[GEC, X, 744] = 1. Relatiu o
pertanyent als omeies. 2. HIST Membre de
la dinastia àrab dels Banû Umayya, instal·lada a
Damasc. el primer califa fou Mu‘awiyya, que traslladà
la capital de Medina a Damasc (califat de Damasc) i introduí
el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l'islam, tot
designant el seu fill Yazîd I per successor. Vençuda
l'oposició xiïta (Husayn ibn ‘Alî ibn Abî
Tâlib) i kharigita, la unitat de l'islam fou restablerta per ‘Abd
al-Malik (685-705), del califat del qual daten les primeres monedes
musulmanes. A partir d'al-Walîd (705-715) els desordres interns
(rivalitats entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta
que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma, etc)
s'incrementaren considerablement. Amb això no obstant, l'expansió
de l'islam fou continuada fins al califat d'‘Umar ibn ‘Abd al-‘Azîz
(717-720). Sota Hišâm (724-743) i arran d'una revolta a
Damasc, la capital fou traslladada a Rus·âfa, moment a partir
del qual començà la davallada definitiva de la dinastia.
El darrer califa omeia, Marwân II (744-750), fou derrotat per Abû-l-‘Abbâs
al-Saffâh·, membre d'una família haiximita que donaria
lloc i nom a la dinastia abbàssida. La família omeia fou
anorreada i únicament un dels seus membres aconseguirà de
fugir tot encapçalant la branca cordovesa a al-Andalus (califat
omeia de Còrdova). Sota els omeies l'imperi musulmà
assolí la màxima expansió. A l'occident s'expandí
a Tripolitània, fundà Qayrawân (683) i, després
de sotmetre els berbers prou dificultosament, dominà tota l'Àfrica
del Nord (697-707). Conquerida la Península (al-Andalus),
envaí la França merovíngia fins a Poitiers (732). A
l'orient, assolí Pèrsia, l'Afganistan (651), la
Transoxiana (674), el Turquestan xinès, el Sind i el Panjab
(711). En el camp de la cultura, l'àrab fou adoptat en massa a
tots els territoris conquerits. (DBP) 3. art omeia
ART Art desenvolupat durant el regnat de
la dinastia omeia. És una etapa de formació de l'art islàmic.
Les influències sassànida, bizantina i hel·lenística
són molt fortes, però ja apareixen temes decoratius pròpiament
islàmics, com le gelosies fetes a base de guixeries. Del
monuments arquitectònics cal esmentar la mesquita d'‘Umar
i la d'al-‘Aqsa a Jerusalem; aquesta darrera presenta un nou
concepte arquitectònic, amb la seva forma de saló amb
columnes. La gran mesquita de Damasc (715), actualment molt modificada,
té planta de tres naus separades per columnes; es destaca la seva
decoració de marbre i mosaics de tipus naturalista on ja no
apareix la figura humana. Altres edificis importants són la
mesquita de Medina i la de Qayrawân. Hom ha
descobert recentment la ciutat d'Anjar, que permet de veure un tipus
d'urbanització quadrada, seguint la forma d'un campament romà.
El palau de Qasr al-Hair (~728) és particularment interessant,
perquè és un precedent del tipus de fortificació
que, amb les croades, s'estengué per occident el segle XI. En
arts decoratives hom coneix només la pintura i el mosaic, és
a dir, les aplicades a l'arquitectura, en la primera és forta la
influència sassànida i en la segona la bizantina i l'hel·lenística.
L'art omeia a al-Andalus rep el nom d'art califal.
(RMMR)
Califes omeies de Damasc
| Mu‘awiyya I |
661-680 |
| Yazîd I |
680-683 |
| Mu‘awiyya II |
683 |
| Marwân I |
683-685 |
| ‘Abd al-Malik |
685-705 |
| Walîd I |
705-715 |
| Sulaymân |
715-717 |
| ‘Umar II |
717-720 |
| Yazîd II |
720-724 |
| Hišâm |
724-743 |
| Walîd II |
743-744 |
| Yazîd III |
744 |
| Ibrahîm |
744 |
| Marwân II |
744-750 |
|