La Terra d'Enlloc / Textos de la literatura universal / Literatura catalana s. XV
Jordi de Sant Jordi
(València?, c. 1400-c. 1424).
«Tant és li mals que em faits sofrir»
Text:[Riquer / Badia 1984] = M. de Riquer / L. Badia, eds., Les poesies de Jordi de Sant Jordi, («Biblioteca d'estudis i investigacions», 7), Tres i Quatre, València, 1984, pp. 89-95.
[I]
Tant es li mals que·m fayts soffrir
com no·m cresets, dompna valen,
que de cert vos am leyalmen,
4 que·l cor del cors me vol sortir.[II]
Lo jorn qu'yeu vi vostre cors gay,
al prim que·m mis en vos amar,
mon cor no poch, certes, lunyar
8 de vos un punt per altra may.Donchs, cresatz me qu'als no desir
ne tench nulh autre penssamen
mas sol qu'yeu puscha finamen
12 a vos amar e cartenir.[III]
Si no·us dich ver, que prech a Dieu
que de tals crims si'acusatz
d'on prenda mort apedregatz
16 per mans d'un malestruch jusieu,sí que planguts de mon martir
no sia pas per nulha gen,
ans me maldiguen cruselmen
20 e·n ma fas vinguen escupir.[IV]
Si no·us dich ver, qu'ans de ma fi
ab ira forts me desesper
e l'arm·e·l cors ab Luciffer
24 dimonis mil porten prop si;e mays no·m pusquen sabollir,
ans per tostemps haja turmen
e no trop amich ne paren
28 que·m vulhen be. sino mal dir.[V]
Tornada
Castelh d'onor, prech Deu m'asir
e tot li san si coralmen
no·us suy fis e leyal serven
32 que·us vulh'amar ses deffalhir.
Digitalització: La Terra d'Enlloc, juliol de 2008