Lluna d'agost a Brun


Per a Ashraf

Fa dies que el meu cap intenta retrobar-se en l'espai quotidià,
i només em balla pel pensament aquest bellíssim poema de Muhammad Iqbâl.
El meus ulls vaguen perduts per les valls perfectes de l'Hindu Kush
i el meu cor s'ha quedat allotjat en les Valls dels Kalash,
amb la lluna d'agost brillant alta i intensa sobre el poblet de Brun.
Quan tornaré a veure els planetes traçant la dansa de l'univers?
La mateixa que ballaven els xicots i xicotes a la Vall de Bumburet.
Com un planeta erràtic, el món se'm desglaçà al frec de l'abraçada.

València, 30 d'agost de 2000


Two Planets

Two planets meeting face to face,
One to the other cried 'How sweet
If endlessly we might embrace,
And here for ever stay! how sweet
If Heaven a little might relent,
And leave our light in one light blent!

But through that longing to dissolve
In one, the parting summons sounded.
Immutably the stars revolve,
By changeless orbits each is bounded;
Eternal union is a dream,
And severance the world's law supreme.

[Iqbal 1999]


Muhammad Iqbâl, poeta i jurista indi
(Sialkot, Panjâb, 1873--Lahore 1938)

El filòsof i polític Muhammad Iqbâl va estudiar en les universitats de Lahore, Cambridge i Munic. En tornar d'Europa residí la major part del temps a Lahore. Va ser president de la Lliga musulmana en el període de l'Índia britànica. El 1930 va ser elegit per a l'assemblea legislativa del Panjâb i, tot i la influència de l'humanisme laic europeu, va militar a favor d'un estat musulmà separat. El fundador del futur Pakistan, Muhammad ´Alî Jinnah, es va inspirar en les seues idees. Iqbâl va escriure una sèrie d'obres en anglès, amb una gran repercussió en els països musulmans, sobre la reforma i la modernització de l'islam, com ara Six lectures on the reconstruction of religious thought in Islam (1930), on tractà de conciliar el pensament alcorànic amb les idees de Bergson i Nietzsche: hi sosté el caràcter activista, antimístic, neoplatònic i voluntarista de l'islam originari. Els pakistanesos el consideren el seu poeta nacional: el dia de la seua mort, l'11 d'abril, és l'Iqbâl Day, celebrat en tot el país. La seua poesia, escrita en persa i en urdú, segueix el model de Gâlib i exalça els valors de la cultura islàmica. La poesia de M. Iqbâl és una de les contribucions fonamentals del segle XX a la llengua moderna literària urdú. Entre les seues obres cal esmentar el Jâvidnâma (El poema celest, 1932), escrit en persa, que s'inspira en l'estructura de la Divina Comèdia i en el Faust, i el llibre de poemes en urdú Bang-i-Diri (Les petges de la caravana).


La Terra d'Enlloc, revisat el 29 de juliol de 2008