uralià

Classificació:

1. fino-úgric:

lapó;

balto-finés [finès (suomi), carelià, estonià, livonià, vepse, vot, lude; mordvà, txeremís; permià [vootiac, zirià];

úgric [ostiak, vogul; hongarès (magiar);

2. samoiede: yurak, samoiede.

[Ethnologue]: Uralic (34) Finno-Ugric (28) Finno-Permic (25) Finno-Cheremisic (22) Cheremisic (2) MARI, HIGH [MRJ] (Russia, Europe) MARI, LOW [MAL] (Russia, Europe) Finno-Mordvinic (20) Finno-Lappic (18) Balto-Finnic (9) ESTONIAN [EST] (Estonia) FINNISH [FIN] (Finland) INGRIAN [IZH] (Russia, Europe) KARELIAN [KRL] (Russia, Europe) LIV [LIV] (Latvia) LIVVI [OLO] (Russia, Europe) LUDIAN [LUD] (Russia, Europe) VEPS [VEP] (Russia, Europe) VOD [VOD] (Russia, Europe) Lappic (9) Central (3) SAAMI, KILDIN [LPD] (Russia, Europe) SAAMI, SKOLT [LPK] (Russia, Europe) SAAMI, TER [LPT] (Russia, Europe) Eastern (1) SAAMI, INARI [LPI] (Finland) Northern (1) SAAMI, NORTHERN [LPR] (Norway) Southern (4) SAAMI, LULE [LPL] (Sweden) SAAMI, PITE [LPB] (Sweden) SAAMI, SOUTHERN [LPC] (Sweden) SAAMI, UME [LPU] (Sweden) Mordvinic (2) ERZYA [MYV] (Russia, Europe) MOKSHA [MDF] (Russia, Europe) Permic (3) KOMI-PERMYAK [KOI] (Russia, Europe) KOMI-ZYRIAN [KPV] (Russia, Europe) UDMURT [UDM] (Russia, Europe) Ugric (3) Hungarian (1) HUNGARIAN [HNG] (Hungary) Ob Ugric (2) KHANTY [KCA] (Russia, Asia) MANSI [MNS] (Russia, Asia) Samoyedic (6) Northern Samoyedic (3) ENETS [ENE] (Russia, Asia) NENETS [YRK] (Russia, Asia) NGANASAN [NIO] (Russia, Asia) Southern Samoyedic (3) KAMAS [XAS] (Russia, Asia) MATOR [MTM] (Russia, Asia) SELKUP [SAK] (Russia, Asia)

urdú (IE)

L'urdú -paraula que prové d'una veu d'origen turc, ordu ("camp reial")- és una llengua formada a partir de la sintaxi de l'hindi (extreta al seu torn del sànscrit), escrita en caràcters àrabs i amb una gran influència del persa. Des del segle XIV, l'urdú fou la llengua de les corts musulmanes de l'Índia (Gujarât, Decan). Els mongols, tanmateix, conservaren el persa com a llengua cortesana i com a llengua literària i administrativa, fins que fou substituït per l'anglés en el Raj (l'Imperi britànic de les Índies). Mentrestant, l'urdú, sense minvar les prerogatives del persa en els aparats administratiu i judicial, fou progressivament adoptat com a lingua franca pels musulmans del nord i del centre de l'Índia i es convertí en llengua d'ús oficial el 1837. Al mateix temps, l'urdú es distancià gradualment de l'hindi a partir dels segles XVII-XVIII fins a transformar-se en una llengua literària. La brillant poesia urdú, la prosòdia de la qual és en bona mesura deutora del gazal persa, estigué representada per dues escoles, la de Delhi i la de Lucknow. El primer gran poeta en urdú fou Walî (m. 1707). En l'edat d'or del gazal, que perdurà fins al segle XIX, destacaren Mîr Dard (m. 1784), Nazir Akbarâbâdî (m. 1830) i, sobretot, el gran Gâlib (m. 1869), mestre indiscutible del gazal. Posteriorment, l'important escriptor modernista Muhammad Iqbâl (m. 1938) i el poeta progressista Faiz Ahmad Faiz (m. 1984) han constituït els grans noms de la literatura urdú, que, d'altra banda, ha assolit també la maduresa en la prosa. Actualment, l'urdú és la llengua nacional de 125 milions de pakistanesos i és parlada també per un nombre important de musulmans de l'Índia. [Thoraval, Dic., p. 302].