És la literatura conreada a l'Azerbaitjan, lligada històricament a les cultures de Geòrgia, Armènia i Pèrsia, i condicionada per les diverses invasions a què s'ha vist sotmés el país. Així ha estat possible que més d'un axug haja cantat alhora en àzeri, en georgià i en armeni, i que les llengües oficials de cultura del país hagen estat l'àrab, el turc i el persa. Malgrat tot, la llengua turca àzeri es desenrotllà des del segle XIII i restà definitivament formada el XVI amb Muh,ammad Fuzûlî. El segle XI fou el moment d'apogeu de la poesia cortesana en llengua persa. El gran poeta àzeri medieval Niz,amî de Gandja pertany al segle següent. Després de la depressió cultural provocada per la invasió dels mongols i del desenvolupament de la poesia religiosa --sufista i khurufista-- els segles XIII i XIV, hom arribà al floriment de la lírica al XV. Des del segle XVI i durant el XVII i el XVIII la literatura clàssica començà a trobar una font d'inspiració en la literatura popular, especialment en la poesia lírica i els cants dels axug, que hom continua conreant avui dia. Des del començament del segle XIX, moment en què l'Azerbaitjan passà a formar part de l'imperi rus, adquiriren importància les relacions dels escriptors de l'Azerbaitjan amb els russos enfront dels turcòfils, hom creà cercles literaris, desenrotllà la poesia satírica i madurà la tendència realista. Les primeres produccions de l'època soviètica resten determinades per les característiques de la literatura política, tant en el teatre (El niu de l'esparver, 1921, d'Akhundov, teatre Satir-agitteatr, 1921-25) com en la poesia (caracteritzada pels seu laconisme i per l'ús de les formes menors de la lírica i del vers lliure), així com en la novel·la (temes de la lluita revolucionària dels primers anys, de la vida azerbaitjanesa després). L'any 1926 fou creada l'associació d'escriptors proletaris Gyzyl Galemler ('Les plomes roges') i el 1932 la Unió d'Escriptors de la RSS d'Azerbaitjan. L'alfabet àrab de l'àzeri ha estat canviat, primer per l'alfabet llatí, i, definitivament, pel rus (1939). Cal recordar alguns noms com els dels dramaturgs Akhverdov i Vezirov, el poeta Zakir, el poeta i dramaturg Vurgun, el novel·lista i dramaturg Ibragimov, etc. [Helena Vidal].