La Terra d'Enlloc / Rodamón C

caiapó (AI)

Denominacions	[Etnologue 1996]: Kayapó (Kokraimoro) [TXU]
Nombre de parlants	4.000 (1994 SIL), on s'inclouen 469 xikrin (1986 SIL).
Geografia	Parc Xingú, Mato Grosso, Pará meridional. 9 poblats.
Filiació lingüística	Macro-Ge, Ge-Kaingang, Ge, Nord-oest, Kayapo
Dialectes	XIKRIN (XUKRU, DIORE), KARARAÓ, KAYAPÓ-kRADAÚ. Aquests dialectes difereixen molt poc. A vegades els poblats són llistats com a dialectes: Txukuhamai (Txucarramãe), Gorotire, Kube-Kran-Kenh (Cabeça Pelada), Menkragnotire (Mentuktire, Kuben-Kragnotire, Gente Preta, Kubenkrangnoti, Kubenkrankegn, Menkrangnoti), Pacajá.
Tipologia lingüística	SOV
Sociolingüística
Etnologia	[GEC, IV, 99]: Individu d'un conjunt de tribus indígenes del Brasil, de la família ge, situades entre el curs mitjà del riu Araguaia i del Xingu.

---

caixmirí (IE)

Descripció	[GEC, IV, 109]: Llengua indoària o índica parlada per prop de 2.000.000 de persones (1961) a la vall de Caixmir i a les muntanes veïnes. Pertany originàriament al grup dàrdic, però ha rebut fortes influències literàries del sànscrit. Presenta trets morfològics arcaïtzants. És escrit en l'alfabet Sharada, derivat del devanagari. Ha estat el vehicle d'una de les literatures índies.
Denominacions	[Ethnologue 1996]: KASHMIRI (KESHUR, KASCHEMIRI, CASHMIRI, CASHMEEREE, KACMIRI) [KSH]
Nombre de parlants	4,161,000 a l'Índia (1994 IMA); 105,000 al Pakistan (1993); 115,000 al Regne Unit(1991); 4,381,000 arreu del món.
Geografia	Jammu i Kashmir (52.29% de la població), Punjab, Uttar Pradesh, Delhi, Vall de Kaixmir.
Filiació lingüística	Indoeuropeu, Indoirànic, Indoari, Zona nord-oest, Dàrdic, Caixmirí
Dialectes	BAKAWALI, BUNJWALI, STANDARD KASHMIRI (KASHTAWARI), KISHTWARI, MIRASKI, POGULI, RAMBANI, RIASI, SHAH-MANSURI, SIRAJI OF DODA, SIRAJI-KASHMIRI, ZAYOLI, ZIRAK-BOLI.
Tipologia lingüística	SVO
Sociolingüística	Grau d'alfabetització: homes 36.29%, dones 15.88%; rural 21.63%, urbà 45.56% (cens de 1981). Altres fonts diuen que el 5% està alfabetitzat en caixmirí, el 5% en urdú. La literatura es remunta al 1400, amb una important poesia. Alfabet basat en el persa. No s'usa en l'educació primària. L'urdú i l'anglès s'usen com a segones llengües. Llengua nacional.
Etnologia	Mountain slope, valleys. Agriculturalists: rice, wheat, maize; craftsmen (weaving, carpets, carving, furniture, papier mache). Altitude: 6,000 feet. Muslim, Christian.

Classificació
Caixmirí (2)
KASHMIRI [KSH] (Índia)	KISHTWARI [KGA] (Índia)

---

caixubi (IE)

Descripció	Parlar eslau occidental relacionat amb el polonès, parlat pels caixubis.
Denominacions	[Ethnologue 1996]: KASHUBIAN (CASHUBIAN, CASSUBIAN) [CSB]
Nombre de parlants	200,000 (1993 Johnstone).
Geografia	A la vora esquerra del riu Vístula a la Polònia septentrional central, vora les costes del Bàltic, a l'oest de la badia de Gdansk, and a narrow strip inland, al sud-oest de Gdynia. Parlat també per uns 10,000 o 20,000 com a segona llengua al Canadà, Ontàrio Septentrional, al voltant de la Badia de Barry, a l'oest d'Ottawa.
Filiació lingüística	Indoeuropeu, Eslau, Occidental, Letxític
Dialectes	KASHUBIAN PROPER, SLOVINCIAN. Fortament germanitzat. Hi ha dialectes de transició entre el Caixubi Propi, l'Eslovè, i el Polonès.
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia	[GEC, IV, 109]: Individu d'una població eslava de la Pomerània oriental (Polònia), constituïda encara el 1960 per unes 200.000 persones establertes a l'oest de Danzig.

---

caldeu (AF)

Descripció	Nom donat impròpiament, sovint fins al començament del segle XX, a l'arameu
Denominacions	[Ethnologue 1996]:
Nombre de parlants
Geografia	Mesopotàmia, Sumer.
Filiació lingüística	Afroasiàtic, Semític
Dialectes
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia	[GEC IV, 140]: Individu d'un poble semita establert a Mesopotàmia a partir del segle IX aC. Habitaven l'antiga Sumer, zona actualment habitada per llurs descendents, els àrabs de les marjals, i eren organitzats en clans amb un cap que de vegades podia assolir l'hegemonia. Constituïren el nucli de resistència enfront de la dominació assíria i foren a la base del redreçament babilònic amb la dinastia anomenadacaldea o neobabilònica, establerta a partir del 625 aC amb Nabopolassar, la qual sobrevisqué a l'imperi assiri i durà fins al 539 aC.

---

caló (IE)

Descripció	[GEC, IV, 162] 1. Denominació que reben els diversos parlars gitanos de la península Ibèrica. Al segle XIX aparegueren els primers vocabularis de caló: els de Richard Bright (1817, 1818), de George Borrow (1841) i de Francisco Adolfo Coelho (1892). Els estudis de Joan Givanel i Mas (1919) i de Max-Léopold Wagner (1924) sobre el caló català (com a part integrant de l'argot barceloní) a causa de l'estat de corrupció de la llengua destrien difícilment els mots genuïns. Malgrat tot, poden ésser reconstruïdes algunes característiques del caló català dels segles XIX i XX, el qual conserva pocs trets del primitiu parlar gitano, que resten limitats generalment a les arrels d'uns quants termes. Alguns d'aquests termes han entrat a formar part del llenguatge popular català comú. Com a restes de la morfologia caló hi ha alguns sufixos amb valor semantic, com -ipén, que expressa el caràcter o la qualitat: catipén, 'pudor'; el sufix femení -í: busnó, 'home', busní, 'dona'; xavó, 'noi', xaví 'noia', així com la conservació de formes pronominals, man, manguis, 'jo, mi'. 2. Llenguatge secret, amb mots d'origen caló, usat per lladres, pillets o trinxes. Tendeix a la materialització dels conceptes: espardenyers per 'mossos d'esquadra'; fa ús de sufixos deformadors: pernilaig per 'pernil', blatinyi per 'blat', bordanya per 'borda'; d'abreviacions: llonga per 'llonganissa', bufa per 'bufetada'; de deformacions críptiques o jeroglífiques que fan difícil d'identificar el mot original: caravinagres per carrabiners; d'encreuaments fonètics i ideològics, i d'abundants metàfores i metonímies: xato per 'pistola', calent per 'cafè'. Diversos escriptors catalans l'han utilitzat circumstancialment: Josep Robrenyo, Julin Vallmitjana, Joan Pons i Massaveu, Joan Givanel, Pere Corominas, Salvador Espriu. (CCLl/CJG).
Denominacions	[Ethnologue 1996]: CALÓ (GITANO, ROMANÍ IBÈRIC, HISPANO-ROMANÍ) [RMR]
Nombre de parlants	40,000 to 140,000 in Spain; 10,000 to 20,000 in France; 5,000 in Portugal; 10,000 in Latin America; 65,000 to 175,000 in all countries. Some estimate up to 300,000 Gypsies in Spain.
Geografia	Espanya, França, Portugal, Amèrica Llatina.
Filiació lingüística	Indoeuropeu, Itàlic, Romànic, Italooccidental, Occidental, Iberoromànic, Septentrional, Central
Dialectes	CALÓ ESPANYOL, CALÓ PORTUGUÈS (CALÃO, LUSITANO-ROMANÍ), CALÓ CATALÀ, CALÓ BASC, CALÓ BRASILER.
Tipologia lingüística
Sociolingüística	A cryptological variety of Spanish (I. Hancock 1995). McLane found 300 to 400 words based on Romani, but no individual was acquainted with more than 100. The Iberian base for Calo is regional dialects, where the overlap is not distinct between Spanish and Portuguese. There is a movement to revive the defunct inflected Spanish Romani, and a book has been printed in it (I. Hancock 1990). Christian. Bible portions 1837-1872.
Etnologia
Bibliografia	[Escudero], [Riubanys], [1850 Bataillard], [1908 Vallmitjana], [1909 Rebolledo], [1914 Ackerley], [1978 Vinyoles], [1989 Vinyoles], [1999 Sanmartín]. Clau: romaní, caló, gitano. Sales 1870 Francisco de Sales Mayo + Francisco Quindalé El gitanismo. Historia, costumbres y dialecto de los gitanos, por d. Francisco de Sales Mayo, con un epítome de gramática gitana, primer estudio filológico publicado hasta el día, y un diccionario caló-castellano... Madrid Librería de Victoriano Suárez Rebolledo 1909 Tineo Rebolledo Diccionario gitano - español y español - gitano Cadiz Universidad de Cadiz
Enllaços	http://www.unionromani.org/union.htm.

---

camita (AF)

[GEC, IV, 200]: Terme obsolet aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites. Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles xadians, fulbe, nilòtids i àdhuc hotentots, i s'estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra. Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam (llengües camítiques).

---

camític (AF)

[llengües camítiques] Terme emprat en la classificació tradicional per a designar un grup de llengües molt heterogeni, incloses actualment en diferents famílies. [GEC, IV, 200]: Nom amb què ha estat designat, a partir de la segona meitat del segle XIX, el conjunt dels grups lingüístics de l'egipci antic, del líbico-berber i del cuixític. Tanmateix, són difícils de justificar les afinitats específiques entre els tres grups i llur diferenciació amb el semític (llengües camito-semítiques).

---

camito-semita (AF)

• camito-semític

---

camito-semític (AF)

[llengües camito-semítiques] [GEC, IV, 200]: Família de llengües parlades d'est a oest des de Mesopotàmia i Aràbia, per tota l'Àfrica del nord fins a l'Atlàntic, i vers el sud fins dellà els límits meridionals del Sàhara i a la zona de l'Àfrica oriental fins a l'equador, formada pel conjunt de cinc grups clarament diferenciats: semític, líbico-berber, egipci antic, cuixític, i, segons una hipòtesi encara no establerta, txadià. L'existència d'una família camito-semítica, afirmada ja per Theodor Benfey a la primera meitat del segle XIX, ha estat generalment admesa; és possible, en efecte, de descobrir-hi uns trets comuns essencials innegables. Quant a la fonologia cal remarcar l'existència, en grau divers, de consonats glotalitzades i emfàtiques i de fonemes articulats a la gorja o a la part posterior de la cavitat bucal (laríngies, faríngies i velars) i del paper essencial de les consonants; morfològicament, de la forma prefixada del verb i els pronoms sufixats com a trets molt homogenis en els tres grups, l'existència d'arrels biconsonàntiques o triconsonàntiques amb variacions morfològiques per canvis interns a l'arrel, i el sistema complex de formació dels verbs derivats; sintàcticament, l'existència d'un "estat d'annexió" o "estat constructe" per a notar la subordinació nominal. (CCLl).

• Les llengües afroasiàtiques

---

carelià (UI)

[GEC, IV, 414] Llengua del grup finès parlada per unes 170.000 persones que habiten a la RSSA de Carèlia i als territoris de Kalinin i Novgorod. L'epopeia nacional finlandesa, el Kalevala, publicada el 1849 per E. Loennrot, és en gran part originària d'aquesta regió. [Ethnologue]: KARELIAN (KARELY, KARELIAN PROPER, SOBSTVENNO-KAREL'SKIJ-JAZYK, SEVERNO-KAREL'SKIJ, KAREL'SKOGO JAZYKA) [KRL] 118,000 mother tongue speakers out of an ethnic population of 172,000 in Russia (1993 Johnstone); 10,000 in Finland (1994); 128,000 in all countries. Karelia, Tver (Kalinin), St. Petersburg, and Murmansk oblasts. Petrozavodsk is the capital. Linguistic affiliation: Uralic, Finno-Ugric, Finno-Permic, Finno-Cheremisic, Finno-Mordvinic, Finno-Lappic, Balto-Finnic. Dialects: NORTHERN KARELIAN, SOUTHERN KARELIAN, NOVGOROD, TVER (KALININ). A literary language. A primer was recently produced in Tver Karelian. Ludic and Livvi are separate languages. Many are bilingual in Russian, but those over 50 have difficulty understanding Russian. Some use Finnish as second language. Dictionary. Agriculturalists, animal husbandry, wood industry. Bible portions 1820-1996. Work in progress.

---

cassita (?)

[GEC, IV, 550] Individu d'un poble d'origen incert que envaí el país de Babilònia des de les muntanyes dels Zagros, potser en relació amb la pressió contemporània dels hurrites en les regions del nord de Mesopotàmia. Prengueren Babilònia poc després del 1600 aC i dominaren el país des de la meitat del segle XVI aC fins al 1157 aC. Fora dels noms dels reis -dels quals només una petita part són d'arrel accàdia, i la resta, d'arrels no semítiques-, hom sap ben poca cosa d'aquesta època. Sembla, per la gran abundància de kudurru o fites territorials, que la dominació cassita representà un període de refloriment feudal.

---

castellà (IE)

espanyol.

[Ethnologue] SPANISH (ESPAÑOL, CASTILIAN, CASTELLANO) [SPN] 28,173,600 in Spain, 72.8% of the population (1986); 81,174,760 in Mexico and Central America; 18,154,926 in the Caribbean; 89,569,500 in South America; 22,400,000 in USA (1990 census); 50,000 to 60,000 in Israel; 134,000 in Germany; 23,815 in Canada (1971 census); 6,500 in Norway; 8,000 in Jamaica; 4,444 in U.S. Virgin Islands (1970); 500,000 in Philippines (nearly all second language); 100,000 in Africa; 266,000,000 in all countries first language speakers (1987 Time); 352,000,000 including second language users (1991 WA). Central and southern Spain and the Canary Islands. Also in Latin America, Equatorial Guinea, Gibraltar, France, Morocco, Trinidad and Tobago, Australia.

Linguistic affiliation: Indo-European, Italic, Romance, Italo-Western, Western, Ibero-Romance, North, Central.

Dialects: ANDALUSIAN, MURCIAN, ARAGONESE, NAVARRESE, CASTILIAN, LEONESE, CANARY ISLANDS SPANISH, AMERICAN SPANISH. 89% lexical similarity with Portuguese, 85% with Catalan, 82% with Italian, 76% with Sardinian, 75% with French, 74% with Rheto-Romance, 71% with Rumanian. The Aragonese dialect of Spanish is different from the Aragonese language. Leonese may have limited inherent intelligibility with Spanish, and may be extinct. Leonese has similarities to Asturian. National language. Typology: SVO. Christian. Braille Bible. Bible 1553-1979. NT 1543-1994. Bible portions 1514-1985.

castellano-lleonès (IE)

castellà, lleonés.

---

catacao (AI)

[Pottier, 194] Llengua andina (Nj). [Tovar 20.3, p. 170] [Zevallos 1948]. Llengua extingida del sud-oest de l'Equador. Es parlava en el curs superior del Piura.

---

català (IE)

[GEC, IV, 629] Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part el lèxic), molt afí a l'occità: pròpia dels Països Catalans. /

Parlants i domini. Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l'Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d'Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l'oest i del sud del País Valencià (Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó d'Ademús, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d'Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà -llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana- i Baix Segura) i als pobles d'Olocau del Rei (Ports), de Veo (Plana Alta) i de Sant Felip Neri (Baix Vinalopó). Excepte els esmentats pobles i la regió del Carxe, el límit de la llengua segueix, bé els límits externs dels Països Catalans, bé límits entre comarques. +++++++

[Ethnologue] CATALAN-VALENCIAN-BALEAR (CATALÀ, CATALÁN, BACAVÈS, CATALONIAN) [CLN] 4,000,000 mother tongue speakers plus 5,000,000 second or third language speakers in Spain (1994 La Generalitat de Catalunya); 260,000 in France; 31,000 in Andorra (1990); 40,000 in USA (1961); 22,000 in Italy; 4,353,000 or more in all countries. 6,000,000 in the ethnic group in Spain (1994). Northeastern Spain, around Barcelona; Catalonia, Valencia Provinces, Balearic Islands, region of Carche, Murcia Province. Menorquin is on Menorca. Pallarese, a subdialect of Northwestern Catalan, is in Pallars. Ribagorçan, another subdialect extends from the Valley of Aran to the south of Tamarit, and from the Noguera Ribagorçana to the border with Aragonese. Speakers of the language also in Argentina, Mexico, Chile, Brazil, Uruguay, Venezuela, Colombia, Cuba, Dominican Republic, Germany, Switzerland, Belgium, Algeria.

Linguistic affiliation: Indo-European, Italic, Romance, Italo-Western, Western, Ibero-Romance, North, Eastern.

Dialects: CATALAN-ROUSILLONESE (NORTHERN CATALÁN), VALENCIAN (VALENCIANO, VALENCIÀ), BALEARIC (BALEAR, INSULAR CATALAN, MALLORQUI, MENORQUI, EIVISSENC), CENTRAL CATALAN, ALGHERESE, NORTHWESTERN CATALAN (PALLARESE, RIBAGORÇAN, LLEIDATÀ, AIGUAVIVAN). The high literacy in Catalan (60%) is recent. The standard dialect is a literary composite which no one speaks, based on several dialects. Pallarese and Ribogorçan dialects are less similar to standard Catalan, speakers have less education, less contact with the standard, and live in high valleys of the Pyrenees. Benasquese and Aiguavivan people live in isolated valleys and have a distinct phonology from their neighbors. Tortosin may be closer to Valencian. Catalan has 87% lexical similarity with Italian, 85% with Portuguese and Spanish, 76% with Rheto-Romance, 75% with Sardinian, 73% with Rumanian. Catalan has about 90% to 95% inherent intelligibility to speakers of Valencian (R.A. Hall, Jr., 1989). Some Valencian speakers desire separate literatue [secessionisme lingüístic, blaverisme polític]. Catalan is an official regional language. Literacy in some language 96%. Speakers use Spanish, French, Italian, Sard, or Occitan as second languages. Dictionary. Christian, secular. Bible 1478-1993. NT 1832-1988. Bible portions 1928-1985.

Bibliografia: Dialectologia, Fonètica, Gramàtica, Història, Lexicografia, Mètrica, Sintaxi, Sociolingüística.

---

caucàsic (CA)

[GEC, IV, 766] Família de llengües parlades a la regió del Caucas per uns 4 milions de persones. Entre diversos intents de classificació, Bopp les relacionà amb l'indoeuropeu; N. Marr les agrupà, amb altres llengües, en una família dita "jafètica", i trobà trets comuns entre el caucàsic del sud i el semític; Dumézil, Vogt, Bouda i d'altres hi trobaren semblances amb el basc, però Michelena assenyala que llurs relacions internes encara no són prou clares. Modernament hom ha acceptat la classificació en llengües caucàsiques del nord i llengües caucàsiques del sud. Les del sud, amb el georgià com a llengua més important, componen el grup de llengües kartvelianes o ibèriques. Són trets característics del grup la manca d'elements de classe i de gènere gramatical, una gran riquesa de prefixos i sufixos, un sistema verbal molt complex i un sistema de numeració vigesimal. El grup de llengües del nord presenta més dificultats d'agrupament. Hom accepta de subdividir-les en llengües del nord-occidental o abkhazo-adiguès, grup força homogeni amb una unitat primitiva, i en llengües del nord-oriental o txetxeno-lèsguiques, grup més divers i molt mal conegut encara, del qual hom ha convingut d'acceptar el parentiu i que és dividit en dos subgrups: el txetxè i el lèsguic o daguestànic. En conjunt, tenen pocs trets comuns: quant a la fonètica, pobresa del vocalisme i gran complexitat del consonantisme; quant a la flexió, l'ús del cas ergatiu.

Classificació GEC

1. abkhazo-adigué: abkhaz, ubikh, adigué (kabardí i txerkès) [Caucàsic del Nord Central i Oriental]

2. txetxeno-lèsguic: txetxè, ingush, bats, àvar, dargua, lèsguic, lak, artxi, udi [Caucàsic del Nord Occidental]

3. kartvelià: georgià, mingrelià, laz, svaneci. [Caucàsic del Sud]

Ethnologue 1996:

A. North Caucasian (34)

North Central (3)

Batsi (1)

BATS [BBL] (Georgia)

Chechen-Ingush (2)

CHECHEN [CJC] (Russia, Europe)

INGUSH [INH] (Russia, Europe)

Northeast (26)

Avaro-Andi-Dido (14)

Andi (8)

AKHVAKH [AKV] (Russia, Europe)

ANDI [ANI] (Russia, Europe)

BAGVALAL [KVA] (Russia, Europe)

BOTLIKH [BPH] (Russia, Europe)

CHAMALAL [CJI] (Russia, Europe)

GHODOBERI [GDO] (Russia, Europe)

KARATA [KPT] (Russia, Europe)

TINDI [TIN] (Russia, Europe)

Avar (1)

AVAR [AVR] (Russia, Europe)

Dido (5)

BEZHTA [KAP] (Russia, Europe)

DIDO [DDO] (Russia, Europe)

HINUKH [GIN] (Russia, Europe)

HUNZIB [HUZ] (Russia, Europe)

KHVARSHI [KHV] (Russia, Europe)

Lak-Dargwa (2)

DARGWA [DAR] (Russia, Europe)

LAK [LBE] (Russia, Europe)

Lezgian (10)

AGHUL [AGX] (Russia, Europe)

ARCHI [ARC] (Russia, Europe)

BUDUKH [BDK] (Azerbaijan)

KHINALUGH [KJJ] (Azerbaijan)

KRYTS [KRY] (Azerbaijan)

LEZGI [LEZ] (Russia, Europe)

RUTUL [RUT] (Russia, Europe)

TABASSARAN [TAB] (Russia, Europe)

TSAKHUR [TKR] (Azerbaijan)

UDI [UDI] (Azerbaijan)

Northwest (5)

Abkhaz-Abazin (2)

ABAZA [ABQ] (Russia, Europe)

ABKHAZ [ABK] (Georgia)

Circassian (2)

ADYGHE [ADY] (Russia, Europe)

KABARDIAN [KAB] (Russia, Europe)

Ubyx (1)

UBYKH [UBY] (Turkey)

B. South Caucasian (5) [llengües kartvelianes o ibèriques]

Georgian (2)

GEORGIAN [GEO] (Georgia)

JUDEO-GEORGIAN [JGE] (Israel)

Svan (1)

SVAN [SVA] (Georgia)

Zan (2)

LAZ [LZZ] (Turkey)

MINGRELIAN [XMF] (Georgia).

• [Dalby 1998]: "Caucasian Languages", 109-10.
• [Linguasphere 2000]: "Caucasus geozone", 338-342.

---

cebuano (AN)

[cat. cebuà] CEBUANO (SUGBUHANON, SUGBUANON, VISAYAN, BISAYAN, BINISAYA, SEBUANO) [CEB] 15,230,000 in the Philippines (1993 Johnstone); about 24.4% of the population. Negros, Cebu, Bohol, Visayas and parts of Mindanao. Also in USA, including Hawaii.

Linguistic affiliation: Austronesian, Malayo-Polynesian, Western Malayo-Polynesian, Meso Philippine, Central Philippine, Bisayan, Cebuan.

Dialects: CEBU, BOHOLANO, LEYTE, MINDANAO VISAYAN. Boholano is sometimes considered a separate language. Language of wider communication. Christian. Braille Bible portions. Bible 1917-1981. NT 1908-1988. Bible portions 1902-1956.

---

cèltic (INE: 50)
Descripció
Denominacions	[GEC]: celta. [Ethnologue 1996]: Celtic. [Linguasphere 1999]: 50=Celtic, phylozone
Nombre de parlants	[Linguasphere 1999]: Escala 6: >1 milió
Geografia	Estats: França (Bretanya); Irlanda; Regne Unit (Illa de Man; Escòcia; Gal·les). Emigració: Argentina; Austràlia; Canadà; EUA.
Filiació lingüística	Indoeuropeu Cèltic
Escriptura	Antiga: alfabet ogham. Moderna: alfabet llatí.
Classificació	[Ethnologue 1996] BRITÒNIC GOIDÈLIC [Linguasphere 1999]: 50=A GAEILGE + CYMRAEG [GAELIC + WELSH]
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia
Enllaços
Linguasphere: 50=Celtic phylozone Ethnologue: Indo-European Celtic Tied: Celtic Languages Resource Database zone 50: Celtic languages La religió dels celtes Cèltia (Països Cèltics)
Bibliografia
[Murray 1989 ] = Liz i Colin Murray. El oráculo celta. Un sistema de adivinación. Il·lustraciones de Vanessa Card. Barcelona: Laia. Traducción española de The celtic tree oracle. London: Eddison/Sadd Editions Limited. 1988. [OH 1993] = Orígenes del Hombre, 19-20: Los celtas, 1-2. Barcelona: Time Life Books, Inc. + Ediciones Folio, SA. 1993. [Yáñez 1998] = Los celtas. Barcelona: Ediciones Perla. 1998.

Classificació [Ethnologue 1996]
Cèltic (7)
Britònic (3)	Goidèlic (4)
BRETÓ [BRT] (França) CÒRNIC [CRN] (Regne Unit) GAL·LÈS [WLS] (Regne Unit)	GAÈLIC IRLANDÈS [GLI] (Irlanda) GAÈLIC ESCOCÈS [GLS] (Regne Unit) MANX [MJD] (Regne Unit) XELTA [STH] (Irlanda)

Família macrocèltica [Sergent 1995:§41]

llengües actuals

gaèliques

britòniques

llengües antigues extingides

celta antic

leponci

celtíber

celta d'Escòcia

celta d'Anatòlia

el grup asturià

els dialectes lígurs

---

CH : chukotià

---

chavante (AI)

---

cherokee (AI)

---

chewa

dialecte del nyanja triat com a llengua oficial de Malawi.

---

cheyenne (AI)

---

chinook (AI)

---

chiquito (AI)

---

chitral (IE)

Descripció
Denominacions	[Ethnologue 1996]: chitralí
Nombre de parlants
Geografia
Filiació lingüística	Indoeuropeu, Indoiranià, Indoari, Nord-occidental, Dàrdic.
Classificació	KALAIXA KHOWAR
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia

---

chocktaw (AI)

---

choco (AI)

---

chukotià

---

---

cochabamba (AI)

Dialecte bolivià del quítxua. [Tovar, 8].

---

colorado (AI)

Colorado (Tsachila) [COF] 1,800 (1987 SIL). Northwestern jungle west of Quito, around Santo Domingo de los Colorados. Linguistic affiliation: Barbacoan-Paezan, Barbacoan, Cayapa-Colorado. Typology: SOV. Tropical forest. Interfluvial. Peasant agriculturalists. Altitude: 550 to 600 meters. Traditional religion, Christian. NT 1980-1990. Bible portions 1964-1990.

---

coma (koma, koman) (NS)

Llengua de la branca txàdica parlada a Etiòpia. Nilo-Saharan Komuz Koman (5) GULE [GLE] (Sudan) KOMO [KOM] (Sudan) KWAMA [KMQ] (Ethiopia) OPUUO [LGN] (Ethiopia) UDUK [UDU] (Ethiopia).

---

comà

cumà.

---

comantxe (AI)

Descripció
Denominacions	[Ethnologue 1996]: Comanche [COM]
Nombre de parlants	854 speakers including 7 monolinguals (1990 census), out of 6,000 population (1977 SIL).
Geografia	Western Oklahoma.
Filiació lingüística	Uto-Aztecan, Northern Uto-Aztecan, Numic, Central
Dialectes
Tipologia lingüística
Sociolingüística	Closely related to Shoshoni, Panamint. Most or all speakers are middle-aged or older. Bilingual in English. Dictionary. Grammar. Bible portions 1958.
Etnologia	[GEC, V, 371] Individu d'una tribu d'indis d'Amèrica del Nord, del grup lingüístic xoixon, originària de la regió del riu Yellowstone. Els segles XVII-XVIII els comanches foren empesos vers el sud per les migracions. Agrupats en bandes bilaterals autònomes, posseïen els trets generals de la cultura de les praderies. Feien expedicions guerreres vers el Sud, i lluitaren contra la colonització de Texas. L'any 1867 foren confinats, juntament amb els kiowa i els kiowa-apatxes, en una reserva de l'actual Oklahoma. Actualment n'hi viuen uns 2.500.

---

congo-sàhara
Família de llengües proposada per Gregersen, formada per les famílies nígero-kordofanesa i nilo-sahariana de Greenberg.

---

copte (AF)

Descripció [GEC, V, 578-9] Llengua camítica derivada directament de l'antic egipci, del qual pot ésser considerada com la darrera evolució. Posseeix un alfabet propi (alfabet copte). Segons els documents escrits coneguts, el copte es divideix en diversos dialectes, corresponents a les diferents regions d'Egipte: sahídic (al-Sa´id), akhmímic (Akhmim), subakhmímic (Asyût), faiyúmic (al-Faiyûm), tots ells de l'Alt Egipte, bohàiric (al-Buhayra), al nord-est del delta del Nil i a les regions occidentals del Baix Egipte. El sahídic, originàriament el dialecte de Tebes i Memfis, és el més pur lingüísticament i fou emprat a tot l'Alt Egipte el segle V, però començà d'ésser absorbit pel bohàiric, que esdevingué la llengua de la jerarquia eclesiàstica el segle XI i que és l'únic emprat encara avui en la litúrgia. Sembla que el copte es mantingué com a llengua viva a l'Alt Egipte fins al segle XVI, però desaparegué finalment sota la influència de l'àrab. Morfològicament, el copte difereix de l'egipci antic sobretot en el sistema verbal. Les formes del nom verbal introduïdes d'ençà del segle XIV aC -egipci recent- i que prengueren el lloc de les antigues formes conjugacionals a base de sufixos, apareixen desenvolupades en copte en una sèrie completa de formes verbals (present, futur, perfet, subjuntiu, causatiu, optatiu, etc). L'antic perfectiu, per contra, és usat en copte com a qualitatiu. Pel que fa a la fonètica, l'escriptura plena del copte ha permès de reconstituir en part el sistema vocàlic de l'egipci antic, del qual només eren escrites les consonants. Amb tot, a causa de les transformacions en el sistema verbal, l'ajuda que el copte ofereix és molt limitada, i els egiptòlegs actuals prefereixen de no servir-se'n (PFP). Denominacions [Ethnologue 1996]: COPTIC (NEO-EGYPTIAN) [COP] Nombre de parlants No first language speakers; it probably became extinct in the 16th century. Geografia Egipte Filiació lingüística Afro-Asiatic, Egyptian Dialectes BOHAIRIC, SAHIDIC. Tipologia lingüística Sociolingüística Liturgical language of the Coptic Church, Bohairic dialect. 4,000,000 Coptic Christians. NT 1716-1924. Etnologia Bibliografia [1981 Tomàs] = El evangelio según Tomás. Apócrifo-agnóstico, versión bilingüe copto-castellano, Barcelona, Siete y Media, Editores («Biblioteca Esotérica»). Termes relacionats: gnosticisme (textos de Nag-Hamadi).

---

corasmià (IE)

---

coreà (EU)

---

còrnic (INE)
Descripció	[GEC, V, 618] Llengua cèltica del grup britònic, parlada a Cornualla fins al segle XVIII, que desaparegué sota la pressió de l'anglès. En resten algunes glosses del segle IX, un vocabulari del segle XII i una sèrie de drames religiosos dels segles XVI i XVII. Fa cosa de mig segle que hom intentà de ressuscitar-la, però l'intent fracassà per la seva manca d'intel·ligibilitat.
Denominacions	[Ethnologue 1996]: Cornish
Nombre de parlants
Geografia
Filiació lingüística
Escriptura
Dialectes
Tipologia lingüística
Sociolingüística
Etnologia
Enllaços
Bibliografia

---

cree (AI)

---

cretenc

---

crioll

[GEC, V, 743] Cadascuna de les parles originades per la combinació d'una llengua europea i elements lingüístics vernacles de les antigues colònies, sobretot americanes. Hom les usà principalment en les relacions comercials i com a instrument de comunicació amb els nadius de les colònies. Entre aquestes llengües, algunes de les quals són usades encara avui, es destaquen el negro-portuguès de les illes del Cap Verd i la Guinea portuguesa; l'indo-portuguès de Ceilan; el papiamento, parlat pels negres de Curaçao; el malaio-castellà de Filipines; el crioll d'Haití, de les illes Reunió i Maurici; l'annamita-francès de la Cotxinxina; el pidgin english (deformació de business english), parlat a l'Extrem Orient, i el broken english, parlat a Sierra Leone. Aquestes llengües solen simplificar el sistema morfosintàctic de la llengua europea originària i incorporar elements lèxics de les llengües vernacles amb què són en contacte. Llengües criolles i pidgins (79) AFRO-SEMINOLE CREOLE: USA AMAPA CREOLE: Brazil ARABIC, BABALIA CREOLE: Chad ARABIC, SUDANESE CREOLE: Sudan AUKAANS: Surinam BAHAMAS CREOLE ENGLISH: Bahamas BARIKANCHI: Nigeria BELIZE CREOLE ENGLISH: Belize BERBICE CREOLE DUTCH: Guyana BETAWI: Indonesia, Java BISLAMA: Vanuatu BROOME PEARLING LUGGER PIDGIN: Australia CAFUNDO CREOLE: Brazil CHAVACANO: Philippines CHINESE PIDGIN ENGLISH: Nauru CHINOOK WAWA: Canada CRIOULO, UPPER GUINEA: Guinea Bissau CRIOULO, GULF OF GUINEA: São Tomé e Principe CUTCHI-SWAHILI: Kenya DUTCH CREOLE: U.S. Virgin Islands FANAGOLO: South Africa FLY TAAL: South Africa FRENCH GUIANESE: French Guiana GUYANESE: Guyana HAITIAN CREOLE FRENCH: Haiti HAWAII CREOLE ENGLISH: USA INDO-PORTUGUESE: Sri Lanka KALDOSH: New Caledonia KARIPÚNA CREOLE FRENCH: Brazil KITUBA: Zaire KORLAI CREOLE PORTUGUESE: India KRIO: Sierra Leone KRIOL: Australia KWINTI: Surinam LESSER ANTILLEAN CREOLE ENGLISH: Trinidad and Tobago LESSER ANTILLEAN CREOLE FRENCH: St. Lucia LIBERIAN ENGLISH: Liberia LIBERIAN PIDGIN ENGLISH: Liberia LOUISIANA CREOLE FRENCH: USA MACANESE: Hongkong MALACCAN CREOLE MALAY: Peninsular Malaysia MALACCAN CREOLE PORTUGUESE: Peninsular Malaysia MASKOY PIDGIN: Paraguay MATAWARI: Surinam MITCHIF: USA MOBILIAN: USA MORISYEN: Mauritius MOTU, HIRI: Papua New Guinea MUNUKUTUBA: Congo NAGA PIDGIN: India NGATIK MEN'S CREOLE: Micronesia NUBI: Kenya OORLANS: South Africa PALENQUERO: Colombia PAPIAMENTU: Netherlands Antilles PIDGIN, CAMEROON: Cameroon PIDGIN, NIGERIAN: Nigeria PIDGIN, TIMOR: Nusa Tenggara, Indonesia PIJIN: Solomon Islands REUNION CREOLE FRENCH: Reunion SAMANA CREOLE ENGLISH: Dominican Republic SAN MIGUEL CREOLE FRENCH: Panama SANGO: Central African Republic SANGO, RIVERAIN: Central African Republic SARAMACCAN: Surinam SEA ISLANDS CREOLE ENGLISH: USA SESELWA: Seychelles SETTLA: Zambia SKEPI CREOLE DUTCH: Guyana SRANAN: Surinam SRI LANKAN CREOLE MALAY: Sri Lanka TAY BOI: Vietnam TERNATENO: Maluku, Indonesia TETUN DILI: Indonesia, Nusa Tenggara TOK PISIN: Papua New Guinea TORRES STRAIT CREOLE: Australia TRINIDAD CREOLE FRENCH: Trinidad and Tobago UNSERDEUTSCH: Papua New Guinea WESTERN CARIBBEAN CREOLE ENGLISH: Jamaica. Classificació dels criolls i pidgins per l'idioma base Basats en l'afrikaans (holandès) Basats en l'anglès Basats en el francès Basats en l'espanyol Pachuco (Pochismo) Papiamentu (Papiamento) Pidgin espanyol Crioll espanyol Crioll de Trinidad i Tobago Cocoliche Anglès d'Escalerilla Caviteño i Ermitaño Zamboagueño Basats en el portuguès Basats en l'holandès Basats en llengües africanes Basats en l'àrab

---

croato-serbi (IE)
serbocroat

---

cross river
Descripció Subgrup de llengües del grup benue-congolès. Denominacions [Ethnologue 1996]: Nombre de parlants Geografia Filiació lingüística Dialectes Tipologia lingüística Sociolingüística Etnologia

---

crow (AI)
Descripció Denominacions [Ethnologue 1996]: Nombre de parlants Geografia Filiació lingüística Dialectes Tipologia lingüística Sociolingüística Etnologia

---

cuixític (AF)
Descripció Branca de la família afroasiàtica dividida per Greenberg en cinc grups: nord, sud, central, occidental i oriental; actualment el grup occidental --anomenat omòtic-- és classificat com una branca de la família afroasiàtica. Denominacions [Ethnologue 1996]: Nombre de parlants Geografia Filiació lingüística Dialectes Tipologia lingüística Sociolingüística Etnologia

---

cumà

Descripció Denominacions [Ethnologue 1996]: Nombre de parlants Geografia Filiació lingüística Dialectes Tipologia lingüística Sociolingüística Etnologia [GEC, V, 822] Individu turc del grup de kiptxaks que a mitjan segle XI emigraren cap a l'oest i arribaren a dominar les estepes d'Ucraïna. Guerrejaren en diferents ocasions amb els eslaus, i el 1204 saquejaren la ciutat de Kíev. Paral·lelament s'inicià un procés de russificació de llurs costums (matrimonis mixts, cristianització). Hagueren de sofrir diversos atacs dels mongols, que, a la fi, els sotmeteren. Una part dels cumans emigrà cap a l'oest i s'establí a Hongria, a la regió de Cumània, i foren cristianitzats. El nom de cumans (koumanoí) els fou donat pels bizantins; els russos els anomenen polovcy, i els hongaresos, kún.

---

cuna (AI)
Descripció Denominacions [Ethnologue 1996]: Nombre de parlants Geografia Filiació lingüística Dialectes Tipologia lingüística Sociolingüística Etnologia

---