La Terra d'Enlloc / Textos de la literatura universal / Literatura catalana s. XIX-XX
Miquel Costa i Llobera
(Pollença, 1854-Ciutat de Mallorca, 1922) [1]
«La vall», Poesies (1885)
LA VALL
[I]
Jo sé una vall galana
que enmig de nues serres se destria,
i, harmònica, agermana
4 delícia i pau, bellesa i melangia.[II]
Tant si de neu blanquegen
les serres com si hi bull la soleiada,
tot l'any hi remoregen
8 les fonts entre la murta perfumada.[III]
Pel bosc tot solitari
son camí condueix cap a l'ermita,
ombrívol santuari
12 a on la quietud dorm o medita.[IV]
Allà és més escoltívol
el cantar dels aucells, l'alè de l'aire
i el regueró fresquívol...
16 Allà tot quant floreix dóna més flaire.[V]
Si a voltes cal que fugi
de les banals converses de la vida,
¡oh, quin sagrat refugi
20 troba mon cor dins eixa vall florida![VI]
M'agrada sos paratges
tot sol anar trescant a la ventura,
o dins aquells ramatges
24 reposar com absort en la natura.[VII]
I, quan el Puig altíssim
nimba a ponent una claror daurada,
i el dolç estel claríssim
28 somriu damunt el dol de la vesprada,[VIII]
llavors ran de l'ermita
baix del ciprés m'assec; i en aquella hora
de tendresa infinita,
32 s'aixequen mos records, i mon cor plora.[IX]
Llavors amb més dolçura
entona el rossinyol tendres passades,
i l'aigua en la foscura
36 secrets imita i sospirar de fades.[X]
Llavors per l'hemisferi
sura un vol d'inefable poesia
que en vagarós misteri
40 ungeix el pensament i l'extasia.[XI]
Alens d'altra existència,
perfums del paradís el cor alcança,
meravellosa essència
44 en què es mescla el conhort i l'enyorança.
1. [Costa 1982] = Miquel Costa i Llobera, Horacianes i altres poemes, a cura de J.-M. Llompart, («MOLC», 87), Edicions 62 i «la Caixa», Barcelona, 1982, pp. 56-7.
Estructura estròfica: 11 estrofes de 4 versos = [11EE]:A6B10A6B10. 44 versos.
Digitalització: La Terra d'Enlloc, 24 d'octubre de 1999-juliol de 2008