDISH: Sweden.

goldi (AL)

gondi (DR)

gonja-gimuja

gòtic (IE)

grec (IE)

guaicurú (AI)


guantxe (AF)

Etnologia: guantxe
Llengües: Berber
Llengües uscomediterrànies

guaraní (AI)

guiliak (EU)

gujarati (IE)

gur (NKf/NCb/Gg)

Grup de llengües de la branca nígero-congolesa, anomenat també voltaic.

gurage (AF)

gurma (NK)