Glossari d'Al-Àndalus, O


omeia

[GEC, X, 744] = 1. Relatiu o pertanyent als omeies. 2. HIST Membre de la dinastia àrab dels Banû Umayya, instal·lada a Damasc. el primer califa fou Mu‘awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc (califat de Damasc) i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l'islam, tot designant el seu fill Yazîd I per successor. Vençuda l'oposició xiïta (Husayn ibn ‘Alî ibn Abî Tâlib) i kharigita, la unitat de l'islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik (685-705), del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes. A partir d'al-Walîd (705-715) els desordres interns (rivalitats entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma, etc) s'incrementaren considerablement. Amb això no obstant, l'expansió de l'islam fou continuada fins al califat d'‘Umar ibn ‘Abd al-‘Azîz (717-720). Sota Hišâm (724-743) i arran d'una revolta a Damasc, la capital fou traslladada a Rus·âfa, moment a partir del qual començà la davallada definitiva de la dinastia. El darrer califa omeia, Marwân II (744-750), fou derrotat per Abû-l-‘Abbâs al-Saffâh·, membre d'una família haiximita que donaria lloc i nom a la dinastia abbàssida. La família omeia fou anorreada i únicament un dels seus membres aconseguirà de fugir tot encapçalant la branca cordovesa a al-Andalus (califat omeia de Còrdova). Sota els omeies l'imperi musulmà assolí la màxima expansió. A l'occident s'expandí a Tripolitània, fundà Qayrawân (683) i, després de sotmetre els berbers prou dificultosament, dominà tota l'Àfrica del Nord (697-707). Conquerida la Península (al-Andalus), envaí la França merovíngia fins a Poitiers (732). A l'orient, assolí Pèrsia, l'Afganistan (651), la Transoxiana (674), el Turquestan xinès, el Sind i el Panjab (711). En el camp de la cultura, l'àrab fou adoptat en massa a tots els territoris conquerits. (DBP) 3. art omeia ART Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia omeia. És una etapa de formació de l'art islàmic. Les influències sassànida, bizantina i hel·lenística són molt fortes, però ja apareixen temes decoratius pròpiament islàmics, com le gelosies fetes a base de guixeries. Del monuments arquitectònics cal esmentar la mesquita d'‘Umar i la d'al-‘Aqsa a Jerusalem; aquesta darrera presenta un nou concepte arquitectònic, amb la seva forma de saló amb columnes. La gran mesquita de Damasc (715), actualment molt modificada, té planta de tres naus separades per columnes; es destaca la seva decoració de marbre i mosaics de tipus naturalista on ja no apareix la figura humana. Altres edificis importants són la mesquita de Medina i la de Qayrawân. Hom ha descobert recentment la ciutat d'Anjar, que permet de veure un tipus d'urbanització quadrada, seguint la forma d'un campament romà. El palau de Qasr al-Hair (~728) és particularment interessant, perquè és un precedent del tipus de fortificació que, amb les croades, s'estengué per occident el segle XI. En arts decoratives hom coneix només la pintura i el mosaic, és a dir, les aplicades a l'arquitectura, en la primera és forta la influència sassànida i en la segona la bizantina i l'hel·lenística. L'art omeia a al-Andalus rep el nom d'art califal. (RMMR)
Califes omeies de Damasc
Mu‘awiyya I 661-680
Yazîd I 680-683
Mu‘awiyya II 683
Marwân I 683-685
‘Abd al-Malik 685-705
Walîd I 705-715
Sulaymân 715-717
‘Umar II 717-720
Yazîd II 720-724
Hišâm 724-743
Walîd II 743-744
Yazîd III 744
Ibrahîm 744
Marwân II 744-750