Mehmet Süleyman Fuzuli fou un poeta otomà d'origen àzeri i de confessió xiïta. Era fill d'un ulema i nasqué probablement a Karbalâ´ devers 1495. Morí a conseqüència de la pesta el 1556 a Bagdad. Era un simple guardià de la tomba de ´Alî a An-Najâf. Fou el poeta otomà més destacat del seu temps, juntament amb Baki, i un dels més grans versificadors tant en turc com en persa, llengües que dominava tan bé com l'àrab. El seu divan, escrit en persa, denota una forta inspiració personal, però on destacà fou en la llengua turca, que utilitzà per a cantar l'amor místic a la manera sufí, tot inspirant-se en la coneguda llegenda àrab preislàmica de Majnûn wa Laylâ. Aquesta simbòlica parella d'enamorats li serví per a exposar amb una força extraordinària el conflicte entre les contingències terrenals i la transcendència. La resta de la seua obra es caracteritza per l'inspiració eròtico-mística i simbòlica.